Contractes de lloguer amb dos preus: així volen esquivar la llei alguns propietaris

La nova llei de lloguers que va entrar en vigor a principis de setembre ha sacsejat el dia a dia tant de les immobiliàries, que han d'aplicar la norma; com dels llogaters, que s'han de llegir fins a l'última coma per saber si es compleix tot. Però la sorpresa d'alguns en firmar un contracte de lloguer havent trobat el pis desitjat és topar-se amb dos preus diferents. És a dir, el contracte inclou una clàusula en què el preu actual s'ajusta als topalls legals que diu la llei, però també n'hi ha un altre de més alt que es pot activar si la llei catalana queda suspesa pel Constitucional.

I és que la llei està pendent de si el Tribunal Constitucional accepta el recurs del Partit Popular. Si tingués recorregut i finalment quedés suspesa,  clàusules com aquesta podrien activar-se. És una "salvaguarda o protecció jurídica, perquè els contractes no quedin atrapats amb preus que no són", segons expliquen les mateixes immobiliàries.

La clàusula Berlín

Aquesta clàusula es coneix dins el sector com a "clàusula Berlín", segons expliquen diverses fonts, ja que s'ha copiat del que es fa allà, on també s'ha regulat el preu dels lloguers, i on també s'han utilitzat dreceres com aquesta per incrementar el preu. És una pràctica reconeguda per la mateixa Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, on el seu gerent, Òscar Gorgues, defensa la seva legalitat: "Hem consultat amb experts juristes de diferents universitats i aquesta clàusula, si està ben redactada i és de mutu acord, és perfectament legal".

El problema del mutu acord és que hi ha una desigualtat en el poder de negociació d'ambdues parts. La fortíssima demanda de lloguer i el problema d'oferta d'habitatge públic que pugui contrarestar i baixar preus, fa que els llogaters amb prou feines puguin trobar un pis al preu desitjat, i si el troben, no els queda més remei en molts casos que acceptar condicions com aquestes.

Per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, diu que és "una pràctica il·legal més, que no es pot fer i que, si s'està incomplint la llei, és per la inacció de la Generalitat, que no ha posat cap expedient ni multa".
 

La Generalitat diu que no es pot fer

Al marge del debat sobre la seva legalitat, la Generalitat assegura que li consta la seva existència i que això no es pot fer. "Fins i tot si s'anul·la la llei, la Generalitat posarà a disposició el Departament de Justícia per assessorar i defensar els llogaters perquè no hagin de pagar més", assegura el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, que afegeix "no pot ser que hi hagi un preu per ara, ajustat a la llei, i un altre per si n'hi ha un d'hipotètic".

La Generalitat reconeix que no ha incoat cap expedient sancionador, però sí assegura que ha iniciat diligències que poden acabar en sancions, sobretot, en el cas de portals immobiliaris que publiquen anuncis "sense tota la informació pertinent".

Incloure l'IBI, una altra via

Propietaris i immobiliàries estan buscant les maneres per incrementar els preus al marge del topall que els marca la llei. Un dels punts més problemàtics és la inclusió de l'Impost de Bens Immobles (IBI) quan en els anteriors contractes no hi era, "una pràctica prohibida", sentencia Serra. Això només es pot fer si el pis no estava al mercat de lloguer els darrers anys, sinó, tot i que tingués una altra persona llogada, si no estava en l'anterior contracte, no es pot fer.

Altres pràctiques són separar traster o pàrquing i cobrar-los a part, perquè complementin la pèrdua que els suposa la falta d'increment de preus segons l'Índex.