Pla general de la zona de les Tres Xemeneies
El pla urbanístic al voltant de les Tres Xemeneies, a la desembocadura del Besòs, es troba en una zona inundable (3Cat)

Construir en zones inundables: els mapes dels projectes en qüestió prop del Besòs i el Llobregat

La catàstrofe de València torna a posar damunt la taula el debat sobre la percepció del risc i la ubicació de grans projectes urbanístics 

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Bernat Rexach

Periodista de la secció de Societat de TV3

@bernatrexach
Actualitzat

La probabilitat que passés una catàstrofe com la de València era molt baixa. L'expectativa científica apuntava que, en alguns municipis, podia succeir una vegada cada 500 anys. Però va passar, i això ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la construcció en zones inundables. Més encara quan, amb l'emergència climàtica, els fenòmens extrems poden ser més freqüents i intensos


Podria passar aquí?

A Catalunya hi ha ara mateix unes 700.000 persones que viuen en zones inundables, prop d'un 9% de la població. La Generalitat, de moment, ha posat el punt de mira en alguns càmpings, però es continuen projectant plans urbanístics en llocs susceptibles d'inundar-se, encara que sigui poc o molt poc probable.

Si ens fixem en l'àrea metropolitana, es podrien desbordar, per exemple, el Besòs i el Llobregat? "Amb un episodi de pluges com el de València, sí; podria passar", afirma Beniamino Russo, professor de la UPC i subdirector de l'Institut de Dinàmica Fluvial i Enginyeria Hidrològica (Flumen). 

"En aquests rius s'hi han fet moltes obres d'enginyeria fluvial: sobretot al Besòs, després de les riuades del Vallès. Però les pluges poden ser excepcionals, com ha passat a València. No hi ha cap límit per a la pluja i tampoc per als cabals."

Si agafem els mapes de l'ACA, veiem els escenaris que es podrien donar un cop cada 10, 100 o 500 anys, segons la probabilitat. 

Per exemple, aquest és el mapa dels calats del Besòs per al període de retorn de 500 anys (fes clic aquí si no veus correctament el mapa de l'ACA). En vermell hi apareixen les zones que es poden arribar a inundar fins a 3,5 metres d'aigua; en granat fins a 6 metres, i en fúcsia les zones on l'aigua pot arribar a 20 metres, principalment la llera del riu:

 

Segons Russo, hi ha una similitud entre el que va passar a València i el Besòs: 

"Són rius amb poc cabal, però molt torrencials davant fenòmens de pluja extrema. Això vol dir que, quan plou, els cabals que es generen pugen ràpidament i tu tens poc marge de resposta per actuar, llançar alertes, el que sigui..."

Projectes al Besòs i el Llobregat

Al voltant de les Tres Xemeneies, a la desembocadura del Besòs, hi ha aprovat un pla urbanístic que preveu la construcció de 1.800 habitatges i 100.000 metres quadrats d'activitat econòmica, des d'un hub audiovisual fins a hotels i comerços.

Les entitats socials contràries al projecte demanen l'anul·lació de tots els plans que, com aquest, estan en zona inundable. Tal com denuncia Roger Hoyos, portaveu de la plataforma Entesa per un Gran Parc Litoral al Besòs, el risc d'inundació no ve només pel riu, sinó també pels temporals de mar:

"Nosaltres som partidaris de fer-hi un gran parc per renaturalitzar aquest espai, i que, en cas d'inundació, l'aigua tingui on entrar i agafar el que, en definitiva, és seu." 

El complex haurà d'incorporar elements per mitigar possibles inundacions, començant per sistemes d'alertes. En aquest sentit, cal tenir en compte dos factors, a banda del risc. Un és l'exposició (si hi ha edificis, persones, etc.) i l'altre és la vulnerabilitat (quines característiques tindrien aquests edificis i aquestes persones).

Russo subratlla que "no podem actuar sobre el risc, però sí sobre l'exposició i la vulnerabilitat":

"Si volem risc zero, llavors no hi fem res, és l'única manera d'evitar qualsevol risc. Però si hi volem construir de totes maneres, aleshores hem de treballar sobre l'exposició i la vulnerabilitat, per augmentar la resiliència."

A tocar del riu Llobregat, a l'altra banda de Barcelona, també hi ha projectes urbanístics sobre la taula. Els més importants, els de Ribera Salines, a Cornellà, i el de l'Eixample, al Prat, un municipi acostumat a construir prevenint inundacions. Entre els dos s'hi han de fer uns 5.000 habitatges. Els mateixos que s'han d'aixecar, també, a Gavà, en el macroprojecte del Pla de Ponent

En aquest cas, una part important dels terrenys també estan en zona inundable, però no per un hipotètic desbordament del Llobregat, sinó d'un torrent que baixa des del Garraf i connecta amb el delta.

Aquest és el mapa dels calats del Llobregat Baix per al mateix període de retorn de 500 anys (fes clic aquí si no veus correctament el mapa de l'ACA).

En aquest últim cas (1/500), l'aigua s'estendria a zones urbanitzades, polígons industrials i, fins i tot, edificis; i podria arribar a tenir fins a tres metres i mig d'altura.


Tot i que té un risc baix, els detractors del pla també demanen la suspensió. "És urgent revisar-lo i fer-lo de nou tocant de peus a terra: la dana ens ha demostrat que no podem seguir per aquest camí", considera el portaveu de la plataforma Aturem el Pla de Ponent, Ángel Losada. 
 

La percepció del risc

Roger Sauquet és arquitecte especialitzat en recuperació postcatastròfica i professor a l'ETSAV-UPC. Ha format part de la taula tècnica, per exemple, que va abordar el cas d'Alcanar.

Sauquet considera que "hi ha una tendència a l'oblit" i que el risc d'inundació "mai s'ha vist amb el mateix grau de perillositat amb què hem vist el d'incendi forestal", per exemple:

"I crec que a partir d'això de València, que ha estat com un tsunami al revés, pot haver-hi una major conscienciació."

Lamenta que fins ara aquest risc "s'ha vist més com un impediment per desenvolupar certs plans urbanístics que no pas com un factor a tenir en compte". I recorda que s'han de valorar molts factors:

"Encara que salvem la vida, rescabalar tot el que queda desmantellat per l'aigua i el fang, com el clavegueram, l'aigua, l'electricitat... tot això té un cost molt i molt gran."

Tot i que diu que s'ha d'estudiar cas a cas, és partidari de no fer nova construcció en zones inundables, i d'intentar ubicar aquests creixements urbanístics en zones menys exposades. "La reflexió que crec que hem de fer és que, si està per fer, no ens fiquem a la gola del llop", conclou. 

 

ARXIVAT A:
Medi ambientInfraestructuresCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut