Condemnats per violacions múltiples, però encara lliures anys després dels fets

L'endemà de fer-se públic el sumari de la violació d'Igualada i, quan fa sis mesos de la brutal agressió, ara es posa el focus en el procés d'instrucció i el posterior judici. En aquest cas, el sospitós està en presó provisional sense fiança. En altres casos, però, com en els de les violacions múltiples de Manresa o Molins de Rei, els condemnats continuen en llibertat.

El judici per l'agressió múltiple a una menor de 14 anys a Manresa, el 2016, es va fer tres anys més tard a l'Audiència de Barcelona. Cinc homes van ser condemnats a 10 i 12 anys de presó.

Sis anys després de l'agressió, i tres després de la sentència, ens preguntem: on són, ara, els condemnats? Doncs dos d'ells han fugit i els altres tres continuen en llibertat.

Agafem com a exemple un altre cas, el de l'agressió sexual múltiple a una noia a la sortida d'una discoteca entre Sant Boi i Molins de Rei, el 2018. Tres joves van ser condemnats a 20 anys de presó. Després de saber la sentència, un d'ells va fugir i els altres dos continuen en llibertat.

Els acusats van estar en llibertat provisional durant tota la investigació i, després de la condemna, les acusacions han demanat fins a tres vegades el seu ingrés a la presó, però el jutge ha considerat que no és necessari.

Tant en el cas de Manresa com en el de Molins de Rei hi ha recursos de les defenses pendents al Suprem i, per tant, poden passar anys fins que la sentència sigui ferma i els acusats hagin d'entrar a la presó.

"En casos com aquests, l'habitual és adoptar una sèrie de prevencions per impedir fonamentalment la reiteració delictiva i evitar la fuga", ens explica Lucía Avilés Palacios, magistrada especialista en violència masclista. "Seria lògic escurçar els temps el màxim possible, no només en garantia dels acusats, sinó també en garantia de les víctimes com una forma de reparació simbòlica"

I és que l'impacte per a la víctima, que sap que tot i tenir una sentència condemnatòria continuen en llibertat, és molt gran. Ho corrobora Alba Alfageme Casanovas, psicòloga especialista en violència masclista: "Tens la sensació que en qualsevol moment et pots trobar aquests homes, o que aquests homes et poden tornar a revictimitzar o poden anar a agredir altres dones. Per tant, la sensació d'inseguretat és tan extrema que pot inundar tot aquest procés de recuperació".

"El simple coneixement que aquests homes no estan a la presó les porta a una inseguretat absoluta"

No es posa la víctima al centre, diu Alfageme: "Aquesta realitat, a part de ser un obstacle per al procés de recuperació, és un element que va en contra de la cultura de la reparació i pot fer que altres dones dubtin a l'hora de denunciar".

Per què, quin és el missatge que estem enviant a les víctimes? Alba Alfageme ho té clar: "Quan tu saps que aquests homes, tot i estar condemnats, segueixen en llibertat, la teva sensació de frustració és tan extrema que pots arribar a sentir que tot l'esforç que has fet no ha servit per a res. Moltes de les dones que emprenen el camí judicial moltes vegades et diuen que senten una frustració molt gran, que senten una sensació d'inseguretat molt important, i fins i tot algunes s'arriben a plantejar que potser no haurien denunciat en una altra ocasió, i això és el fracàs absolut d'aquest sistema".

A Catalunya es denuncien, de mitjana, 8 agressions i abusos sexuals al dia. I es calcula que això només representa un 8% dels casos.