Compartim més bacteris del que pensem: com la interacció social afecta el microbioma

Que, en el moment del part, la mare transmet al nadó microorganismes presents al cos, bàsicament la microbiota intestinal, ja se sabia. Ara, un estudi ha demostrat que el microbioma -el conjunt de genomes dels bacteris de l'intestí- també es transmet entre persones mitjançant la interacció social. 

Les persones amb qui estem en contacte suposen una "font crucial" d'aquest conjunt de bacteris i fongs, entre altres, que tenen un paper important en la salut.

Per exemple, s'ha comprovat que la flora intestinal de persones que tenen depressió té una composició diferent de la de la resta de la població.
 

L'estudi més gran i divers fet fins ara sobre transmissió del microbioma

Ara s'ha informat de la investigació del CIBIO, el Departament de Biologia Cel·lular, Computacional i Integrativa de la Universitat de Trento, publicat a la revista Nature. És l'estudi més gran i divers que s'ha fet mai fins ara sobre la transmissió del microbioma humà. 

"Se sap que el microbioma té impacte en la salut, però ens quedava sense resposta com ens arriben, aquests microorganismes", destaca la investigadora principal, l'osonenca Mireia Vallès-Colomer, de l'equip liderat per Nicola Segata. 

I la conclusió és que amb els companys de feina i persones amb les quals vivim compartim més coses de les que pensem: 

"En els adults, hem vist una transmissió molt important que es dona, sobretot, quan estem en contacte estret. Quan cohabitem, o compartim espai de feina i, en general, amb les persones amb les quals interactuem."

El que no s'ha pogut determinar encara és com es fa aquesta transmissió. Falten més estudis per explicar per quin mecanisme s'incorporen a la nostra microbiota -el conjunt de microorganismes presents al nostre cos-. 

Diferents vies de transmissió del microbioma

Per a fer l'estudi, s'han analitzat més de 9.000 mostres de femta i de saliva de participants de 20 països i de tots els continents, per poder estudiar el microbioma oral i l'intestinal.

Els científics havien vist que els infants estan mancats de microorganismes que són comuns en els adults. La hipòtesi era que els van incorporant al llarg de la vida. I això és el que ara s'ha demostrat. 

L'anàlisi ha confirmat que la primera transmissió de la microbiota intestinal és durant el naixement i és molt duradora. "La transmissió és molt alta i estable entre la mare i el bebè durant el primer any de vida, quan comparteixen el 50% dels bacteris", comenta Vallès-Colomer. 

El vincle es manté, encara que en menor mesura, en persones d'edat avançada. En gent de 60 anys, i amb la mare encara viva, s'ha vist que el percentatge de microbioma compartit se situa al voltant del 10%. 

En canvi, entre adults la composició del microbioma pot ser igual en un 15%, i això es deu a la interacció social. 

S'ha acreditat que els bacteris que sobreviuen millor fora del nostre cos es transmeten molt més sovint que els altres, i que el tipus de relacions i interaccions socials que tenim fan variar la composició del microbioma. 

Com més duren aquestes relacions, per exemple perquè són persones amb les quals convivim, més bacteris s'intercanvien. De tota manera, també es poden transmetre en interaccions superficials i ocasionals. 

I si reduïm la interacció social, com va passar amb el confinament per la pandèmia, també disminuïm la diversitat de bacteris. "I més diversitat és més positiu, per a una persona sana", destaca la investigadora principal. 

Sobre com té lloc la transmissió, en el cas dels bacteris orals queda clar que els petons i la saliva fan que les parelles comparteixin molts bacteris.

Si ens fixem en els budells, "està menys clar quina és la via exacta", diu la científica catalana. "Però ha de ser un pas molt ràpid, perquè alguns bacteris, si no, moririen", apunta. Una higiene insuficient pot tenir-hi a veure, afegeix, però no només això, tenint en compte l'amplitud de l'estudi. 

També han constatat que els microorganismes presents a la boca i els dels budells es transmeten de forma diferent. Els de la saliva s'adquireixen de forma horitzontal (entre iguals, d'adult a adult), mentre que els de l'intestí passen a través de la mare. 
 

Què implica el descobriment 

Tot i que la investigació és a les beceroles, la microbiota i el microbioma tenen una implicació rellevant en la salut.

L'estil de vida i l'alimentació influeixen en aquest camp, "però fins ara no havíem previst altres fonts, com són les persones que tenim al voltant", remarca Mireia Vallès-Colomer. 

Tenint en compte que els microorganismes es poden transmetre, els investigadors pensen que és possible que tinguin algun paper en les malalties no lligades a les infeccions, com les cardiovasculars, la diabetis o el càncer. "Ara veiem que sí que pot haver-hi transmissió de la malaltia a través del microbioma", afirma. 

Això pot acabar comportant un canvi de paradigma en la prevenció d'aquestes malalties i que es personalitzin els tractaments amb probiòtics, pensant especialment en l'espècie i soca de bacteri que calgui vigilar.