Confinats per sempre: el cas de les persones amb sensibilitat química múltiple

La Geraldine Ferrer Martí ja s'havia de posar mascareta molt abans que comencés la crisi sanitària pel coronavirus. Fa més de 8 anys que s'ha de protegir quan surt de casa perquè té sensibilitat química múltiple.

Això significa que el seu cos reacciona davant de molts productes químics:

"Em provoquen reacció els perfums, els desodorants, els detergents, els suavitzants de la roba, les pintures, la contaminació dels cotxes... mil coses. Puc sortir a comprar, però un cop arribo a casa, si he estat en contacte amb productes que em creen molt de malestar en l'organisme, puc arribar a estar 24 hores al llit abans de recuperar-me."

Aquests dies, a causa de les fortes neteges i desinfeccions que es fan a carrers i supermercats, necessita especialment portar mascareta.

Però a les farmàcies no n'hi ha o han pujat molt de preu. Sobretot les d'alta protecció, que són les que necessiten els qui tenen sensibilitat química múltiple, com explica Santi Cutura, president d'APQUIRA, l'Associació d'afectats per Productes Químics i Radiacions Ambientals:

"S'ha multiplicat a vegades per 10. Mascaretes que valien 30 o 40 euros, fins a 200 i 250 euros. Una exageració. Sabem que és un tema puntual, que ara és un oportunisme, però clar, estem parlant de coses de necessitat. Nosaltres aquestes mascaretes les necessitem però és que no hi ha mascaretes per ningú."

S'estima que aquesta síndrome afecta un 3% de la població, més de 200.000 persones a Catalunya. I elles, més enllà de la recomanació sanitària actual, necessiten mascaretes per al seu dia a dia. En alguns casos, fins i tot per estar dins de casa.

Aquest és el cas de la Fátima García Martínez, que té un grau d'afectació alt:

"Jo porto tres anys sense poder sortir de casa. Mai he pogut anar a un supermercat des de la malaltia. Si surto és per alguna cosa molt puntual, como anar a una cita mèdica. No surto per dir me'n vaig a fer un passeig o he quedat amb uns amics. De tot això, res. No se surt. I ja són tres anys."

Neteja amb sabó i bicarbonat tot el que li porten del supermercat. I ara mateix no pot ni plantejar-se entrar en un hospital. Necessita un ambient sense productes químics "i en hospital é impossible que no hagin desinfectat".

Per a la gran majoria de la població, el confinament tindrà un final més tard o més d'hora. Per a elles, en canvi, les perspectives de futur són poques, com explica la Fátima: "Les perspectives són sobreviure el dia a dia. És estar així sempre".