Condemnat a mort al Japó per l'incendi d'uns estudis d'animació on van morir 36 persones

Un tribunal japonès ha condemnat a mort l'home que va incendiar uns estudis d'animació i va causar la mort de 36 persones i ferides greus a 32 més, l'any 2019 a Kyoto. Els jutges han considerat que Shinji Aoba, de 45 anys, va actuar per venjança, mogut per "una rancúnia delirant" i l'han trobat culpable d'un crim "extremadament greu i tràgic".

El crim, un dels pitjors i amb més víctimes de la història recent del Japó, va aixecar una onada de commoció i indignació. El cas i el judici, des del setembre que va començar, s'ha seguit amb una gran expectació, i també ho ha estat la sentència, que s'ha pogut seguir en directe per la cadena pública NHK.

El Japó és un dels pocs països democràtics del món que manté la pena de mort, que compta amb el suport majoritari de l'opinió pública.

Penalment responsable

Shinji Aoba va reconèixer haver provocat l'incendi al complex de l'estudi Kyoto Animation, conegut com a KyoAni, en la declaració del primer dia de judici, el setembre passat.

"No pensava que moriria tanta gent i ara crec que vaig anar massa lluny."

El desembre, en una altra sessió del judici, va dir: "Crec que he de pagar el meu crim amb aquesta pena", referint-se a la pena capital que reclamaven les famílies de les víctimes i també el fiscal.

Malgrat els esforços de la defensa d'Aoba d'al·legar un trastorn mental, els jutges han considerat l'acusat penalment responsable dels fets, després que no li hagin trobat cap signe de malaltia mental, ni que es trobés en un episodi de bogeria transitòria quan va cometre l'atac.

"Va cometre el delicte per pròpia voluntat per rancúnia cap a Kyoto Animation i no va estar influït per deliris", diu el dictamen, que també titlla de "cruel i inhumà" el "crim de cremar persones".

Un incendi motivat per una venjança

El motiu que va moure Shinji Aoba a cometre el crim va ser premeditat i per la venjança, diu la sentència, perquè creia que l'estudi havia plagiat una novel·la seva que va presentar en un concurs organitzat per l'empresa. Una raó que ha estat desmentida per l'estudi i que els jutges han qualificat de "delirant".

Fundat el 1981, l'estudi KyoAni era conegut tant al Japó com a l'estranger per produccions com ara les sèries "Lucky Star", "K-ON!!" o "Violet Evergarden".

Aoba va irrompre a l'estudi de Kyoto Animation el 18 de juliol del 2019 al crit de: "Els mataré", segons coincideixen els testimonis, va abocar un líquid inflamable i li va calar foc. A l'edifici hi havia en aquell moment 70 de les 170 persones que hi treballaven.

Dels 36 morts, la majoria d'entre 20 i 30 anys, van quedar atrapats en una escala de l'edifici quan va trobar la porta del terrat tancada, un altre es va llançar d'un segon pis acorralat per les flames. "La por i el dolor de les víctimes que van morir a l'estudi, que instantàniament es va convertir en un infern, i dels que van morir després, és indescriptible", recull la sentència.

Els bombers van explicar que l'extinció i el rescat de les víctimes va ser "extremadament difícil", enmig d'un foc "sense precedents".

El mateix Aoba va resultar greument cremat, amb ferides que han necessitat diverses operacions. Aquest dijous, Aoba ha entrat a la sala en cadira de rodes, a causa de les greus seqüeles.

Lectura de la sentència esperada i solemne

Cues de persones sota la neu per sentir la sentència al tribunal. El tribunal havia rebut 409 sol·licituds per ocupar un dels 23 seients disponibles per assistir a la lectura.  

Ha estat una sessió solemne que ha durat una hora i 40 minuts.

Aoba ha estat jutjat a Kyoto per cinc càrrecs, inclosos assassinat, intent d'assassinat i incendi criminal, pels quals la Fiscalia va demanar la pena de mort.

"No tinc res a dir", és l'únic que ha manifestat Aoba, després de 10 segons de silenci, quan ha estat preguntat al final de la lectura.

El Japó manté la pena de mort

El Japó, --com els Estats Units--, és uns dels pocs països democràtics del món que apliquen la pena de mort, i a més compta amb el suport majoritari de l'opinió pública. Segons una enquesta del 2019, un 80% de la població va considerar la pena de mort "un mal necessari" i només un 9% estaven a favor de l'abolició.

El govern japonès justifica el manteniment de la pena capital precisament pel suport que té entre l'opinió pública, davant de les crítiques que rep de l'estranger, i del debat que es genera al país quan hi ha una nova execució.  

El sistema que s'aplica des de fa 150 anys és la forca, amb una característica que evita responsabilitzar cap botxí. En una sala adjacent a la d'execució es pitgen simultàniament diversos botons dels quals només un activa l'obertura de la trapa, com es veu en aquest vídeo del 2010:

El 2022, tres condemnats a mort al Japó van presentar una demanda contra l'estat per considerar la forca un sistema "cruel" d'execució.

El 2021, uns altres dos també van demandar l'Estat per considerar "inhumà" el procediment d'avisar els reus només poques hores abans de la seva execució. Una qüestió sobre la qual la justícia nipona s'haurà de pronunciar a l'abril.

Un centenar de presos esperen execució

En general, els condemnats a mort al Japó són assassins en sèrie i autors de massacres en massa. Actualment, hi ha 107 condemnats a mort a les presons japoneses, segons dades del Ministeri de Justícia nipó.

L'últim executat va ser el 2022, condemnat pels assassinats indiscriminats de 7 persones, comesos en un concorregut districte comercial de Tòquio el 2008.

El 2018, Shoko Asahara, el guru de la secta Aum Shinrikyo, va ser executat, amb 12 membres més del grup, per l'atac de gas sarín al metro de Tòquio el 1995, que va causar 13 morts.

La llei japonesa estableix que la pena de mort s'ha de dur a terme en els sis mesos posteriors a l'exhauriment de tots els recursos legals. Però en realitat, els condemnats sovint esperen la seva execució durant anys, de vegades fins i tot dècades, i en un règim d'aïllament a la presó. En el cas d'Asahara, la condemna va ser ratificada pel Suprem japonès el 2006, i no es va aplicar fins 12 anys després.