Confirmen l'existència d'un oceà subterrani a Mimas, una de les llunes de Saturn

L'aspecte exterior de Mimas, una petita lluna de Saturn, sempre va fer pensar als astrònoms que no era més que una bola erma i glaçada. Però les dades recollides per la sonda Cassini-Huygens de la NASA va fer sospitar que alguna cosa amagava sota la superfície plena de cràters.

Un últim estudi ha permès confirmar que Mimas guarda un oceà d'aigua líquida a l'interior, és el que s'anomena una lluna oceànica. "A primera vista, és el lloc més improbable del sistema solar per buscar aigua líquida", ha dit l'astrònom de l'Observatori de París Valery Lainey, autor principal de l'estudi publicat aquest dimecres a Nature.

Una estranya rotació i l'òrbita de Mimas

Després de 13 anys d'estudi de Saturn i les seves llunes, la Cassini va acabar la seva missió el 2017 recollint milions de dades abans d'endinsar-se al planeta dels anells. Les observacions de la superfície gelada de Mimas no van detectar cap deformació que suggerís la presència d'un oceà interior, però certs aspectes de la seva òrbita només es podrien explicar si l'interior no era sòlid, sinó líquid.

Mimas no és precisament rodó, té un diàmetre mitjà d'uns 400 quilòmetres. Una de les característiques més rellevants fins ara era el cràter Herschel, que s'estén un terç de la seva cara i fa que s'assembli a la malèfica nau de l'Estrella de la Mort de la saga de "Star Wars". Per això també es coneix amb el nom d'Estrella de la Mort.

L'observació d'estranyes rotacions i irregularitats a l'òrbita o el fet que mostri perpètuament el mateix costat cap a Saturn, com ho fa la nostra lluna cap a la Terra, han determinat que el planeta està governat per les marees.

"Mimas segueix una òrbita el·líptica al voltant de Saturn a una distància mitjana d'uns 186.000 quilòmetres. A mesura que la seva distància de Saturn canvia al llarg de la seva òrbita, les forces gravitatòries i de marea exercides per Saturn també canvien."

Les simulacions han permès calcular la profunditat i la mida de l'oceà. Una capa d'aigua líquida, que s'estén sota una capa externa de gel d'entre 20 i 30 quilòmetres de gruix, envolta internament el nucli del planeta. Segons els científics, aquest oceà sembla haver-se format recentment, en termes còsmics, és a dir fa menys de 25 milions d'anys i probablement entre 5 i 15 milions d'anys.

Els astrònoms consideren que l'oceà és massa jove "perquè hagin aparegut signes d'activitat a la superfície" --com s'ha observat a Encèlad, una altra lluna oceànica de Saturn, on es formen plomalls de vapor a la superfície-- i que el seu procés continua evolucionant.

Es calcula que l'aigua líquida dins de Mimas representa més de la meitat del volum total d'aquesta lluna, tot i que només representa l'1,2-1,4% de la quantitat d'aigua dels oceans de la Terra.

L'aigua, inici de la vida

L'oceà interior de Mimas obre als científics una possibilitat d'explorar les condicions que podrien conduir a la formació de vida, tenint en compte que els primers organismes vius de la Terra van sorgir als mars primordials del nostre planeta fa milers de milions d'anys. I també suposen una nova esperança de trobar condicions d'habitabilitat per als humans en altres planetes, en aquest cas dintre del nostre sistema solar.

Que s'hagi creat un oceà intern vol dir que hi ha d'haver una forta font de calor al nucli per convertir el gel en aigua, però no prou potent per arribar a desfer el gel de la superfície.

El fet que l'aigua estigui en contacte amb el nucli rocós del satèl·lit pot facilitar el tipus de química complexa que podria obrir el camí a la vida, explica l'estudi.

"Això provoca una deformació periòdica de l'interior de Mimas i part de l'energia implicada en aquestes deformacions es converteix en calor", ha explicat el científic planetari i coautor de l'estudi Gabriel Tobie, de l'agència francesa d'investigació científica CNRS i de la Universitat de Nantes.

Els científics creuen que Mimas té els ingredients bàsics per a la vida, que són l'escalfor, aigua i compostos orgànics. Això, juntament amb el fet que l'oceà sigui tan jove "podria ser un repte per al desenvolupament de la vida", diu Tobie.

"De tota manera --afegeix Tobie--, ningú sap quant de temps necessita la vida per sorgir d'un entorn adequat. Mimas pot oferir una oportunitat única per explorar la primera etapa del desenvolupament de la vida".

Cinc llunes oceàniques al sistema solar

Mimas entra a formar part de les cinc llunes oceàniques descobertes al sistema solar. És la més petita amb evidències convincents dels oceans subsuperficials, juntament amb Encèlad i Tità, de Saturn, i Europa i Ganimedes, de Júpiter, ha dit Lainey. També hi ha sospites d'oceans subsuperficials en unes altres llunes, inclosa la Cal·listo de Júpiter.

Mimas és la setena lluna més gran de Saturn, que en total té més de 100 llunes, que van des de Tità, més gran que el planeta Mercuri, fins a algunes no més grans que la mida d'un bloc de pisos. Comparada amb la nostra Lluna, la de la Terra té 2.000 vegades més massa.