Sáenz de Santamaría defensa al Senat l'obligació "legal i política" d'aplicar el 155

A les cinc de la tarda d'aquest dijous ha començat al Senat la sessió de la comissió que debat l'aplicació de l'article 155. Una sessió que ha generat molta expectació mediàtica i política per les conseqüències que pot tenir.

Al començament de la sessió el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries, ha demanat que pogués intervenir-hi el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, en substitució del president Carles Puigdemont.

Aquesta petició l'han fet també els senadors Òscar Guardingo, d'En Comú Podem, Miquel Àngel Estradé, d'ERC, i altres, però el president del Senat, Pío García-Escudero, ha dit que això ja s'havia tractat en una reunió prèvia i s'havia desestimat. Un cop rebutjada la petició, Mascarell ha abandonat la comissió.

Mascarell: "Una expressió de l'escassa voluntat de diàleg"

Un cop a fora, el delegat de la Generalitat ha assegurat als periodistes que la negativa a que pogués intervenir és "una expressió sublim precisament de l'escassa voluntat de diàleg" de les institucions centrals de l'estat. Mascarell ha afirmat que "tots els aspectes de la vida democràtica s'utilitzen cada vegada més en sentit autoritari."

Segons Sáenz de Santamaría l'independentisme "ha de tornar al punt de retorn"

Mentrestant, a dins del Senat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha estat l'encarregada de defensar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a les institucions catalanes. I ho ha fet assegurant que no han tingut més remei que demanar al Senat que hi doni el vist-i-plau i que per al seu govern és una "obligació legal, democràtica i política".

Segons la vicepresidenta, l'independentisme ha fet "un viatge a enlloc" i que ara "ha de tornar al punt de retorn". Ha assegurat que els responsables del govern català han fet un "exercici d'enorme irresponsabilitat política", donat que, ha assegurat, van perdre el plebiscit del 27-S:

"Puigdemont es va convertir en president per ser l'opció més còmoda als radicals, i llavors es va tornar a posar el referèndum contra tot, contra les lleis, contra la majoria dels catalans, contra corrent i contra rellotge. I ja no es va poder parlar de res més."

Sáenz de Santamaría ha assegurat que "els independentistes han deixat molt clar que no estan disposats a dialogar" perquè, ha dit, el president Puigdemont no va participar a la Conferència de Presidents ni en les reunions per definir un nou sistema de finançament autonòmic, ni tampoc ha anat al Congrés ni ara al Senat:

"El diàleg es conjuga en gerundi, i el que han fet els independentistes és faltar a totes i cadascuna de les cites. Fins i tot han negat el diàleg als representants legítims dels catalans, els dies 6 i 7 de setembre al Parlament de Catalunya."

Pel que fa a la possibilitat de revertir la decisió d'aplicar el 155, la vicepresidenta ha dit que des de dissabte, quan el seu govern va decidir-ho, no ha passat "res rellevant, només soroll".

El PSOE defensa una aplicació "el menys intensa possible"

Després de la vicepresidenta ha estat el torn del PSOE, que ha exercit el senador Ander Gil. Gil ha defensat l'aplicació de l'article 155, però ha proposat una esmena que propugna que aquesta aplicació no afecti als mitjans de comunicació públics catalans.

Gil ha aprofitat la intervenció per demanar un cop més al president Puigdemont que convoqui eleccions, perquè considera que encara hi és a temps. En aquest sentit el senador del PSOE ha defensat dues altres esmenes que, segons ha dit, ofereixen "una sortida" al govern de la Generalitat i que persegueixen l'objectiu que les mesures siguin "reversibles" i també poc "intenses":

"Que hi hagi una utilització proporcionada i responsable de les mesures aprovades pel Senat. És a dir, incorporar que l'aplicació sigui el menys intensa possible, o si es vol, el més lleu possible, tot adequant-se a la gravetat de la situació."

El PP accepta parcialment les esmenes del PSOE

Al final de la sessió el portaveu del PP José Manuel Barreiro ha anunciat que acceptaran parcialment les tres esmenes presentades pel PSOE. La primera, que demana una "gradualitat i proporcionalitat" en l'aplicació de les mesures que preveu el text del govern espanyol en base a l'article 155 de la Constitució, s'ha acabat votant i aprovant aquest mateix dijous:

"La que fa referència a la graduació de les mesures enriqueix la proposta del govern. Hem de continuar parlant i veig possibilitats d'arribar a una transacció sobre la que fa referència als mitjans de comunicació públics catalans. La tercera no la veiem, però crec que podem seguir-ne parlant i fer tots els esforços per arribar a una posició."

Sobre la segona esmena, la que afecta TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN, a última hora s'ha afirmat que hi ha "un principi d'acord" que s'haurà de concretar aquest divendres. I la tercera esmena seria la que oferiria "una sortida" i comportaria, de ser aprovada, no aplicar l'article 155 si finalment Puigdemont convoqués eleccions. El PP, però, reclama que aquesta convocatòria vagi acompanyada d'una declaració explícita de "retorn a la legalitat".

Barreiro ha aprofitat les seves intervencions per acusar els senadors d'ERC i del PDeCAT de tenir un discurs "excloent" i d'haver afirmat que "els catalans independentistes són millors que jo, que soc gallec no independentista". També els ha retret no haver plegat com a senadors.

Cleries: "és un cop d'estat a les institucions democràtiques de Catalunya"

En la seva intervenció, el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries ha anunciat, com és lògic, que no donaran suport a l'aplicació del 155, que ha definit com "el nou decret de Nova Planta". Cleries també s'ha queixat del tracte rebut per Mascarell:

"Sort que el president Puigdemont no ha vingut, perquè veient el tracte que li han donat al representant de la Generalitat, millor que no hagi vingut."

Cleries ha qualificat l'aplicació del 155 tal com l'està demanant el govern espanyol com a "cop d'estat a les institucions democràtiques de Catalunya".

I ho ha fonamentat en que el text del 155 diu que "es donaran instruccions a les autoritats de la comunitat autònoma", i en canvi, el que vol fer el govern Rajoy depassa de molt això, perquè pretén "usurpar-li" al president de la Generalitat la competència de convocar eleccions i també "substituir o cessar qualsevol càrrec o personal" de l'administració catalana.

Estradé (ERC): "Volen imposar-se com a minoria"

El senador per Esquerra Republicana, Miquel Àngel Estradé, també ha criticat durament l'aplicació que es vol fer del 155, que ha assegurat que vol "liquidar l'autogovern de Catalunya":

"El que volen és culminar una autèntica ofensiva contra el catalanisme per sembrar la confusió i el caos i imposar-se com a minoria que són."

Estradé també ha afirmat que els diputats no independentistes van tenir "moltes més oportunitats de defensar posicions" en el ple del Parlament del 6 i 7 de setembre que no pas els independentistes al Senat. També ha defensat que a Catalunya "l'únic mandat vigent és el que deriva de les urnes" del 27S i de l'1-O.

Units Podem critica les irregularitats comeses

La comparació amb el ple del Parlament també l'ha fet servir d'Units Podem, el senador d'En Comú Podem Óscar Guardingo, però en un sentit una mica diferent:

"Això que passa avui aquí s'assembla moltíssim al ple dels dies 6 i 7 de setembre al Parlament."

Guardingo es referia a les irregularitats que considera que s'han comès en la tramitació de l'aplicació del 155, amb infraccions del reglament que han impedit fer vots particulars, esmenes a la totalitat ni conèixer el text complet de la ponència.

En la segona intervenció, Guardingo ha assegurat que "cada vegada que governa el PP algú vol marxar d'Espanya", i ha recordat com va acabar el Pla Ibarretxe. També li ha retret a aquest partit la recollida de signatures de fa més de 10 anys per reclamar el que ha definit com "un referèndum il·legal contra Catalunya".

Al PSOE ha retret que vulgui proposar una reforma federal de la Constitució "començant amb l'aplicació del 155", i ha afegit que "no s'ha de tenir por a la sobirania compartida", en referència a la que comparteix Espanya a la Unió Europea, i en referència a aplicar-la en clau plurinacional. Guardingo ha conclòs que l'única sortida pacífica és un referèndum acordat.