Convertir-se en un terrorista

A l'espera de tenir noves informacions que ens puguin donar més dades sobre el procés de radicalització que van viure els 12 membres de la cèl·lula terrorista de Ripoll, ens plantegem una vegada més què els hi va passar pel cap. Com Abdelbaki Es Satti va aconseguir que aquests joves es convertissin en terroristes?

D'entrada, ens cal perspectiva per analitzar un fenomen complex que va evolucionant i que els mateixos analistes van redefinint a mesura que les estratègies de Daesh i Al-Qaeda també van canviant.

Fins aquest moment, el que sabem de les argumentacions i procediments que utilitzen els reclutadors ens poden donar una idea de quins mecanismes utilitzen, però en cap cas podem resoldre totes les preguntes que ens venen al cap, malgrat llegir informes policials i escoltar les interpretacions de sociòlegs, psicòlegs, analistes i un etcètera llarg de professionals que treballen de manera interdisciplinària.

Quan va començar el procés de radicalització?

Les fonts oficials han confirmat que Abdelbaki Es Satti va ser a la presó de Castelló acusat de tràfic de drogues entre el 2010 i el 2014. A l'espera de saber més dades sobre el seu pas per la presó, hi ha alguns elements a tenir en compte. La direcció dels serveis penitenciaris espanyols, adscrita al Ministeri de Justícia, va impulsar després dels atemptats de l'11-M una unitat de seguiment d'interns amb processos de radicalització a les presons.

El seguiment va anar acompanyat, amb el temps, d'un programa de prevenció a l'interior dels centres. Amb xifres recents, el ministeri ha admès que almenys hi ha 200 interns que estan radicalitzats i s'han buscat fórmules diverses, ja sigui amb la dispersió o concentrant-los per neutralitzar la difusió dels seus missatges. Es tracta, majoritàriament, d'interns que compleixen penes per robatori o tràfic de drogues. En tot cas, els casos de radicalització entre els condemnats per vinculacions amb el terrorisme són inferiors.

Si els atemptats s'estaven preparant des de feia sis mesos, significa que el procés de captació i radicalització havia començat abans. Per tant, probablement, quan Es Satti arriba a Ripoll té clar com ha de planificar la selecció i l'adhesió d'alguns joves i de quina manera els aproximarà a la seva causa.

Quan es produeix el doble atemptat, fa gairebé dos anys que Es Satti era l'imam d'una de les mesquites de la població.

Com Abdeluaki Es Satti va aconseguir que els joves es convertissin en terroristes?

Va utilitzar les mateixes tècniques que utilitzen els grups de manipulació psicològica. Escullen persones que poden tenir certes vulnerabilitats (no només socials i econòmiques sinó també aquells que poden tenir una crisi d'identitat, alts i baixos emocionals, inseguretat, entre moltes altres coses); els diuen que són els escollits i que només ells podran fer el paper que suposadament i en nom d'Al·là els ha assignat el destí.

Ningú del seu entorn els entendrà, asseguren els reclutadors. Ni els pares, ni els amics, ni els professors, ni tampoc els educadors socials.

L'argumentació és variada, però a través del monitoratge de les xarxes, les intervencions telefòniques i el mateix testimoni de persones reclutades es poden establir alguns elements comuns: els arguments ideològics basats en la creença que en les democràcies occidentals es viu enmig d'infidels i no s'hi practica la xaria com defensa la seva visió extremista de l'islam; els de caire moral, l'obligació de tot musulmà de defensar els seus germans i lluitar contra un dictador com Bashar al-Assad; el discurs materialista que suposa lluitar per aquesta causa (les recompenses del paradís, convertir-se en un màrtir i en un referent a les seves comunitats, entre d'altres); i la política, en què es recorre habitualment a la humiliació que històricament, diuen, han rebut els musulmans.

Aquest tipus d'argumentació ha estat clau perquè molts joves musulmans que no tenen sentiment de pertinença a cap país determinat (ni el de naixement ni el d'adopció) hi hagin vist un element vertebrador.

En aquest recorregut, el captador aconsegueix aïllar l'individu o individus en un món que no és real. El consum d'escollidíssims videojocs i l'àmplia difusió del miler de vídeos propagandístics que ha difós Daesh a través de les xarxes socials ajuden a accelerar el procés. Un procés que va acompanyat d'un contacte directe i intensíssim amb el reclutador, que monopolitza la vida d'aquells que aconsegueix adherir a la seva causa sanguinària.