Els drets dels assaltants de Blanquerna s'han vulnerat, segons el Constitucional
Atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013

Condemnats a més de 2 anys de presó els 14 assaltants de Blanquerna el 2013

La justícia haurà de decidir ara si els condemnats han d'ingressar a la presó

Actualitzat

La sala segona del Suprem ha condemnat a penes d'entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó els 14 assaltants del centre cultural Blanquera, a Madrid, la diada de l'Onze de setembre del 2013.

El tribunal els considera culpables dels delictes de desordres públics i contra el dret de reunió, però no hi veu l'agreujant de discriminació per raons ideològiques, que precisament el Suprem va incorporar a la sentència del gener del 2017.

Després que el Constitucional instés el Suprem a dictar una nova sentència, la sala segona ha estimat parcialment els recursos de la Fiscalia i la Generalitat i imposa també als acusats una pena d'inhabilitació durant el temps que duri la condemna. A més, els magistrats no han apreciat l'atenuant de reparació de dany:

"L'acte de rebentar una reunió política constitueix delicte de desordres públics en concurs amb un delicte contra el dret de reunió"

 

Atac la Diada del 2013

Els fets van passar l'Onze de setembre de 2013, en l'acte de la Diada al centre cultural Blanquerna, a Madrid. Els condemnats van irrompre "en massa" al local, amb la finalitat d'"impedir la celebració" de l'esdeveniment, trencant la porta automàtica de vidre mentre cridaven la consigna "No ens enganyen, Catalunya és Espanya".

Segons recull la sentència, algun dels acusats va insultar i va amenaçar de mort alguns assistents a l'acte, van cometre agressions i un dels assaltants va llançar una substància irritant al públic, tot i que no s'ha pogut identificar qui va ser.

 

 

En un primer moment, el febrer del 2016, l'Audiència de Madrid va condemnar els assaltants del centre cultural Blanquerna a penes d'entre sis i vuit mesos de presó, unes penes que els evitaven l'entrada a la presó.

L'any següent, el Suprem va elevar les penes a entre 2 i 4 anys de presó, que implicaven l'ingrés a la presó. L'alt tribunal va introduir l'agreujant de discriminació ideològica en la condemna.

A finals del 2017, el Constitucional va admetre el recurs d'empara dels condemnats i va suspendre'n cautelarment l'entrada a la presó. El mes de gener d'aquest any, el TC va estimar parcialment aquest recurs d'empara i va considerar que s'havien vulnerat els drets dels 14 assaltants.

Aquesta sentència del Suprem és ferma i fixa penes de fins a 2 anys i 9 mesos de presó. Ara, l'Audiència de Madrid haurà de decidir si els condemnats entren a la presó.

ARXIVAT A:
Procés català
Anar al contingut