Comunitats de veïns i edificis públics: la fotovoltaica busca alternatives

Aquesta setmana Holaluz ha anunciat l'acomiadament del 27% de la plantilla, 200 persones, a causa de la baixada d'activitat en el mercat de les instal·lacions fotovoltaiques. Aquesta comercialitzadora d'electricitat, com també han fet altres, havia apostat els últims anys per desenvolupar la fotovoltaica en teulades privades per aconseguir uns marges de negoci que ja no trobava comprant l'energia al mercat majorista.

Però, en els últims temps, l'alça dels tipus d'interès i la percepció dels consumidors que l'electricitat ja no està tan cara han fet que hi hagi menys famílies interessades en posar-se plaques a la teulada.

La frenada de l'activitat també està afectant les empreses instal·ladores: Solarprofit anunciava fa unes setmanes un altre expedient de regulació, i també es pot emmarcar en aquesta conjuntura la venda de Solideo, que ha passat a mans del gegant de les renovables Acciona, de la família Entrecanales. Aquesta empresa creada a Catalunya fa només quatre anys ha buscat en Acciona el múscul financer necessari per introduir-se en un mercat molt més verge i amb un teòric potencial de creixement enorme: les instal·lacions fotovoltaiques als terrats dels edificis plurifamiliars, on viu la gran majoria de la població al nostre país. 

Aquest mercat fins ara se'ls havia resistit per les dificultats de les comunitats de veïns de posar-se d'acord per fer les inversions necessàries i al que es volen enfrontar, ara, amb fórmules imaginatives de finançament.

Al Valor Afegit hi hem parlat, i també amb altres empreses del sector, com Generamés, que està diversificant-se cap a altres tipus d'instal·lacions i amb la vista posada en els plans de les administracions per desenvolupar l'autoconsum en els edificis públics.

Autoconsum fotovoltaic als pisos

En un enorme terrat comunitari d'un edifici de Badalona s'hi han instal·lat més d'un centenar de plaques solars destinades a l'autoconsum elèctric. Se'n beneficiaran una vintena de famílies que, sorprenentment, no han hagut de fer-se càrrec de la factura de la instal·lació.

L'empresa Solideo, amb més de 200 treballadors i ara en mans del gegant de les renovables Acciona, és qui ha assumit la inversió i els veïns pagaran cada kilowatt generat a la seva teulada molt més barat que fins ara. Aquest tipus d'acords podrien servir per incentivar l'autoconsum a partir d'ara, a més dels habitatges unifamiliars, també a les comunitats de veïns.

Segons Carles Geli, responsable d'enginyeria, "la majoria de veïns tindran assignades entre 4 i 6 plaques de tota aquesta instal·lació fotovoltaica. I això, normalment, representarà entre un 40 i un 60% en la factura de la llum". Per a Rafael Reyes, el màxim executiu de l'empresa, "el fet de no haver de fer cap mena d'inversió, que l'única cosa que han de fer és una cessió de la teulada a una empresa perquè faci la instal·lació fotovoltaica i després repartir l'energia a un preu molt més competitiu, això ho simplifica tot".

Tota l'electricitat que generin s'abocarà directament a la xarxa i després cada veí veurà compensada a la seva factura la part que té assignada. Ara, la instal·lació ja està a punt i per posar-la en marxa només falta que l'empresa distribuïdora vingui a instal·lar el comptador per mesurar l'electricitat que generen les plaques.

Com assenyala Carles Geli, "aquest sistema ens evita tenir una solució tècnicament complexa que seria agafar quatre o cinc plaques d'aquestes i per a cadascun dels veïns haver de cablejar fins al seu quadre elèctric".  

Que la revolució de les teulades arribi a la majoria

El contracte amb Solideo és per 15 anys i, després, la comunitat de veïns serà l'única propietària de la instal·lació, que té una garantia de 25 anys.

El boom d'instal·lacions en habitatges unifamiliars que hi ha hagut en els últims anys s'està frenant, sobretot perquè els crèdits ja no són tan fàcils ni tan barats. Ara Solideo es proposa seguir creixent finançant instal·lacions d'autoconsum a pimes i edificis plurifamiliars, on viu la major part de la població.

Rafael Reyes diu que "al final el repte és que l'autoconsum arribi a tots els ciutadans, l'autoconsum col·lectiu, que arribi a les comunitats de propietaris, perquè és on s'ha de desenvolupar. Només el 5% d'aquestes 92.000 instal·lacions legalitzades a Catalunya en els últims anys, són d'autoconsum col·lectiu, són de comunitats de propietaris".

Unes subvencions que triguen massa

Hem visitat també una comunitat de veïns de cases adossades al centre de Martorell, al Baix Llobregat, on moltes famílies, individualment, s'han posat plaques solars fotovoltaiques. Entre ells, el Rafel Sarmiento, que a més és l'administrador de la comunitat. Les plaques les hi va instal·lar l'empresa Eltex Solar fa gairebé dos anys i ha acabat convencent també els seus veïns, el Xavier i la seva dona, que era una bona opció per reduir unes factures elèctriques disparades.

Ells calculen que en deu anys podran amortitzar el que ha costat la instal·lació, o abans, diu Xavier Bravo: "Si jo venc la casa i poso que tinc plaques solars, això revalora l'habitatge i suposo que llavors sí que ho amortitzes de cop".

El Rafel, a més, s'ha posat bateries per aprofitar millor durant la nit l'energia produïda de dia per les plaques. Des d'una aplicació del mòbil controla tot el sistema. Es queixa, però, que fa dos anys que espera les ajudes dels fons Next Generation, que aquí gestiona la Generalitat.

Rafel Sarmiento és, alhora, administrador de finques i assegura que el problema és generalitzat: "Quan truques et diuen que sí, que les cobraràs, però no saben quan i han passat dos anys. L'administració pública ha de tenir més agilitat. Nosaltres no coneixem ningú que hagi cobrat subvencions i clients en tenim, i molts!"

També ho corroboren les empreses instal·ladores. Josep Sans és el director comercial i desenvolupador de negoci d'Eltex Solar: "Que nosaltres sapiguem, no ha cobrat ningú o molt poca gent".
 

Presses per si s'acaben les ajudes

Però aquestes ajudes que, de moment, no arriben, s'acaben a finals d'any i no se sap si al gener continuaran. I això està fent que a molts clients ara els hagin agafat les presses per acollir-s'hi. Segons Sans, "Hem tingut un boom molt important, l'any passat va ser molt important. Aquest any el que tenim és que, de cara al desembre s'acaba el termini per presentar la subvenció i, clar, la gent s'està espavilant ara a contractar la fotovoltaica. O ho fan ara o ho poden fer a partir del gener, que continuarà sent interessant a nivell econòmic i a nivell ecològic, però, potser el tema de les subvencions, si no tornen, s'haurà acabat".

El boom del sector els últims anys ha fet que empreses de tot tipus hagin entrat en el negoci. Però des d'Eltex defensen el seu model: s'ocupen des de la comercialització fins a l'enginyeria i la instal·lació. Segons Josep Sans: "Al final pots comprar-li a un banc o un supermercat, el que sigui, una planta fotovoltaica que el que fan és, evidentment, que no ho gestionen ells, sinó que ho subcontracten a una altra empresa com podríem ser nosaltres. Llavors, si et pots estalviar aquest intermediari, tot això que tens guanyat".

Plaques que donen feina a joves vulnerables

Al club de tenis Manresa, a tocar del parc de l'Agulla, estan renovant les instal·lacions de dalt a baix, començant pel terrat amb una planta fotovoltaica per a l'autoconsum. Qui s'encarrega de la instal·lació és Generamés, una empresa d'inserció que dona feina a 22 joves en risc d'exclusió. Tot sorgeix fa dos anys quan a la Fundació Eveho, dedicada a la protecció de nens i joves, decideixen posar-se plaques a la teulada i veuen que en aquesta activitat falta gent.

Ho explica Alexis Serra, el director d'estratègia: "el temps que es triga entre que tu acceptes una oferta i que et venen a instal·lar, era desorbitat. I el motiu era una manca important de personal d'instal·lació. I d'aquí neix Generamés". I també l'administrador de l'empresa i director de la fundació Eveho, Ferran Rodríguez: "Diuen que els falten treballadors i treballadores. I nosaltres tenim molts nois i noies que no tenen feina, i que només accedeixen a feines de molt baixa qualificació i amb molt poca projecció laboral".

El mercat de les teulades d'edificis públics

En el seu centre de Sabadell, Generamés forma joves en situació vulnerable com a tècnics en instal·lacions d'energies renovables, punts de recàrrega de vehicles elèctrics i climatització per aerotèrmia. Després els acompanyaran perquè iniciïn la seva carrera professional en el sector amb la intenció que abans de tres anys es puguin fer el pas a una empresa ordinària.

"No és només començar i fer de peó d'instal·lador de plaques, és que pots anar pujant, pots fer formacions paral·leles, et pots treure el grau d'electricitat", explica Rodríguez, que assegura que "hi ha un ventall de feina i de projecció per davant que és molt interessant". Serra afegeix que "per a ells, això serà una sortida professional interessantíssima per a poder entrar en el mercat ordinari".

Generamés treballa per a altres empreses instal·ladores, comercialitzadores d'energia neta, indústries, particulars i també per a institucions, un mercat que confien que els permetrà mantenir l'activitat a partir d'ara que la demanda va de baixa.

Segons Alexis Sans, "hi ha un important alentiment de l'ús residencial, una importantíssima reducció, amb una necessitat de seguir treballant amb el món industrial i amb el sector públic. Penseu que al sector públic la majoria de projectes de transició a l'eficiència energètica encara s'han de desenvolupar". El director de la fundació Eveho hi insisteix: "Penseu que tots els sostres de les administracions estan sense plaques, i ara tot just començaran processos de contractació pública, perquè això costa molt, és molt llarg, i ara començaran".