Concentració de Girona per reclamar la llibertat de Julian Assange i reivindicar el dret a la informació
ACN Girona - Unes cinquanta persones s'han congregat aquest diumenge al migdia a la plaça del Vi de Girona per reclamar la llibertat de Julian Assange, editor de WikiLeaks. Des del 2019, es troba reclòs a la presó britànica d'alta seguretat de Belmarsh, després que l'ambaixada de l'Equador a Londres li retirés l'asil que li oferia des de feia set anys. Desenes de persones han signat in situ la petició per la seva llibertat, en un acte que ha servit també per reivindicar el dret a la informació. Durant la seva intervenció, el president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, ha dit que "teòricament estem en un estat de dret, però hi ha gent que està a la presó per dir el que pensa". I ha afegit "sense llibertat de premsa, no hi ha democràcia".
L'acte ha començat amb el parlament del president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau, que ha dirigit les seves paraules principalment a reivindicar la llibertat de premsa. "En una societat que no garanteixi la llibertat de premsa i el dret a la informació, pot acabar passant que no hi hagi democràcia" ha dit, remarcant que "sense periodisme, no hi ha llibertat de premsa i sense llibertat de premsa no hi ha ni democràcia, ni llibertat".
Una qüestió que el preocupa especialment en un "teòric estat de dret", on "hi ha gent que està a la presó per dir el que pensa". Aquest diumenge a la plaça del Vi de Girona s'han reivindicat "tots aquells casos de periodistes que estan privats de llibertat per fer la seva feina", com és el de Julian Assange. "És molt important que no sigui extradit; ha patit exili, tancament en una ambaixada i presó".
Després de la seva intervenció, s'ha reproduït un missatge del mateix Julian Assange, que animava a no aturar-se i lluitar per saber la veritat. Amb això s'ha donat pas a una petita 'performance' dels presents que han agafat cadires, les han col·locat al centre de la plaça del Vi i s'hi han enfilat tot mostrant missatges de reivindicació. Les pancartes lluïen paraules com "Actua", "Ara", "Aprèn" o "Desafia", en català i en anglès.
Un gest que ha donat pas a la lectura del manifest, que ha començat denunciant la precarietat i inseguretat que suposa, en molts casos, escollir la professió periodística. "Actualment, es calcula que arreu del món mor un periodista cada quatre dies en mans d'un poder estatal o un poder fàctic", detallava el clam, que seguia destacant que "només el 13% dels assassinats de periodistes arriben a ser investigats per la justícia". I exigia acabar amb aquesta dinàmica.
"Exigim que els periodistes puguin exercir la seva professió en plena llibertat. Ells podran exigir la seva llibertat professional i la llibertat de premsa, si nosaltres els donem suport exigint el nostre dret a la informació. Ells són els nostres representants del quart poder que fiscalitza al legislatiu, executiu i judicial", continuava.
En aquesta línia, durant l'acte s'ha fet menció a periodistes compromesos com el mateix Julian Assange, però també Pablo González, empresonat a Polònia des de fa un any, i Jamal Khashoggi, assassinat al consolat saudita d'Istanbul el 2018.
En relació amb aquesta llibertat de premsa, el moviment independentista ha posat el crit al cel per "enfortir els serveis informatius privats, dotant-los de finançament". La presidenta d'Òmnium Gironès, Núria Giol, ha demanat als mitjans públics "que no es manipulin les notícies, ni se censurin". "Els paguem amb els nostres impostos i s'haurien de fer ressò de tot el que passa amb la veritat", ha dit. També ha fet referència al que consideren un "acte de valentia" dels periodistes Joel Díaz i Magí Garcia Vidal que han dimitit del programa Zona Franca en solidaritat amb Manel Vidal acomiadat per TV3, per haver presentat en el programa un gag que relacionava el PSC al nazisme mostrant una esvàstica.
Julian Assange
L'australià Julian Assange s'enfronta a l'extradició als Estats Units d'Amèrica i a una sentència de fins a 175 anys de presó. El motiu és la filtració d'uns 250.000 documents classificats d'organismes nord-americans publicats a WikiLeaks el 2010; la majoria relacionats amb les guerres d'Afganistan i de l'Iraq.
A Girona, desenes de persones han signat la petició per reclamar al Regne Unit que el deixi en llibertat i no l'extradeixi. Des del 2019, el retenen en una presó d'alta seguretat. La concentració s'ha fet simultàniament a més de vint poblacions catalanes, on també s'ha signat aquesta petició que està oberta en línia. De la demarcació de Girona, s'hi han sumat Figueres, l'Escala i Roses (Alt Empordà), Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Salt (Gironès), Sant Hilari Sacalm i Anglès (Selva).