Constitucional vs. Suprem: la batalla es dispara en ple debat sobre l'amnistia

La batalla entre el Tribunal Constitucional (TC), ara de majoria progressista, i el Suprem no és nova. Però ara ha pujat uns quants graus, per uns moviments sense precedents. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha plantejat dubtes sobre una sentència del TC pels laudes arbitrals, a través d'una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). I un altre tribunal, l'Audiència de Sevilla, vol fer el mateix amb la sentència del TC que anul·la les condemnes pels ERO fraudulents a Andalusia. Unes condemnes que el Suprem havia ratificat.

Això no havia passat mai: un tribunal espanyol que atura l'aplicació d'una sentència del TC enviant-la a la justícia europea, amb una prejudicial al TJUE.

Normalment, els jutges utilitzen les qüestions prejudicials al TJUE quan tenen dubtes sobre si una llei que han d'aplicar en un judici encaixa o no en la normativa europea.

Ara, en canvi, s'agafen a tres precedents a Romania i Eslovàquia per presentar una prejudicial al TJUE no sobre una llei que han d'aplicar, sinó directament sobre dues sentències del TC.

Segons ha pogut saber TV3, aquests moviments generen preocupació i divisió al Constitucional.

I amb aquesta divisió, el ple del TC debatrà dimarts si prohibeix maniobres com aquestes. És a dir, si impedeix que altres tribunals ajornin el compliment de les seves sentències portant-les a la justícia europea.

Tot això, amb el debat sobre l'amnistia ja a la taula del TC i amb els advertiments clars del Suprem de repetir el mateix moviment: portar la decisió del Constitucional al TJUE, si aquesta no s'ajusta al seu criteri en contra.

Si aquesta opció acabés passant, la resolució final sobre l'amnistia podria ajornar-se un any i mig més, un cop el Constitucional decideixi.

El primer recurs sobre l'amnistia, abans de l'estiu

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha confirmat aquest dilluns que abans de l'estiu resoldran el primer gran recurs sobre l'amnistia, el del PP, que qualifiquen de "recurs de capçalera" i és el que marcarà el camí de la resta. 

Amb aquest recurs s'ha de decidir sobre la constitucionalitat o no de la norma. "No és un problema, en són molts", ha dit.

Conde-Pumpido ha aclarit que la primera ponència està en mans de la vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, i  que el seu estudi està molt avançat: "Hem de respondre amb una bona sentència, estimar el que sigui procedent i desestimar el que no ho sigui", ha afegit. 

Els recursos d'empara dels condemnats es resoldran posteriorment, previsiblement després de l'estiu.
 

Batalla 1: Constitucional vs. Audiència de Sevilla

El juliol del 2024, el Tribunal Constitucional va anul·lar les condemnes dels ERO fraudulents d'Andalusia. Es tracta d'un sistema pel qual es van repartir ajudes públiques al marge de la llei, durant una dècada.

Amb aquestes sentències, el TC va anul·lar les condemnes a dos expresidents socialistes de la Junta, condemnes que havia imposat l'Audiència de Sevilla i que el Suprem havia ratificat.

El TC anul·la, per tant, la condemna a 6 anys de presó i a 15 d'inhabilitació a José Antonio Griñán per malversació i per prevaricació. I també la condemna de 9 anys d'inhabilitació a Manuel Chaves per prevaricació.

La sentència tira endavant amb un Constitucional totalment dividit, amb el vot a favor dels 7 magistrats progressistes i amb l'opinió contrària dels 4 conservadors.

El TC també ordena a l'Audiència de Sevilla que dicti una altra sentència, però seguint el seu criteri. És a dir, rebaixant les penes per prevaricació i eliminant la malversació, el delicte que comportava presó.

Però ara l'Audiència de Sevilla ha mogut fitxa. En un moviment pràcticament inèdit, ha consultat les parts si cal enviar la sentència del TC a la justícia europea, a través d'una prejudicial al TJUE.

El motiu: els magistrats de l'Audiència de Sevilla tenen dubtes que el criteri establert pel TC a les seves sentències dels ERO d'Andalusia encaixi amb el dret europeu.

De moment, la Fiscalia Anticorrupció ja s'ha manifestat. Ha dit que està en contra del plantejament d'aquesta prejudicial al TJUE. Insisteix que "el TC no es va extralimitar quan va anul·lar una resolució judicial".
 

Quines armes té el Constitucional?

Al TC s'han disparat les alarmes, després del moviment de l'Audiència de Sevilla. Fins al punt que, dimarts, el ple del tribunal estudiarà si prohibeix que es pugui ajornar el compliment de les seves sentències portant-les a la justícia europea.

Sobre la taula, hi haurà l'activació del botó vermell.

Els articles 4 i 92 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) deixen clar que "el TC vetllarà pel compliment efectiu de les seves resolucions". També indiquen que es podrà declarar "la nul·litat de qualsevol resolució que contravingui les dictades en l'exercici de la seva jurisdicció".

És a dir, el TC podria aturar el moviment de l'Audiència de Sevilla, sí. Però és un botó vermell que mai no s'ha aplicat i que causa molta divisió al tribunal, fins i tot dins del sector progressista.

Batalla 2: Constitucional vs. Suprem

Tot això passa quan l'amnistia ja és sobre la taula del Constitucional i quan s'espera un primer pronunciament sobre la qüestió entre el juny i el juliol.

Hi ha arribat per diferents vies: recurs en contra del PP i de les seves comunitats autònomes, qüestions d'inconstitucionalitat del Suprem i d'altres tribunals i recurs d'empara d'aquells que han quedat, directament, fora de la llei.

En aquest últim cas, hi ha Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa. El Suprem no els ha aplicat l'amnistia i els manté inhabilitats perquè veu enriquiment personal en la seva malversació l'1 d'Octubre. Aquest és un supòsit exclòs expressament de la llei.

En canvi, el president Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín encara no han pogut arribar al Constitucional, perquè estan pendents d'una última resolució del Suprem.

En els seus escrits, el Suprem s'ha mostrat totalment contrari a l'amnistia. Creu que vulnera drets fonamentals, com el de la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, i que és inconstitucional.

En el cas dels líders de l'1 d'Octubre condemnats al judici del procés, considera que en la seva malversació hi va haver enriquiment personal. I per això no els aplica l'amnistia.

En aquest sentit, el Suprem ja ha deixat escrit negre sobre blanc un clar advertiment al Constitucional. Ha dit que "la conclusió contrària" els obligaria "en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del TJUE".

Per tant, la maniobra de l'Audiència de Sevilla podria repetir-se.

Quan el Constitucional decideixi, ordenarà al Suprem que apliqui la sentència. Però aquest tribunal podria portar-la a la justícia europea, a través d'una prejudicial al TJUE. I si això passés, la decisió final s'allargaria un any i mig més, de mitjana.

Amb l'amnistia ja sobre la taula, la batalla entre tribunals augmenta.