Compartir pis malgrat la diferència d'edat: "El Carles és el meu amic i la meva família"

No tenen cap vincle familiar, però viuen sota el mateix sostre. La Carolina té 27 anys i en Carles, 84. Són companys de pis i molt més que això. Viure junts els ha canviat la vida. Ell ha sortit de la solitud i ella ha trobat una llar lluny de casa seva. "El Carles és el meu amic i la meva família aquí."  

Tots dos formen part del programa "Viure i conviure" de la Fundació Roure, una iniciativa que ofereix solucions al problema de la solitud de la gent gran i, alhora, proporciona habitatge a joves estudiants.   
 

Per a en Carles, que va perdre la seva dona i es va quedar sol, aquesta experiència ha estat un regal:

"He passat de l'angoixa de viure sol a la felicitat. Sortim, anem a museus i sempre hi ha algú que em pregunta com m'ha anat el dia."  

Per a la Carolina, que va venir de Colòmbia per fer un doctorat, el programa va ser una solució davant la dificultat de trobar un pis assequible a Barcelona. Però el valor de la convivència ha anat molt més enllà del simple allotjament. "No és només un lloc per dormir, es tracta de compartir moments, de tenir cura l'un de l'altre."  

A més, viure amb el Carles també l'ha tret de la solitud de ser lluny de casa: "Quan vaig arribar, em sentia molt sola. Ell em va oferir una llar i una família."  

Un intercanvi sense cost basat en el compromís

La convivència mínima que estableix el programa és d'un curs acadèmic, però es pot allargar si les dues parts ho desitgen. 

Els joves han de complir certs compromisos, com passar sis nits a la setmana a casa de la persona acollidora o dedicar dues hores diàries a la persona gran. La Carolina considera que són normes del tot comprensibles: "Conviure implica compromisos, igual que amb qualsevol company de pis."

A canvi d'acceptar aquestes normes, els estudiants no han de pagar res per l'allotjament. 

El 2023, la Fundació Roure va fer possible 115 convivències com la del Carles i la Carolina, sempre amb el suport d'un equip de professionals que vetlla perquè aquestes relacions flueixin. Tots dos tenen clar que la seva relació ha superat les expectatives: "Hem creat un pont que mai es trencarà." 

Qui ho pot demanar?

Els joves que es poden adherir al projecte han de ser estudiants universitaris, de menys de 35 anys, que vinguin a estudiar a la ciutat de Barcelona o rodalia i que tinguin disponibilitat de dues hores diàries per conviure amb una persona gran. És un requisit imprescindible parlar amb fluïdesa el català o castellà. 

D'altra banda, les persones grans, han de tenir més de 65 anys i viure soles. El seu habitatge ha de tenir unes condicions d'habitabilitat adequades i amb possibilitats d'allotjar-hi un estudiant.