Condemnat a un any i mig de presó per lesionar un mosso en una protesta de Tsunami

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó un jove per lesionar amb una puntada de peu a la zona lumbar un antidisturbis dels Mossos d'Esquadra coincidint amb les protestes independentistes de la plataforma anònima Tsunami Democràtic amb motiu del Barça-Madrid del 2019.

En la sentència, que es pot recórrer, la secció setena de l'Audiència condemna l'acusat, Brian B., per un delicte d'atemptat a l'autoritat juntament amb un de lleu de lesions, si bé l'absol del de desordres públics que li atribuïa inicialment la Generalitat, i que l'agent lesionat va mantenir quan va decidir al març del 2021 que el representés un advocat propi com a acusació particular.

Els fets van passar el 18 de desembre del 2019, un mes després de la condemna a la cúpula del procés, quan els Mossos d'Esquadra van desplegar un ampli dispositiu amb motiu del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid perquè la plataforma anònima Tsunami Democràtic va convocar diverses concentracions de protesta als voltants del Camp Nou.

Segons la sentència, una vegada va acabar el partit, un grup de persones es va concentrar al costat de l'estadi barcelonista, on es van agrupar a la calçada per impedir l'avanç de dues furgonetes antidisturbis dels Mossos, per la qual cosa diversos agents van haver de baixar dels vehicles per obrir camí.

Va ser llavors quan, segons l'Audiència, un grup nombrós de persones va començar a increpar els agents i a llançar diferents objectes, moment en què l'acusat, "amb evident menyspreu al principi d'autoritat", va llançar un objecte que semblava de plàstic contra els policies, tot i que no va impactar en ningú.

L'acusat es va abalançar llavors contra un dels mossos antidisturbis i li va propinar una "forta" puntada de peu a la zona lumbar que el va lesionar. Un altre policia va intentar repel·lir l'atac, però va perdre l'equilibri i va caure a terra, i el jove també li va propinar una puntada de peu a les cames.

El jove va ser detingut aquella mateixa nit per dos agents dels Mossos que van presenciar l'agressió i que no el van perdre de vista. L'Audiència ha condemnat el jove a indemnitzar amb 500 euros el mosso que va rebre la puntada.

Amb un advocat al marge de la Generalitat

El març del 2021 l'agent va prescindir de l'advocat dels serveis jurídics de la Generalitat, que a l'agost del 2020 ja havia presentat el seu escrit d'acusació, en què sol·licitava una condemna d'un any i tres mesos de presó per un delicte de desordres públics, de nou mesos més per atemptat a l'autoritat i una multa de 540 euros per un delicte de lesions, així com una indemnització de 456 euros.

L'agent va deixar el lletrat de la Generalitat i va optar per un advocat propi al març del 2021, en un context en què els partits independentistes eren partidaris que l'administració catalana es retirés de les acusacions per desordres públics, com ja ha començat a fer, i només les mantinguessin per lesions als Mossos.

L'advocat que va assumir la representació del mosso va mantenir en el judici la petició de desordres públics i va incrementar la petició de presó pel delicte d'atemptat a l'autoritat fins als dos anys, la mateixa que la Fiscalia -que no va acusar per desordres públics.

Nega els fets

L'acusat va reconèixer en el judici que va assistir a la protesta de Tsunami amb un company de feina, però va negar haver participat en cap acte violent durant la manifestació.

No obstant això, segons la sala, s'ha pogut acreditar que l'acusat va llançar un objecte contra els agents, sense arribar a impactar-los, i que va propinar puntades de peu a dos dels mossos.

Segons el tribunal, clavar una puntada de peu a un mosso a l'esquena i a un altre a la cama "excedeix" els límits de qualsevol dret, com el de manifestació, ja que es tracta d'"una acció que implica voluntat i consciència de menysprear i obstaculitzar l'actuació dels agents de l'autoritat quan era evident que es trobaven en l'exercici de les seves funcions".

Per contra, l'Audiència conclou que no s'ha pogut provar un delicte de desordres públics, ja que no s'ha aportat "cap prova" que acrediti que participés en els "aldarulls" que hi va haver als voltants del Camp Nou ni en la crema de contenidors ni de barricades.