Completen l'absis de Sant Climent de Taüll amb un fragment que faltava de Caín

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acaba d'incorporar un nou fragment a la pintura mural de l'absis de Sant Climent de Taüll. Es tracta del personatge de Caín, que fins ara havia estat reposant a la reserva. Amb aquest projecte es completa un dels conjunts més importants de la col·lecció d'art romànic del museu.
 

Un any de celebracions

Fa 900 anys, el 1123, el bisbe Ramon Guillem va consagrar l'església de Sant Climent de Taüll. El Crist en Majestat és, sens dubte, una de les imatges que representen més bé el romànic català. I en fa poc més de cent, d'anys, que la Generalitat el va arrencar de la paret per salvar-la de l'espoli, ja que es van començar a vendre les pintures de petites esglésies del Pirineu per fer-hi negoci, com les valuoses pintures de Santa Maria de Mur, arrancades i venudes l'any 1919 a l'antiquari nord-americà Ignacio Pollak.

Treure-les del seu lloc original també va servir, però, per salvaguardar-les de la crema d'esglésies durant la Guerra Civil espanyola. Tot va marxar a l'exili.

El Crist es conserva al MNAC i tot just ara s'ha incorporat a l'absis Caín, situat a l'arc intern. Es completa notablement la lectura de la història de Caín i Abel: les ofrenes que fan els germans a Déu, Caín matant Abel i aquest darrer fragment, que és Caín condemnat, amb un gest de penediment.
 

Una recerca complexa

Gràcies a la descoberta de restes de pintura a l'església de Sant Climent de Taüll i a partir de les intervencions fetes a partir del 2013, s'ha pogut saber el lloc exacte on estava ubicat Caín.

Per recuperar el fragment, s'han fet anàlisis químiques per saber la naturalesa dels pigments, s'han fet calcs de la imatge per comprovar-ne l'encaix, s'ha restaurat i s'ha enganxat a la paret amb una superfície que permet la reversibilitat i la conservació. Mitjançant les anàlisis de més de 40 mostres de l'absis i del fragment de Caín, s'han pogut identificar materials i pigments fins ara desconeguts.

Així mateix, la gamma cromàtica és molt més àmplia del que es pensava; el blanc, el negre, el blau aerinita, quatre vermells i dos ocres es van fer servir sols per crear sensació de volum. A més, també s'ha descobert que les primeres capes de pintura són al fresc i les últimes, on hi ha els detalls més precisos, són al sec.

Intervenció a les pintures murals de Sant Pere del Burgal

Al taller de restauració de pintura del MNAC estan treballant també amb fragments de la pintura mural del Sant Pere del Burgal, al Pallars. Són figures de grans dimensions que completaran aquest conjunt i, en aquest cas, s'han adonat que han de canviar la ubicació de dos profetes, fins ara situats a la dreta de l'absis.

Van ser pintures encarregades per la poderosa comtessa Llúcia de la Marca, que no només s'ocupava de l'art, sinó també de la política.
 

Un dels simposis en art romànic més importants del món, al setembre

En aquest any de commemoracions, el MNAC organitzarà un dels simposis més importants en art medieval. Es farà a finals de setembre a Barcelona, i també a Boí, organitzat amb la Sapienza Università de Roma i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Així mateix, el MNAC obrirà un nou espai dedicat al mestre Cabestany, gràcies a la incorporació de quatre fragments escultòrics procedents de Sant Pere de Rodes, adquirits fa poc per la Generalitat de Catalunya.