Consell de Cent serà un eix verd, primer pas per fer de l'Eixample una mena de superilla

Vora tres quilòmetres del carrer Consell de Cent deixaran de ser una via usual perquè els vehicles travessin gairebé tot Barcelona. I a tot l'Eixample, un de cada tres carrers serà un eix verd, i els veïns i veïnes tindran un eix o una plaça a un màxim de 200 metres de casa.

Aquests són alguns dels trets més destacats del pla presentat aquest dimecres per l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu, afirmen, és avançar cap a un nou model:

"Un model d'espai públic més sostenible, més saludable i pensat per a les persones. Un model que afavoreixi les relacions socials, que fomenti el comerç de proximitat i que posi al centre les necessitats dels nenes i nenes i de la gent gran de la ciutat."

Es tracta d'actualitzar el pla Cerdà, que a finals del segle XIX va transformar la ciutat i va ser el gran pas cap a la integració del que aleshores eren municipis independents, com Gràcia o Sants.

L'Ajuntament de Barcelona considera que l'àrea afectada pel pla Cerdà, tot l'Eixample i algunes parts dels districtes de Gràcia, Sant Martí i Horta-Guinardó, suposa ara "una oportunitat excel·lent per recuperar aquest esperit de transformació urbanística i actualitzar el pla Cerdà al segle XXI".

L'Eixample, prioritari

El pla té com a àmbit prioritari l'Eixample, que "exerceix en aquests moments de centre de la Barcelona metropolitana" i on hi ha una gran densitat de població i nivells de trànsit i contaminació elevats.

Per això, en els pròxims anys s'estendrà el model de superilles i es crearà una xarxa de 21 eixos verds i 21 places de barri, que permetran guanyar 33,4 hectàrees d'espai per a vianants i 6,6 hectàrees de verd urbà.

Segons l'Ajuntament, les superilles "del Poblenou, Sant Antoni i Horta són experiències consolidades i ben valorades tant localment com a nivell internacional." En una entrevista al 324.cat el 2017, Salvador Rueda, impulsor d'aquestes estructures, argumentava sobre la necessitat del model.

Es tracta que l'anomenat urbanisme tàctic es consolidi i les transformacions passin a ser estructurals: "passar de les actuacions de caràcter local i acotades a un únic àmbit a intervencions de ciutat i transversals".

Per això, l'Ajuntament convocarà dos concursos. El primer concurs tindrà un doble objectiu. D'una banda, s'escollirà els equips responsables de redactar els projectes d'urbanització estructurants dels quatre primers eixos verds. Es tracta dels següents:

-Carrer Consell de Cent, entre Vilamarí i passeig de Sant Joan
-Carrer Girona, entre la Gran Via i l'avinguda Diagonal
-Carrer Rocafort, entre la Gran Via i l'avinguda de Roma
-Carrer Comte Borrell, entre la Gran Via i l'avinguda de Roma
 

El carrer del segle XXI

Però anirà molt més enllà, perquè servirà per seleccionar els redactors del Document de Model d'espai públic dels eixos verds, que dibuixarà el patró del carrer del segle XXI.

Aquest document definirà les característiques que tindran totes les intervencions estructurants en els carrers considerats com a eixos verds, tant en aquests quatre com en els que es planifiquin posteriorment, en un màxim de deu anys.

El segon concurs té com a objectiu seleccionar els futurs redactors dels projectes d'urbanització de les quatre primeres places previstes, a les confluències de Consell de Cent amb els carrers Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona.
 

La previsió és executar les obres en aquest mandat. Els dos concursos s'han publicat aquest mateix dimecres al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), i es resoldran el març del 2021.

A l'abril s'iniciarà el procés participatiu, que durarà tres mesos, i els projectes es redactaran des del maig –dos mesos pel model de carrer i vuit pels projectes– per poder iniciar les obres el primer trimestre del 2022.

El govern municipal invertirà 37,8 milions d'euros en aquestes primeres transformacions. D'aquests, 32,8 seran per a l'execució dels eixos verds i 5 per a les places.

L'Ajuntament ha declarat que vol mantenir l'accessibilitat en transport públic en tot l'àmbit.

 

Dret a l'espai públic i més verd

El pla té dos plantejaments bàsics principals. Un és el dret a l'espai públic i la proximitat. En aquest sentit, vol generar espais de passeig, espais que facilitin el joc infantil espontani i espais d'estada confortables, amb una flexibilitat que els permeti acollir usos ocasionals diversos. I tot "amb visió feminista, prioritzant els infants i la gent gran i afavorint els serveis i el comerç de proximitat".

El segon principi es basa en el verd, l'energia i l'aigua com a nova infraestructura ambiental. Per això, un mínim del 20% de la superfície haurà de ser permeable –no pavimentada– i, d'aquesta, la meitat haurà d'estar plantada amb herbàcies.

A l'estiu es garantirà que com a mínim el 80% de la superfície estarà en ombra mitjançant una canòpia vegetal. També es contemplarà la possibilitat d'ubicar estructures d'ombra que, a més, puguin generar energia.

Aquestes mesures pretenen aconseguir arribar al 2024 amb una reducció del 25% dels desplaçaments en vehicle privat. El tramvia i actuacions potenciant rodalies ajudaran a disminuir el trànsit en general. 

I això es farà de manera esglaonada, perquè la gent s'hi pugui adaptar. En tot cas, per a l'Ajuntament aquesta transformació respon a la necessitat de reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida.