Condemna milionària a Alex Jones per mentir sobre el tiroteig massiu de Sandy Hook

El teòric de la conspiració nord-americà Alex Jones, presentador del mitjà d'extrema dreta Infowars, ha estat condemnat a pagar 49,31 milions de dòlars a la família d'un dels infants assassinats a l'escola Sandy Hook, per haver assegurat durant anys que la matança a  Newtown, Connecticut, va ser tot un muntatge governamental per tal de promoure la regulació d'armes. 

Dijous va ser condemnat a pagar 4,11 milions de dòlars en danys compensatoris als pares d'un dels infants morts a Sandy Hook, Jesse Lewis, però divendres un jurat de Texas va dictaminar que també havia de pagar 45,2 milions de dòlars en concepte de danys punitius, una xifra que es podria veure reduïda per la legislació texana. 

La resolució arriba quan fa pràcticament 10 anys d'una de les pitjors massacres en un centre educatiu de primària, la segona més mortífera de la història als Estats Units, amb 20 infants i sis adults morts. 

Alex Jones va negar repetidament, i durant anys, que hi hagués hagut cap matança a Sandy Hook, i va convèncer milions dels seus seguidors que els pares i mares dels infants eren en realitat actors pagats pel govern per fomentar el control d'armes als Estats Units, una difamació que va provocar que molts d'ells fossin assetjats.

Jones va dirigir algunes de les acusacions més ferotges als pares de Jesse Lewis. Va arribar a assegurar que Neil Heslin i Scarlett Lewis mentien quan asseguraven que havien tingut als braços el cos del seu fill mort de sis anys, i que ni tan sols tenien cap fill.

Els seguidors d'Infowars han estat assetjant i amenaçant per telèfon, internet i en persona els pares de Jesse Lewis durant els últims 9 anys, i han arribat a disparar trets contra el seu domicili.

"Ni tan sols puc descriure els últims nou anys i mig d'infern que he hagut de suportar a causa de la negligència i la imprudència d'Alex Jones i la propaganda que ha col·locat pels seus propis beneficis i èxit", va declarar el pare de Jesse Lewis, Neil Heslin, durant el judici."

Els pares havien demanat fins a 150 milions de dòlars en compensació per difamació i inflicció intencionada d'angoixa emocional. Després de la vista de divendres, que va analitzar les finances de l'empresa d'Alex Jones, el jurat ha acabat decidint que a la condemna anterior se sumin 45,2 milions de dòlars d'indemnització a la família en danys punitius.

Un psiquiatre forense ha afirmat que els pares pateixen un "trastorn d'estrès postraumàtic complex". L'advocat dels demandants, Mark Bankston, considera que la primera quantitat de 4,11 milions de dòlars no els va decebre i que, de fet, només és una part dels danys que Jones haurà d'acabar pagant després de conèixer-se la segona condemna de 45,2 milions establerta el divendres.

L'empresa d'Alex Jones, Free Speech Systems (Sistemes de Llibertat d'Expressió), s'ha declarat en concurs de creditors durant el judici, la qual cosa l'ajudaria "a seguir en antena", segons va explicar el mateix Jones, i a reduir la indemnització que haurà d'acabar pagant, molt possiblement. 

Tanmateix, la defensa dels pares de l'infant assassinat va advertir que Jones desviava els seus ingressos milionaris per evitar declarar-los com a guanys de l'empresa. Ho ha corroborat l'economista forense Bernard Pettingill, que va explicar en la vista de divendres que Jones va començar a transferir 11.000 dòlars al dia a una empresa ficticia sota el seu control poc després que un jutge decidís l'any passat que va difamar les famílies de deu víctimes de Sandy Hook.

Pettingill va afegir que Jones hauria contractat un préstec de 53 milions de dòlars per fer semblar que està en dificultats financeres i va estimar que Infowars va guanyar 64 milions de dòlars només l'any passat.

Mentre Alex Jones amaga els diners de la justícia, continua demanant als seus seguidors que contribueixin econòmicament a sufragar els costos del judici, a través de vídeos i una pàgina web dedicada: "Si us plau, patrocina'ns avui per mantenir Infowars a l'aire i perquè puguem continuar defensant la Primera Esmena! Estem en els darrers dies d'Infowars i depèn de TU que no ens enfonsem. Cap quantitat és massa petita!"

La teoria del muntatge, una "bogeria"

Tot i reconèixer que es va "equivocar", assegurar que ara creu que el tiroteig massiu a Sandy Hook va ser "100% real" i que va ser una "bogeria" haver defensat el contrari, el mitjà del qual Alex Jones és propietari afirmava la setmana passada que el judici està manipulat, acompanyant la informació d'una fotografia del jutge en flames. Tampoc s'ha estalviat crítiques contra el jurat, de qui ha assegurat que "no saben en quin planeta viuen".

"He admès que m'he equivocat. He admès que va ser un error. He admès que vaig seguir la desinformació, però no a propòsit. He demanat disculpes a les famílies. I el jurat ho ha entès. El que vaig fer a aquestes famílies està malament. Però no ho vaig fer deliberadament"

L'historial de negacions de tirotejos massius per part d'Alex Jones és llarg. Ha afirmat que hi ha hagut manipulació i muntatges en molts, des dels atemptats d'Oklahoma City i la Marató de Boston fins als tirotejos massius a Las Vegas i Parkland, Florida.

No serà el darrer judici d'Alex Jones pel cas de Sandy Hook i, de fet, aquesta resolució pot marcar el desenvolupament dels pròxims. Un jutge de Connecticut s'ha pronunciat contra ell en una demanda similar presentada per familiars d'altres víctimes, també assetjats pels seus seguidors, i un agent de l'FBI que va treballar en el cas. 

Expulsats de les xarxes

El 2018, Alex Jones i Infowars van quedar-se sense xarxes socials, els seus principals canals de distribució de continguts, quan van ser vetats per plataformes com Facebook i Instagram, juntament amb cinc líders d'extrema dreta més, en considerar que "fomenten la violència". 

Apple, YouTube, Spotify i Twitter també els han acabat expulsant per "incitació a l'odi", tot i les crítiques de figures públiques com Donald Trump, que asseguraven que el procés conegut com a "deplatforming" (el bloqueig de comptes oficials de personatges i mitjans que publiquen missatges perillosos, abusius, falsos i/o ofensius que contravenen les normes d'ús d'una xarxa social), formava part d'un moviment de les "tecnològiques liberals" per limitar les opinions conservadores.

La decisió de les grans empreses tecnològiques va donar peu a encesos debats sobre els límits de la llibertat d'expressió i la responsabilitat de les xarxes socials sobre els continguts que distribueixen, tal com va explicar el mateix fundador de Twitter, Jack Dorsey.