Consells d'última hora per a la carta als Reis: com enfocar-la i com gestionar la frustració

La carta a Ses Majestats els Reis d'Orient no pot ser una llista sense més ni més: ha de ser un escrit amb intenció i, sobretot, il·lusió. Aquest és un dels consells que els experts recomanen a l'hora de confeccionar aquesta missiva que les criatures entregaran als patges reials amb l'esperança d'obrir algun regal el dia 6 de gener.

Imma Marín, presidenta a Espanya de l'Associació Internacional pel Dret dels Nens a Jugar, és del parer que aquesta carta plena de desitjos s'ha de confeccionar al llarg de l'any i no fer-ho de pressa i corrents quan s'acosta la data.
 

Com orientar la carta?

Marín creu que és important que, que com més aviat millor, les criatures escriguin i recordin quines són aquelles coses que els fan il·lusió i no esperar a l'últim moment, "perquè això sempre acaba en anuncis de televisió o catàlegs de joguines".

Segons l'experta, cal començar a pensar-hi a l'estiu. I un cop s'hagin apuntat tots els desitjos, cal triar i veure què és el que realment els fa il·lusió.

"També hem de pensar que escriure la carta als Reis no és fer una llista de la compra, sinó que cal presentar-se, dir qui soc, quines il·lusions tinc, què m'agrada i argumentar per què demanem el que demanem. Cal fer una carta personal", avisa.

A més, una bona idea és que els pares també en facin una i els infants ho prenguin com a exemple, alhora que es crea vincle amb un moment màgic.

Els Reis són sensibles no només a una carta, sinó a un context. Per això, la consultora diu que "el més bonic és el vincle que es crea amb ells".
 

I com limitar la carta?

Marín avisa que els límits es poden posar "amb la mateixa màgia dels Reis. Per exemple, són persones grans que porten ulleres i es cansen llegint molt. Per tant, la llista no pot ser molt llarga".

Les criatures també han de ser conscients que ells poden demanar el que vulguin, però que els reis portaran el que els sembli, explica l'experta. Aquestes idees ajuden les criatures a autolimitar-se.
 

I com suggerir regals que necessiten o són convenients?

En el parer de l'experta, els pares han de tenir un rol actiu tot l'any, i si a casa es viuen uns valors determinats i en les ocasions especials se'n parla --com ara aniversaris o festes--, no serà difícil que aquests desitjos es transmetin a la carta.

"Animo també els pares a promoure el joc compartit. Ara mateix vivim una explosió dels jocs de taula, molts d'autors catalans, que són un gran regal per a les criatures, perquè fan comunitat i afició", exclama.

Com evitar els nens hiperregalats?

En aquest sentit, Susanna Arjona, vocal del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, explicava fa uns dies en una entrevista a "Els Matins" sobre els nens hiperregalats que existeix un problema: "Desitjo moltes coses i se'm compleixen tots els desitjos". Segons Arjona, regalar massa pot comportar frustració, perquè la vida no ens regala res, sinó que ens hem d'esforçar, i les criatures no gaudeixen d'allò que els estan regalant.

Regalar menys coses i que siguin essencials, que es desitgi, és important.

Per Marín, els pares són els que han de posar seny a la família, potser fent una carta col·lectiva, i no pas una a casa de cada àvia o oncles: "L'excés de joguines mata les ganes de jugar".

En aquests casos, totes dues expertes opinen que pot ser una bona idea repartir els regals durant tot l'any i no concentrar-los tots en un sol dia.
 

I si els infants demanen joc bèl·lic o sexista?

Marín creu que no podem impedir que, si les criatures estan constantment exposades a imatges de guerra, hipersexualització, sexisme, xarxes socials, etcètera, esperem que demanin jocs sobre pau i alegria. Probablement això no passarà. El joc és una fotografia del món real, perquè jugant, els infants imiten el món dels adults.

"La cuineta no és una joguina sexista: la nina és una joguina sexista quan la dones a una nena i la prohibeixes a un nen, però llavors ets tu qui està marcant el rol d'aquella joguina", conclou.

Ara bé, un consell que aporta l'experta és potenciar la metàfora: "Quan un infant demana una espasa o un soldadet, cal pensar que com més allunyat de la realitat, millor; com més metafòrica la joguina, com ara una arma d¡"Els caçafantasmes", per exemple, millor".

Per la seva banda, Arjona és del parer que les famílies poden negociar amb els infants i suggerir coses que fan il·lusió o necessiten. Fer la carta conjuntament amb els infants és un moment màgic que pot ajudar també a encarrilar la llista i evitar frustracions.

Les expertes proposen, d'una banda, joc simbòlic, i de l'altra, joc compartit.
 

I el nombre de joguines?

La capacitat que tenen els infants per gaudir de les coses és limitada, però per un dia les expertes recomanen "contenció". "Som un dels països que concentrem els regals de la canalla en una època molt concreta. Durant l'any no hi ha un consum repartit", lamenta Marín.

A més, és important pensar en com s'obren els regals, en el ritual: "Obrir-los tots de pressa i corrents és estressant. Obrir-los amb consciència, aplaudir i agrair cada regal, és donar valor als presents", rebla Marín.
 

I com gestionar la decepció?

Segons les expertes, el més important és tenir clares les regles del joc: "Tu demanes el que vols i arriba el que ells volen. A vegades els Reis fins i tot responen a la carta justificant les seves decisions".