Construir amb fusta, una alternativa a l'alça i més sostenible que el ciment i l'acer

La construcció amb fusta només representa al voltant de l'1% de tota l'edificació a l'estat espanyol, molt per sota d'altres països del centre i el nord d'Europa, on hi ha més tradició i on l'explotació racional dels boscos ha creat una indústria sòlida que ho fa possible.

Amb tot, els últims anys també aquí hi ha més interès per aquest tipus de construcció, que té molts avantatges mediambientals però també en el procés constructiu i en l'habitabilitat. I això permet que es comencin a desenvolupar també aquí empreses dedicades a l'extracció i la manipulació de la fusta, el disseny i la instal·lació d'estructures, i la projecció d'edificis amb aquest material.

Al "Valor afegit" hem anat a trobar-ne algunes.

De l'extracció forestal a la construcció de cases

Fustes Sebastià, de Rialp, al Pallars Sobirà, és una empresa familiar que va començar als anys cinquanta quan l'avi dels actuals propietaris feia de rematant i comprava i extreia la fusta dels boscos, fins avui que continuen amb l'ofici de l'avi, però acaben la cadena construint cases de fusta.

El material l'extreuen, sempre, dels boscos del país:

"Del Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya... La Vall d'Aran també. Els diners s'han de quedar aquí, s'han de reinvertir aquí... Aquesta és la nostra política"

Ho assegura Joan Sebastià, un dels dos germans Sebastià que dirigeixen l'empresa. Comparteixen la feina amb els seus fills, que, després de baixar a Barcelona a estudiar, han anat tornant al Pallars per continuar amb un negoci en creixement.

Sergi Sebastià forma part d'aquesta quarta generació i n'és el director comercial: "És un tema cultural... El sector de la fusta, aquestes famílies que hem estat sempre darrere els boscos".

"Hem hagut de picar molta pedra. No, serrar molta fusta, que diem nosaltres... Perquè els avantatges de la construcció en fusta siguin una realitat i al mercat vas tenint aquesta demanda cada cop més."

Aposta per fusta i activitat al Pirineu

Ara dissenyen i construeixen, de mitjana, cinc cases al mes. L'arquitecte del client els diu com la vol, i ells, a les naus de la mateixa empresa, construeixen totes les peces de la casa, unes peces fetes amb maquinària molt precisa que després traslladen i munten directament sobre el terreny.

L'avantatge d'aquest tipus de construcció, diuen, és el seu material, la fusta, que és mal conductor. "És una casa al voltant d'uns 200 metres quadrats que el que aporta extra d'energia és una llar de foc i a l'estiu tot el contrari; cal tenir una bona protecció solar perquè no ens entri el sol a l'interior i no ens pugi aquesta temperatura."

A Fustes Sebastià hi treballen una trentena de persones. Els germans Sebastià diuen que voldrien contractar més personal, però a les comarques pirinenques sovint costa trobar perfils amb certa especialització. Amb tot, no s'han plantejat mai canviar d'ubicació. Manel Sebastià:

"El producte final sempre l'has de baixar a vendre a la capital. No és fàcil fer-ho aquí. A baix, al costat de l'autovia segurament estaríem millor... Però l'empresa, el seu medi natural és aquest d'aquí."

Del Pallars a la Costa Brava

El 1965, l'avi de la Sandra i el Sinto Pallé va muntar una serradora a Rivera de Cardós, al Pallars Sobirà, i progressivament hi van anar instal·lant maquinària per acabar fabricant tota mena d'estructures de fusta. Des de petits han estat en contacte amb la fusta, i des de fa vuit anys els dos germans s'han establert a la Costa Brava per obrir-se un mercat més ampli.

Sandra Pallé du l'administració de l'empresa: "Acompanyàvem l'avi a veure com marcaven els troncs, com es tallaven, com s'arrossegaven, quin tipus de fusta era la correcta i l'adient i quina no".

I Sinto Pallé és enginyer industrial i s'encarrega de dissenyar les estructures: "Sempre hem vist taules, llistons, bigues de fusta, serradures, tafetà... Tot el conjunt de la fusta l'hem viscut des de petitets".

S'encarreguen de l'enginyeria, el disseny, la fabricació i la col·locació de tota mena d'estructures. Porxos, pèrgoles, forjats, cobertes, habitatges o com aquí, edificis industrials sencers de fusta. Entre les obres que tenen en marxa hi ha un molí d'oli ecològic a Palafrugell, envoltat de camps d'oliveres i que disposarà d'una gran botiga.

Aquests dies se n'estan muntant els pilars i la coberta. Construir amb fusta té molts avantatges, segons la Sandra: "Els arbres absorbeixen el CO2 de l'atmosfera, l'acumulen i, per tant, reduirem la petjada. És un material que té molt poc pes en comparació amb el formigó, per exemple. La densitat és molt baixa, és la meitat i, llavors, posem molt poc pes a la coberta, molt poc pes a les parets estructurals".

"El temps de muntatge és molt més ràpid que en el cas del formigó, que s'ha de forjar i deixar assecar uns dies. Nosaltres podem fer la posada en obra immediata."

El Sinto afegeix: "Som estructuristes i mecanitzem. Què vol dir? Que fem les estructures ja premuntades al taller. Això ens permet muntatges molt més ràpids i podem acabar habitatges amb molta més celeritat".

Millorar l'explotació forestal i la formació dels arquitectes

La fusta que utilitzen ve, sobretot, d'Àustria, Alemanya o els països nòrdics, on tradicionalment s'ha construït amb fusta i han sabut fer una gestió eficient dels seus boscos. Però també porten fusta de molt bona qualitat del Montseny.

Segons Sandra Pallé, durant anys el bosc no s'ha cuidat com s'hauria d'haver cuidat: "És el que pensem. No s'ha gestionat de manera sostenible i, bé... Ara des de fa uns anys s'han posat les piles i cada vegada s'està repoblant més, s'està fent una molt bona política forestal."

"S'està intentant treballar amb fusta d'aquí i aconseguir que els boscos ens generin un producte de qualitat per a les nostres construccions".

Però creuen que el principal fre per desenvolupar aquest tipus de construcció és la falta de formació dels arquitectes: "Si tinguessin millor coneixement perquè ho haguessin estudiat, seria més fàcil. Que ja projectessin des d'un principi i no busquessin el formigó perquè és el més fàcil, perquè és el que han fet tota la vida".

Arquitectes que aposten per la construcció sostenible

Fa nou anys, un despatx d'arquitectes de Barcelona guanyava un concurs públic per fer un institut a Berga amb criteris de màxima sostenibilitat. Van arribar a la conclusió que l'havien de construir amb fusta, perquè és un material amb una petjada ecològica set vegades inferior al formigó. Partien de zero, però a força d'estudi i assessorant-se amb empreses del sector de la fusta se'n van sortir i fins i tot van guanyar un premi Catalunya de Construcció.

Des d'aleshores, Josep Maria i Joan Fabregat, els dos socis, s'han anat especialitzant en la construcció d'edificis de fusta, que ja representen el 70% de la seva activitat. Això, a més, els ha permès introduir-se en la fabricació industrial dels edificis com ja és normal en qualsevol altre sector. Josep Maria Fabregat: "La construcció, els habitatges o els equipaments és l'últim que queda que encara fem com feien els romans, els grecs o els egipcis. Peça a peça col·locada en el lloc on es farà l'edifici".

"Podríem pensar com es faria un cotxe sense que es fabriqués. Aleshores, què tindríem? Un planxista de luxe, un lampista de luxe, un mecànic de luxe? No, es prefabrica. El motor ve d'un lloc, la planxa ve d'un altre. S'acoblen en una fàbrica i surt. És molt més àgil", explica.

"Penso que estem en un moment que serà un canvi de paradigma".

Projectar un altre edifici de 42 habitatges de lloguer protegit promogut per l'Ajuntament de Barcelona al carrer Pallars de Barcelona també els ha permès preveure la fabricació de peces en sèrie i que parts senceres de l'edifici es muntin ja al taller de fabricació, en un entorn més segur i reduint costos.

Per aquests arquitectes, aquest és el futur de la construcció. Joan Fabregat: "La prefabricació i la prefabricació en taller. Poder arribar a l'obra i construir en sec. Poder portar el bany sencer, la cuina sencera, la façana sencera". Per a Josep Maria Fabregat, "és un canvi que veurem d'aquí tres, cinc o deu anys, però confio molt que només hi ha aquesta possibilitat".

En la sostenibilitat, no tot passa per la fusta

Construir amb fusta té beneficis mediambientals, a més d'estètics i de salut per als que hi viuen. Però, a més, gràcies a la prefabricació i treballant en xarxa tots els agents que hi intervenen s'escurcen els terminis de construcció, uns avantatges que compensen amb escreix l'increment de costos.

"Perquè estem amb unes diferències de preu del voltant d'un 14%. Si ho pensem bé, no hi ha una penalització econòmica, sinó tot al contrari."

Amb tot, només són les administracions les que s'atreveixen a encarregar edificis d'equipaments o d'habitatges fets amb aquests materials, mentre que els privats rarament van més enllà de les cases unifamiliars.

Sigui com sigui, per a aquests arquitectes, l'objectiu no és la fusta per ella mateixa, sinó fer la construcció més sostenible. Joan Fabregat pensa que també hi ha altres camins per explorar, i en el futur hi poden haver materials nous: "No tota l'alternativa a la construcció tradicional ha de ser construir amb fusta. No crec que puguem arribar a això".