Comença el soterrament de les vies de Rodalies a Montcada, l'obra més esperada

Aquest dilluns comencen les obres de soterrament de les vies de tren de Montcada i Reixac, una llarga reivindicació del municipi que fa més de 30 anys que va començar.

L'objectiu és que el tren no passi pel mig de la localitat i es puguin evitar tant les morts, ara ja 180 que han estat atropellades, principalment als punts per creuar, com els problemes de mobilitat dels veïns.

I és que a banda i banda de les vies es distribueixen equipaments municipals, com l'Ajuntament, comissaries o centres d'atenció primària, però sovint es veuen ciutadans que les creuen per actes tan senzills i quotidians com anar a comprar el pa.

Segons Bartolo Egea, alcalde de Montcada i Reixac, les obres són necessàries per cohesionar i recosir la ciutat, tot i això, el consistori calcula que "es poden allargar 6 o 7 anys".

Complicacions per al veïnat

Les obres començaran pel barri de la Ribera, on es faran les primeres cales, i aniran avançant en direcció França. Serà el tret de sortida a una fita somiada i reivindicada, però també d'un període de complicacions per al veïnat.

"Iniciem una etapa amb moltes ganes, però que vindrà acompanyat de circumstàncies, com talls de carrers i pols", va assegurar la portaveu de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total, Anna Solano en un acte de celebració per l'inici dels treballs:

"Apel·lo a la prudència per les dificultats que comportarà travessar les vies."

D'altra banda, per fer un seguiment dels treballs, es crearà una oficina municipal que s'encarregarà de vetllar perquè se segueixi el calendari previst, però també per recollir les inquietuds que puguin generar-se per part dels seus habitants, entre altres.

Estarà configurada a diferents nivells i serà transversal, amb la participació de càrrecs electes de l'Ajuntament, tant de govern com de l'oposició, així com d'entitats i associacions de la localitat.

La reivindicació comença a finals dels anys 80

La demanda de soterrar les vies del tren a Montcada i Reixac es remunta a finals dels anys 80. Des del restabliment de la democràcia, la localitat demanava una reestructuració de les infraestructures que la creuen, amb diverses línies ferroviàries, i un plantejament per soterrar la línia de Rodalies de Portbou.

El 2006 es creava la Plataforma Tracte Just Soterrament Total per eliminar les vies en superfície, els passos a nivell i aturar la sagnia de morts que acumulaven des de la posada en servei d'aquesta línia. 

Però no va ser fins al 2015 que el govern central va incloure una partida de 300.000 euros als comptes generals de l'Estat per fer un nou estudi de viabilitat, i el 2017 el llavors ministre de Foment, Íñigo de la Serna, anunciava públicament que el soterrament de l'R2 a Montcada i Reixac començaria a principi del 2020.

Els retards, però, van impedir que això fos possible, i aquell 2020 s'incorporava el soterrament al Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, que preveia l'actuació en els primers cinc anys.

Aquest vídeo mostra com la reivindicació ve de lluny:

Actualment, les obres inclouen un túnel de 4 quilòmetres i una nova estació, també soterrada i el setembre passat es van adjudicar els treballs per un import de 540 milions d'euros, després de descartar dues ofertes considerades temeràries.