Condemnen un banc per permetre a un client pagar un deute amb diners del seu fill amb discapacitat

El Tribunal Suprem ha condemnat el Banc Sabadell per haver incomplert els deures de custòdia dels fons d'un client declarat vulnerable per una discapacitat.

Segons la sentència, el banc va permetre que el pare disposés dels diners del noi per fer front a un deute que tenia amb la mateixa entitat.

Les sentències de primera i segona instància havien desestimat la demanda contra el banc perquè consideraven que el pare no necessitava autorització judicial per fer les transferències de diners del seu fill, per la qual cosa no es podia condemnar el banc per no haver-l'hi exigit.

Ara, però, una sentència de la sala civil del Suprem amb data del 2 d'octubre ha donat finalment la raó al recurs que s'havia presentat contra la decisió.

Indemnització per un atropellament

El cas se centra en un client que, després de patir un accident de trànsit, va rebre una indemnització de gairebé 700.000 euros per les greus seqüeles que li van quedar.

A causa de la seva situació de dependència i discapacitat, posteriorment va ser declarat incapaç per administrar els seus béns i va quedar sota la pàtria potestat dels progenitors.

El pare tenia, juntament amb altres socis, una empresa que treballava amb el Banco Guipuzcoano (posteriorment adquirit per Banc Sabadell). Va ser en aquest banc on els pares van obrir un compte per dipositar la indemnització i on es van contractar fons i productes amb aquests diners.

Posteriorment, l'empresa va entrar en crisi i el pare va fer servir 320.000 euros del fill per ignorar un préstec concedit pel Banco Guipuzcoano.

Entre el 2008 i el 2012, el pare va fer servir 58.620,15 euros propietat del seu fill per amortitzar préstecs que la seva empresa tenia amb aquest banc.

Després d'aquesta situació, el fill, mitjançant la representació dels pares, va decidir demandar Banc Sabadell i l'empresa del pare perquè tornessin aquests gairebé 60.000 euros. Al·legava, entre altres arguments, que el banc hauria d'haver sol·licitat autorització judicial del pare per disposar d'aquestes quantitats.

Com que l'empresa de què era soci el pare ja havia estat condemnada, la nova condemna al banc suposa que les dues empreses són responsables de manera solidària de tornar els gairebé 60.000 euros.

Protegir les persones vulnerables

Amb la sentència, el Suprem aclareix que les entitats financeres en què es troben dipositats els diners de persones vulnerables "com són les persones amb discapacitat" han d'exercir "una diligència especial per detectar fraus i abusos, també dels representants legals".

Per això determina que la responsabilitat recau al banc, perquè no només no va impedir retirar els diners, sinó que, "coneixent-ne l'origen, admet a favor seu el pagament de deutes de tercers", obtenint amb això un benefici "que no té causa, ja que el demandant no era deutor de l'entitat financera".

D'aquesta manera, el Suprem conclou que la responsabilitat d'un banc va més enllà del fet que els pares que actuen com a representants legals dels seus fills necessitin una autorització judicial per disposar dels seus diners o per fer una transferència bancària.