Què implica la consulta sobre la llengua vehicular d'escolarització del País Valencià

"Al col·legi del meu fill, els xiquets de la seva edat estan repartits en dues aules de 12 i 13 alumnes, respectivament, i només dos són valencianoparlants. La resta són castellanoparlants i socialitzen sempre en castellà", explica al 324.cat Amanda González, veïna de Paiporta i membre del col·lectiu Famílies pel Valencià.

"Tot i això, mai cap família no havia mostrat preocupació pel projecte lingüístic del centre, ni havia posat cap inconvenient perquè els xiquets estudien en valencià el 65% de les hores lectives", assenyala l'Amanda, mare d'un nen que està en l'últim any d'infantil.

"Arran de la consulta, s'està creant un problema i una confrontació entre famílies que no havien existit mai."

Dissabte passat la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic va convocar mobilitzacions a València, Castelló i Alacant contra la consulta que comença aquest dimarts 25 de febrer sobre la llengua base a l'escola que promou la Generalitat Valenciana i que, segons l'entitat, "vulnera els drets lingüístics de l'alumnat que vol ensenyament en valencià".

Què es vota a la consulta? Qui la promou?

La consulta impulsada per la Generalitat Valenciana en el marc de l'anomenada "llei de llibertat educativa", aprovada el juny de l'any passat, té per objectiu que les famílies escullin la llengua base en l'etapa d'educació obligatòria dels seus fills.

La llei pretén que les famílies prenguin una decisió que, fins ara, corresponia al consell escolar, format principalment per membres del centre educatiu i representants de les famílies. La consulta afecta de forma diferent les diferents regions del País Valencià, en funció de si pertanyen a la zona considerada valencianoparlant o a les comarques on predomina el castellà.

A la zona valencianoparlant, la llengua vehicular d'aprenentatge triada tindrà presència entre el 50 i el 60% de les matèries. En l'altra llengua cooficial, sigui el valencià o el castellà, s'hi impartiran entre el 25 i el 35% de les assignatures, mentre que l'anglès tindrà una quota entre un 15 i un 25%.

La Conselleria d'Educació afirma que "el sistema serà equilibrat per la diferència d'ensenyament entre les dues llengües cooficials, que serà del 20%".

En canvi, a les zones castellanoparlants de l'interior i del sud, l'actual llei ha reduït del 25 al 10% l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià, un percentatge que en la majoria dels casos es limita a l'assignatura de llengua valenciana. Fins i tot, en aquestes regions existeix la possibilitat de l'exempció del valencià si la conselleria aprova la sol·licitud presentada per l'alumne.

Mecanisme de vot i dates per fer la tria

Al voltant de 570.00 famílies valencianes podran fer la tria de forma telemàtica del 25 de febrer al 4 de març en un espai digital habilitat per la Conselleria d'Educació. Per cada alumne matriculat en un centre públic o concertat i que estigui cursant segon cicle d'infantil, primària o els tres primers cursos d'educació secundària obligatòria (ESO), n'hi haurà prou que voti un representant legal.

Les famílies hauran d'emprar el número d'identificació de l'alumnat (NIA), que podran trobar en la fitxa de dades de cada alumne facilitada amb anterioritat pel centre educatiu.

La Conselleria d'Educació valenciana, que publicarà el cens definitiu el 24 de febrer, afirma que totes les famílies tindran garantit el dret a vot, fins i tot aquelles afectades per la dana i amb fills i filles reubicats en altres centres. Per això, podran triar la llengua base educativa des de qualsevol centre educatiu.

Detractors de la consulta però a favor del sí al valencià

La consulta arriba en un moment de clar retrocés del valencià a les llars. Segons el darrer baròmetre d'usos personals, professionals i públics del valencià publicat el 2023, només al 29% de les cases es parla sempre en valencià.

En aquest context, els defensors de la immersió lingüística creuen que la llei impulsada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira, busca afeblir encara més el valencià i posar en lliure competència dues llengües amb unes realitats sociolingüístiques totalment diferents i desiguals.

Davant la impossibilitat de frenar la consulta amb diferents recursos de caràcter contenciós administratiu, col·lectius com Escola Valenciana i Famílies pel Valencià, entre altres, s'han mobilitzat pel sí al valencià impartint centenars de xerrades per explicar a les famílies els avantatges de ser escolaritzat en aquesta llengua.

"Aquesta llei educativa vulnera els drets dels valencianoparlants. El valencià és una llengua que té un índex d'ús social molt baix i, fins ara, l'escola era un pilar fonamental d'aquesta transmissió. Si ara s'elimina aquesta pota de l'ensenyament, clarament suposa una estocada de mort a la llengua", comenta al 324.cat Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana i docent a l'Institut Les Alfàbegues de Bétera, al Camp de Túria.

Usó creu que "la qüestió lingüística als centres educatius del País Valencià és un fantasma del passat ja superat". "Ara tenim altres problemes més propis del segle XXI, com la salut mental", explica la docent.

"En prendre possessió del càrrec, el conseller Rovira va dir que trauria la ideologia de les aules, instaurada, segons ell, pel Botànic. Ha fet tot el contrari i està utilitzant la llengua per aconseguir un rèdit polític."

Núria Cerveró, portaveu de Famílies pel Valencià resident al Cabanyal i amb un fill escolaritzat a primària, destaca que "la conselleria d'Educació no ha volgut escoltar els prop de 40 consells escolars municipals, ni tampoc les associacions d'inspectors educatius, directors i professorat que han presentat un escrit rebutjant la consulta".

"El govern ha pensat: 'Com puc destruir el valencià? Doncs faré una llei amb aquest objectiu."

Segons Cerveró, els pedagogs i els lingüistes defensen que per garantir que els infants siguin competents de manera oral i escrita en una llengua minoritzada quan acabin la seva educació secundària obligatòria, cal garantir com a mínim el 50% d'escolarització en aquesta llengua. "Si volem garantir que sigui en les dues llengües oficials, l'única opció que t'ho garanteix és marcar 'sí' al valencià, tot i que suposi assegurar només el 50%", subratlla.

La portaveu de Famílies pel Valencià denuncia que la llei aprovada el juny passat ha suposat una reducció de fins al 65% del percentatge de valencià com a llengua vehicular a l'etapa infantil en el curs 2024-2025. "És una imposició perquè nosaltres havíem matriculat el nostre fill en un pla docent que garantia un 90%", indica.

"La nostra família votarà sí al valencià per una qüestió identitària. És la nostra llengua i volem que el nostre fill l'aprengui. Volem ensenyar-li a estimar la nostra llengua i que vegi que bonic que és poder tenir una llengua diferent", assenyala Amanda González des de Paiporta.

"Això no treu que pugui aprendre castellà i es pugui comunicar perfectament en les dues llengües", remarca l'Amanda.

Durant els dies previs a la consulta, desenes d'influencers valencians s'han mobilitzat a les xarxes socials en defensa del sí al valencià.

A favor de la consulta

En el marc de la presentació de la campanya "Dos llengües, una Comunitat" per promoure la consulta, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va fer una "gran crida" a les famílies perquè hi participin. Mazón va assegurar que hi haurà "total respecte" a la decisió de cada família i es "vehicularà de manera adequada".

Una consulta que també defensa José Tomás Pastor, vicepresident del col·lectiu Escuela de Todos. "Som una coordinadora d'associacions i, molts cops, donar una postura conjunta és complicat. Però sí que estem tothom d'acord que els pares puguin escollir la llengua principal d'educació dels seus fills".

De Sant Joan d'Alacant i pare de dos alumnes de secundària, José Tomás considera que "el millor aprenentatge és aquell que l'alumne desenvolupa en la llengua materna o llengua de domini". "Quan no és així, hi ha alumnes que se senten perduts, exclosos i, fins i tot, incompresos", comenta.

Tomás creu que "les decisions que molts cops prenen els pedagogs són col·lectives i tots els alumnes no són iguals". El membre d'Escuela de Todos recorda que des de la LOGSE ja es parla de l'aprenentatge individualitzat. "Les habilitats, capacitats i competències de cadascú s'han de tenir en compte".

"Aquesta llei és molt millor opció que el més savi dels pedagogs, perquè parteix de cada alumne i no s'utilitza la mateixa vara de mesurar per a tothom."

Denúncies i acusacions creuades

"Hem percebut que alguns centres estan promovent el vot per una determinada llengua. Des d'Escuela de Todos hem denunciat a inspecció educativa alguns centres que, principalment, estan fent promoció pel sí al valencià" perquè considerem que estan utilitzant un ens públic amb una finalitat ideològica", explica José Tomás.

Per la seva banda, Famílies pel Valencià ha exigit en un comunicat a la conselleria que "posi fi a la censura dels actes a favor del valencià". També demanen que "es compleixi la normativa i deixin de pressionar els centres".

Com s'aplicaran els resultats: pors, reptes i incerteses

Els resultats determinaran la llengua vehicular que predominarà en cada centre. En cas d'existir més demanda que places en un mateix centre, les places s'assignaran seguint criteris com si es tenen germans escolaritzats, domicili o si es forma part d'una família monoparental, entre altres.

"Som conscients que en l'àmbit organitzatiu no serà senzill que els centres educatius puguin donar resposta a l'opció escollida i puguin estudiar en la llengua base triada perquè dependrà de les unitats i recursos dels centres", detalla José Tomás. Tot i això, afegeix, "la conselleria ens ha assegurat que farà tot el que estigui al seu abast perquè tots els alumnes puguin estar escolaritzats en la llengua que han triat". 

"El procés de votació, controlat per la conselleria, és molt poc transparent. A més, els resultats es faran públics i totes les famílies sabrem què ha votat cadascuna. Això és molt perillós per a la convivència i harmonia als centres educatius", destaca Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana.

"Nosaltres estem buscant altres centres alternatius per al nostre fill si a la seva escola guanya el castellà com a llengua base. Seria una llàstima haver de canviar perquè estem molt contents amb el centre, i és on té les amistats i hi ha bona relació amb les famílies", comenta Amanda González.

"Fins ara, la composició de les aules es dissenyava seguint criteris pedagògics amb l'objectiu de buscar un equilibri tenint en compte el millor itinerari educatiu per a cada alumne. Ara es farà només per raó lingüística", assenyala González, portaveu de Famílies pel Valencià.

González posa exemples de problemàtiques que poden sorgir: "Si molts repetidors d'un centre trien el castellà, poden passar tots a una aula. També s'han de tenir en compte els alumnes amb necessitats educatives especials o aspectes com la segregació per sexes".

Núria Cerveró afegeix una reflexió final:

"Estan creant ciutadans de primera i de segona i, a més, la consulta obre un camí molt perillós perquè potser demà triarem si cal ensenyar o no la Guerra Civil o si cal explicar les derivades o les integrals."