Des de la seva reforma, la Tarraco Arena Plaça projecta una imatge espectacular (Pau Corcelles)

Concurs de Castells 2024: el somni de Pau Casals i 8 curiositats més

Més enllà de les colles, les construccions i els seus punts o els possibles guanyadors, el Concurs de Castells té un seguit d'anècdotes i característiques que el converteixen en un certamen molt atractiu per a fans i profans

Actualitzat

"El primer cap de setmana d'octubre, cada dos anys, hi ha Concurs de Castells." És com un mantra en el món casteller. I enguany, toca! L'espectacle casteller més gran del món arriba a la XXIX edició i sempre que hi ha Concurs, el rum-rum és present entre les colles i a les places durant tota la temporada. Aquesta edició té lloc entre Torredembarra, el 29 de setembre, i el 5 i 6 d'octubre a Tarragona.

42 colles en total que competeixen repartides en tres dies:

►12 colles actuen el diumenge 29/9 a Torredembarra

► 18 més ho fan a la Tarraco Arena Plaça (la TAP) el dissabte 5 d'octubre

► I les 12 millors colles competeixen el diumenge 6 d'octubre també a la TAP

El Concurs de Castells recull sempre un munt de castells, en solitari i en actuació simultània, però també té elements que el fan únic com la classificació en temps real, onades entre el públic a la graderia, speaker, pantalles... Aquí pràcticament no parlarem de construccions per als més entesos, sinó que us enumerarem un seguit de peculiaritats per apropar-vos a aquesta cita.    
 

0 - El somni de Pau Casals

L'any 1932 es va celebrar la primera edició del Concurs de Castells de Tarragona. Aquesta era una idea que havia proposat uns anys abans el músic de prestigi internacional Pau Casals. El famós violoncel·lista del Vendrell havia proposat aprofitar l'empenta del món casteller per fer un concurs amb la voluntat de contribuir a millorar la consideració social i cultural dels castells. Casals va acabar presidint el jurat de les dues primeres edicions del certamen celebrades el 1932 i el 1933.

Ara bé, malgrat el seu somni fet realitat, Pau Casals va ser convidat a presidir el jurat en segona instància, ja que inicialment se li va oferir el càrrec al tarragoní Albert Bonet però aquest hi va renunciar com es recull al llibre "25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona. Emocions puntuades" de Jordi Andreu i Jordi Suriñach. Sense anar més lluny, en l'edició del 2022 el Concurs de Castells va homenatjar Pau Casals coincidint amb els 90 anys de la primera edició del Concurs. 
 

1 - La paleta de colors

Una de les estampes més boniques, atractives i que sempre criden l'atenció als visitants que s'estrenen al Concurs és la paleta de colors que es veu a plaça. Qualsevol imatge aèria de visió zenital transporta l'espectador a la paleta d'un pintor. Un color, una colla. I així fins a 18, dissabte, o 12, diumenge.

El collage de camises de colles diferents crea un efecte visual de barreja de colors que pot recordar la paleta d'un pintor (Pau Corcelles)

2 - Els castells no són competició (però al Concurs s'hi va amb calculadora) 

Segurament heu sentit moltes vegades aquesta afirmació. I és cert. Però el Concurs sí que és competició! Aquesta és una de les peculiaritats de la cita. Això és perquè el Concurs es diferencia de la resta d'actuacions del calendari casteller, entre altres coses, pel format competitiu. Té un reglament escrit, una puntuació per a cada castell, un jurat que valida i té capacitat per penalitzar si és necessari i una classificació final.

El Rànquing Estrella Concurs és el que marca la classificació de les colles. Aquest índex recull les cinc millors actuacions de cada colla en el període de l'1 de setembre del 2023 al 31 d'agost del 2024. En funció d'aquesta classificació, cada colla sap en quina de les tres jornades participarà.

Abraçada de germanor entre un membre dels Moixiganguers d'Igualada i un altre dels Castellers de Vilafranca en l'edició de diumenge del 2022 (Pau Corcelles)

3 - Plogui, nevi o faci fred

El fet casteller va relacionat amb la calor i, en conseqüència, amb la suor dels dies assolellats principalment de primavera, estiu i principi de la tardor. Tot i això, pràcticament tots els castellers han viscut diades passades per aigua, amb fred o, fins i tot, neu. Històrica és la imatge dels Minyons de Terrassa descarregant el primer tres de deu amb folre i manilles de la història amb volves de neu el 1998. 

Malgrat tot, les inclemències meteorològiques no tenen cabuda al Concurs de Castells de Tarragona. La raó és que entre el 2006 i el 2010 es va reformar la plaça de toros i, malgrat mantenir el seu aspecte icònic, es va convertir en la Tarraco Arena Plaça (TAP). L'espai passava a ser un equipament modern i polivalent que, a més, va estrenar un sostre retràctil, un dispositiu que permet obrir i tancar la cúpula de la plaça en cas de necessitat, com podria ser la presència de pluja. La xafogor que es genera a l'interior de la TAP un cop tancat el sostre ja és una altra discussió.

Des que es va reformar la Tarraco Arena Plaça el sostre és retràctil i s'obre o es tanca en funció de la necessitat (Pau Corcelles)

4 - Al Concurs hi ha les millors colles?

El clam general diu que al Concurs de Castells de Tarragona hi competeixen les millors colles. I això és cert (amb algun asterisc). Per aconseguir un passi al Concurs les colles s'han de classificar i això ho aconsegueixen gràcies als seus castells. Hi ha un rànquing i cada castell té una puntuació. D'aquesta classificació se'n deriva la presència de les colles. Ara bé, no totes les colles estan d'acord amb aquest sistema. Els Minyons de Terrassa, per exemple, sempre han rebutjat aquest caràcter més competitiu i l'existència d'una taula de puntuació. Els de la camisa malva han capitanejat el món casteller en alguns moments de la història, però sempre han dit no al Concurs. Defensen que l'autosuperació és la seva motivació principal a l'hora de fer castells. Com ells, altres colles han viscut debats interns abans d'un Concurs. Els Xiquets de Reus o els Bordegassos de Vilanova són colles, per exemple, que en alguna edició han arribat a votar si anaven o no al Concurs.

Hi ha colles que abans d'assistir al Concurs plantegen un debat entre els seus membres (Pau Corcelles)

5 - Qui ha guanyat el Concurs al llarg de la història?

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya quantifica en 102 les colles que hi ha actualment. Totes elles, però, no han participat en el Concurs i, de fet, ben poques l'han arribat a guanyar en alguna ocasió. Numèricament, podríem dir que només el 4% de les colles l'han guanyat. I quines són?

Els Castellers de Vilafranca són els vigents campions del Concurs. I, de fet, ells són els grans dominadors del certamen des de mitjans dels anys 90 del segle passat: han guanyat onze de les últimes tretze edicions. Abans també ho havien fet el 1972. Malgrat això, les colles de Valls (Colla Vella i Colla Joves) i els Nens del Vendrell també han guanyat el Concurs alguna vegada. La Vella, en 9 ocasions. La Joves, en 4 i els Nens, en 2. El 1933 els guanyadors van ser la Colla Nova de Valls i el 1952 la Muixerra de Valls ex aequo amb els Nens del Vendrell.

Representants de la canalla dels Castellers de Vilafranca sostenen el cartell que els reconeix com els guanyadors de l'edició del 2022 (Pau Corcelles)

6 - Els pilars

Els pilars o espadats són construccions molt fràgils. Possiblement les que més. Al final, aquí els castellers pugen l'un sobre l'altre sense cap més suport als costats. Aquí l'equilibri és la clau de l'èxit. El seu màxim exponent. Per això els castellers que hi pugen necessiten punts de referència visuals: mirar aquests punts fixament permet als castellers mantenir millor l'equilibri.

A les places aquests punts habitualment són a la façana de l'Ajuntament (o dels edificis del voltant, si no n'hi ha). A la TAP, però, això no pot passar. La seva forma circular ho dificulta. A més, un pilar mirant cap a l'interior de la plaça és complicat perquè els punts de referència són ben lluny. Per això les estampes habituals en pilars de màxima dificultat acostumen a ser amb els castellers mirant enfora, cap al públic. Fixant-se en algun punt de la mateixa estructura de la plaça, com ara les columnes.

 

El pilar de la Colla Jove Xiquets de Tarragona mira cap al públic i no cap a l'interior de la plaça

7 - Concurs de Castells de... Tarragona?

Valls és el quilòmetre zero del fet casteller. Vilafranca del Penedès té la que es coneix com "la plaça més castellera". I Tarragona té el Concurs de Castells. Va directament associat a la ciutat i a la seva plaça de braus (actualment, la TAP). Ara bé, el Concurs també té una seu a Torredembarra. I la té des del 2016. Des d'aquella edició Torredembarra acull el primer dia de competició entre les colles situades entre la posició 31 i la posició 42 del rànquing. La Diada és la que popularment s'anomena el Concurs7.

Però de Concurs de Castells també n'hi ha hagut a Barcelona. El primer que es va celebrar, de fet, va ser al parc de la Ciutadella el 1902. Va formar part d'un programa de proves atlètiques que es van celebrar amb motiu de les Festes de la Mercè. Però no acaba aquí. De Concurs també se'n va celebrar un altre: els Concursos de Can Jorba a Barcelona. Els magatzems Jorba-Preciados va patrocinar aquest Concurs de Castells els anys 1964, 1965 i 1966 al Portal de l'Àngel. Abans del 1970 també es van celebrar edicions del Concurs a Vilafranca del Penedès, Reus i Valls.

Membres de la canalla dels Castellers de la Vila de Gràcia gaudint d'un dels castells de l'edició del dissabte el 2022 (Pau Corcelles)

8 - Entrades que volen 

L'organització calcula que entre els dos dies de Concurs a Tarragona el públic de la TAP arribarà a la xifra d'11.000 assistents. I això sense comptar els castellers que seran a plaça! I aquesta és una de les altres característiques que fa diferent el Concurs a qualsevol altra diada castellera: el públic paga una entrada. I la TAP s'omple! Ja portem unes quantes edicions en què les entrades volen i els servidors de venda cauen. Aquest any, sense anar més lluny, les 4.480 entrades es van exhaurir en 40 minuts. Després sempre hi ha algú que s'atreveix a plantejar el debat (encara amb la boca petita) de si ha arribat l'hora de traslladar el Concurs a un espai més gran.

Els Nens del Vendrell és una de les colles històriques que han guanyat el Concurs en alguna edició, sobretot en les primeres edicions del certamen (Pau Corcelles)

Si aquesta vegada heu fet tard però el Concurs de Castells us genera curiositat, podeu seguir l'edició del diumenge en directe amb tots els detalls, la informació i les imatges al 324.cat.

I ara, a gaudir de l'espectacle casteller més gran del món!

 

 

ARXIVAT A:
Castellers
Anar al contingut