Condemna a mort d'una multimilionària al Vietnam per un frau a milers d'estalviadors

En el judici més espectacular celebrat mai al Vietnam, Truong My Lan, una de les dones més riques del país, promotora immobiliària de 67 anys, ha estat condemnada a mort, aquest dijous, per saquejar un dels bancs més grans del Vietnam durant més d'una dècada.

La condemna, després d'un mes de judici, la declara culpable de corrupció, malversació i violació de la llei bancària.

El veredicte, molt poc freqüent en delictes de caràcter econòmic, és un reflex de l'escala gegantina del frau comès: més de 40.000 milions d'euros contractats en préstecs del Banc Comercial de Saigon. La sentència també exigeix a la dona que torni 25.000 milions d'euros.

Ella ho ha negat tot i ha culpat els seus subordinats.
 

Un frau històric

I és que es tracta, sens dubte, d'un dels fraus bancaris més grans que s'han vist mai al Vietnam, on el règim comunista, normalment poc avesat a donar explicacions de res, està oferint en aquest cas detalls minuciosos als mitjans de comunicació. En el cas, per exemple, han estat citades a declarar unes 2.700 persones i hi han participat 10 fiscals de l'Estat i uns 200 advocats.

El judici ha estat, fins ara, l'episodi més dràstic d'una campanya anticorrupció dirigida directament pel secretari general del Partit Comunista, Nguyen Phu Trong. Des de l'any 2016 la "neteja" ja ha obligat a dimitir dos presidents, dos viceprimers ministres i centenars de funcionaris han estat expedientats o empresonats per pràctiques corruptes.

I és que la corrupció, ben endinsada en el sistema polític i econòmic del país, amenaçava en certa manera el mateix règim comunista, que amb aquesta contundent condemna ha volgut frenar l'erosió de confiança de la ciutadania cap als dirigents del Partit Comunista.
 

Truong My Lan, d'empresària respectada a boc expiatori

Truong My Lan prové de la ciutat de Ho Chi Minh, antigament Saigon, que durant molt temps va ser el motor comercial de l'economia vietnamita.

Tot i que l'ara condemnada va començar, humilment, com a venedora de parades de mercat i venent cosmètics amb la seva mare, poc després ja va començar a comprar terres i propietats, aprofitant que el Partit Comunista va iniciar un període de reforma econòmica, conegut com a Doi Moi, l'any 1986. Així, a la dècada dels 90, ja tenia una gran cartera d'hotels i restaurants.

Com alguns altres compatriotes seus, My Lan es va enriquir especulant amb propietats en un país on els terrenys són, oficialment, propietat de l'estat. Accedir-hi, depèn sovint de les relacions personals amb els funcionaris estatals. La corrupció va anar creixent en aquest país a mesura que creixia l'economia, fins a convertir-se en endèmica.

L'any 2011, Truong My Lan era una figura empresarial coneguda a la ciutat i se li va permetre organitzar la fusió de tres bancs més petits i sense efectiu en una entitat més gran, el Banc Comercial de Saigon.

La llei vietnamita prohibeix que qualsevol persona tingui més del 5% de les accions de qualsevol banc. Però els fiscals asseguren que a través de centenars d'empreses fictícies i persones que actuaven com a representants seus, Truong My Lan en realitat posseïa més del 90% del banc.
 

Protegida per gent poderosa

Amb aquest control i poder, ordenava als seus gestors aprovar centenars de préstecs a la xarxa d'empreses fictícies que controlava. Els seus préstecs representaven el 93% de tots els préstecs del banc.

Segons els fiscals, durant un període de tres anys a partir del febrer de 2019, va ordenar retirar gairebé 4.000 milions d'euros en efectiu del banc per guardar-los al seu soterrani.

La pregunta és com fou possible que les seves operacions de frau duressin tant temps sense que ningú li parés els peus. I la resposta és que estava protegida per figures poderoses dels negocis i la política, durant dècades.

La contundent resposta, finalment, de les autoritats cap a les praxis de l'empresària, respondrien, també, a la lluita del Partit Comunista per controlar un liberalisme empresarial que se'ls escapa de les mans. En un país atrapat en la contradicció de fer front a unes pràctiques corruptes que al mateix temps han estat a la base del seu propi creixement econòmic.