"Constel·lacions": les portes del Liceu creades per Jaume Plensa homenatgen Miró i Gaudí

L'artista Jaume Plensa ha creat per al Gran Teatre del Liceu unes portes que tancaran l'entrada a la Rambla. Aquest dilluns, Plensa ha presentat com seran aquestes portes, i també la posada en escena i vestuari que ha creat per a l'òpera "Macbeth", de Verdi, que serà el plat fort de la pròxima temporada 22/23.

Jaume Plensa, en la presentació amb el director artístic del teatre, Víctor Garcia de Gomar, ha admès: "Odio la paraula porta; tot el que tanca em posa nerviós", però ha dit que gràcies a aquest projecte ha retrobat la seva ciutat.

En el marc del 175è aniversari, el Liceu encarrega a l'artista barceloní una obra d'art que incorpori unes portes al vestíbul del Gran Teatre, un nou element arquitectònic del Liceu de gran valor artístic, que alhora conformarà un element patrimonial a la Rambla.

Per aquest motiu, l'escultor i gravador Jaume Plensa ha creat "Constel·lacions", un homenatge, ha dit, a Miró i Gaudí:

"Volia retre homenatge al Liceu, a la música i a un arquitecte com és Gaudí i les seves reixes, i al món de Miró, del qual estem davant d'una obra a la Rambla que ha marcat inclús els moments tràgics de la ciutat. Una obra que es diu "Constel·lacions", i per això he anomenat les portes "Constel·lacions", en homenatge a ell."

Són tres portes que tanquen el porxo d'entrada del teatre, de 4 per 4 metres i d'entre 500 i 600 quilos de pes, "molt lleugeres", segons l'autor, "desdibuixades per dalt, que sembla que no tanquen", afegeix.

Creades a partir de lletres i símbols en diferents grafies, barrejant "les nostres individualitats i les nostres diferències", tots junts en "un homenatge a la diversitat", ha dit Plensa. Constituiran un nou element arquitectònic i artístic a la façana del Liceu, que donaran segons l'artista "una imatge de l'edifici molt més contemporània".

Aquestes portes s'obriran verticalment.

"Com obriràs això i faràs que no sembli una porta? I vaig pensar que si les portes s'aixequen i projecten les ombres a terra, que són les constel·lacions, s'hi podrà caminar per sobre."

El president del Liceu, Salvador Alemany, ha dit a la presentació que aquestes portes quedaran com a "testimoni permanent".

Plensa a l'òpera "Macbeth", de Verdi

Jaume Plensa, un dels artistes catalans vius més internacionals, ha avançat també aquest dilluns com serà la posada en escena i el vestuari que ha creat per a l'òpera "Macbeth", de Verdi, una producció que és una de les estrenes mundials més esperades en la pròxima temporada del Liceu, i que tindrà lloc el març del 2023.

L'artista recupera amb "Macbeth" el seu treball en el món teatral. "Per mi "Macbeth" sempre serà el de l'obra de teatre de Shakespeare, i és l'obra amb les reflexions més profundes i més interessants entre cos i ànima, entre el visible i invisible, entre l'abstracció i la matèria... per mi la millor definició d'escultura", ha dit Plensa, sobre aquest projecte llargament somiat.

La proposta diu, l'hi va fer Garcia de Gomar, l'abril del 2020, en plena pandèmia, i Plensa recorda que "Macbeth" també va ser escrit durant una pandèmia a Londres, "és a dir, és com si tot el món estigués en la mateixa vibració en l'ordre absolut".

Plensa fa en aquest el seu "Macbeth", i posa en escena tot el seu univers iconogràfic amb una poderosa presència estètica i ritual de l'artista.

"Tots els "Macbeth" que recordava no m'havien agradat perquè hi havia fang, sang i brutor. Per què? També el dels germans Cohen, en blanc i negre. Crec que hi ha un error d'aproximació, està llegit de forma literal, i tot ha de ser brut, mort i sang. I jo crec que és una de les peces més mentals que va fer Shakespeare. Tots hem sigut "Macbeth", perquè l'ésser humà és un pou de contradiccions."

Amb l'escena i el vestuari per a aquest drama fosc, teatral i ple d'energia demoníaca, "he volgut fer una obra totalment mental, veure en cada escena algú que és com nosaltres, i també he vestit els personatges fora de temps", explica.

El projecte, segons Plensa, tindrà només dues projeccions de vídeo --una la dels seus ulls--, ja que ha volgut recuperar un "teatre més físic que virtual". Amb aquesta obra, Plensa torna a treballar en un projecte operístic amb la direcció de Josep Pons.