Comença la fira d'art de Maastricht, un gran museu on tot està a la venda

Maastricht és aquests dies la ciutat que concentra més jets privats del món. Al recinte firal on se celebra la 38a edició de la fira d'art TEFAF, s'hi respira luxe i opulència. Aquí l'art i els diners es retroben, en una bombolla aliena a les turbulències de l'exterior. 

Cap altra fira al món exhibeix tantes obres mestres i a preus tan prohibitius. Res, però, que espanti els col·leccionistes milionaris que arriben d'arreu. A l'entrada, molts s'aturen a fer-se una selfie obligada sota la gran cúpula de tulipes i flors naturals que rep els visitants. Les flors són l'emblema d'aquesta fira holandesa.

Als passadissos, s'ofereixen copes de xampany i ostres als visitants. I mentrestant, als estands de les 273 galeries que hi participen, es tanquen tractes a tota velocitat. Els dos primers dies, reservats als professionals i els col·leccionistes, són clau per assegurar el gruix de les vendes. 

TEFAF és també un lloc on els directors i directores dels principals museus del món busquen obres per completar les seves col·leccions. Amanda Dotseth és la directora del museu Meadows de Dallas, que conserva una important col·lecció d'art espanyol. Ens diu que aquesta és "la fira perfecta", perquè pot trobar des de peces d'art medieval fins a obres contemporànies: 

"És la fira més top del circuit". 

7.000 anys d'història de l'art

Realment, no hi ha cap altra fira al món que abraci 7.000 anys d'història de l'art. Recórrer TEFAF és endinsar-se en un museu extraordinari, on tot està a la venda. Hi ha troballes arqueològiques d'alt valor, peces medievals, mobiliari i joies exquisides i, sobretot, pintures de grans mestres, com el pintor venecià Ticià, o José de Ribera. 

Aquest any, també hi ha obres de Klimt, Gauguin o Van Gogh. A l'estand de la galeria Robilant + Voena, "La marquesa de Caballero", de Goya, espera que algú se l'emporti per 5,5 milions d'euros. 

A la galeria Lelong, que ha portat un dels caps de Jaume Plensa, es negocia un Magritte. No en revelen el preu. Però no és ni de lluny la peça més cara de la fira. 

La galeria canadenca Landau llueix un Picasso que durant molts anys va estar al despatx del marxant de l'artista, Daniel-Henry Kahnweiler. És el quadre "Les dormeurs", del 1965. El net de la nissaga de galeristes canadencs Landau, Benjamin Landau, ens diu que el quadre "té un valor inqüestionable de 50 milions d'euros", i ens explica que l'home més ric d'Europa (deduïm que es tracta del magnat Bernard Arnault, propietari del grup LVMH, el major grup de marques de luxe del món) els va oferir una quantitat de vertigen per comprar-lo, però van dir que no. 

L'avi de Ben Landau, un important galerista i col·leccionista canadenc, va perseguir aquest quadre durant anys, i és un dels que té més valor sentimental per a la família, una de les obres mestres de la seva col·lecció particular.

"No el volem vendre. És un quadre que ens ha acompanyat durant dècades. És el cor de la col·lecció de la meva família. L'hem portat a París, a Miami, a Nova York. I ara volem ensenyar-lo aquí". 

És un Picasso excepcional, i serà difícil que no els temptin amb noves ofertes.
 

Un Velázquez controvertit

En aquesta edició, hi ha un Velázquez que ha provocat expectació i ha fet saltar les alarmes al Ministeri de Cultura. Es tracta d'un retrat de cos sencer de "La venerable mare Jerónima de la Fuente". És propietat de la família madrilenya Fernández de Araoz Marañón, que l'ha posat en mans de la galeria londinenca Stuart Lochhead Sculpture, que ara l'exhibeix al seu estand de Maastricht. 

El quadre està protegit per la llei de patrimoni històric espanyola, que impedeix que pugui vendre's i marxar a l'estranger. Des del ministeri expliquen que li han concedit un permís d'exportació temporal que permet que pugui exposar-se a la fira, però no vendre's. El galerista Stuart Lochhead ens explica: "Quan s'acabi la fira, el quadre retornarà a Espanya", però no aclareix a la premsa si el té o no a la venda. Des de l'agència de comunicació que representa la galeria ens confirmen que no estan tancats a rebre ofertes. 

És un quadre que pot despertar l'interès de col·leccionistes privats i museus. El preu és encara un misteri. Tant, com el destí final del quadre. En cas que surti a la venda, el ministeri podria exercir el dret de tanteig i retracte i tenir prioritat a l'hora de comprar-lo. Però el Prado ja té una de les tres versions del quadre que va pintar Velázquez. L'altra és a la col·lecció Apelles de Santiago de Xile.

La presència catalana a la fira

Per ser a Maastricht cal passar un rigorós procés de selecció. Cada any, prop de 800 galeries opten a un espai a TEFAF, però només 270 ho aconsegueixen. A més, aquesta fira té un dels processos de verificació d'obres més estrictes, l'anomenat "vetting". Dos dies abans d'obrir portes, els màxims experts sotmeten totes les obres a un examen exhaustiu, amb els sistemes més avançats, per garantir-ne l'autenticitat i l'atribució. No hi ha res que es pugui exposar i vendre sense el seu vistiplau.

El galerista Artur Ramon coneix bé aquesta fira. La visita des de ben jove i ara fa 15 anys que hi té un espai reservat. "El més difícil d'aquesta fira és mantenir-se. Ara ja estic pensant les obres que portaré l'any vinent". Al seu estand, tornen a brillar els artistes catalans: Antoni Clavé, Santiago Rusiñol, Josep Clarà o Ramon Pichot. 

"L'art català està al mateix nivell que l'art francès o l'art italià. El porto a la fira desacomplexadament. És la feina que em toca fer com a professional: internacionalitzar l'art català".

La galeria Mayoral també ha apostat per dur a la fira valors segurs de l'art català, una selecció d'obres de Miró, Tàpies, Dalí, Torres-Garcia... i a l'estand també hi destaca un quadre de Sean Scully, un artista que acaba d'inaugurar una retrospectiva a la Pedrera, que es ven per 1,5 milions d'euros. Jordi Mayoral ens diu: 

"Aquesta fira busca l'excel·lència i cal portar-hi obres que marquin la diferència".

I hi ha una tercera galeria que s'estrena a TEFAF. És la barcelonina Montagut, que ha triomfat amb peces d'art tribal, moltes amb el punt vermell, que indica que ja estan venudes.

Ser a la fira requereix una inversió important per a les galeries, però totes saben que els serà rendible. TEFAF aconsegueix quedar sempre al marge dels alts i baixos del mercat de l'art.