Coolcations o frescances: la crisi climàtica posa de moda llocs de vacances on no passar calor

Hi va haver un temps que vacances era sinònim de "sol i platja" o almenys és el que ens van vendre durant dècades. Turistes blanquets i rossos anhelaven les temperatures càlides i la llum del sol. Potser és pel canvi climàtic, però les coses estan canviant.

Una nova tendència s'està imposant a l'hora de fer vacances, buscar destinacions on no passar calor, el que s'anomena "coolcations" o "frescances" -- paraules formades per els mots en anglès "cool" i "vacations", o en català, "fresc" i "vacances"--, cada cop més freqüents al sud i al centre d'Europa.

Les agències de viatges i els agents turístics estan veient com alguns destins tenen més sortida els mesos d'estiu que no tenien abans. No només preparen menys desplaçaments des dels països més freds cap a terres més càlides, sinó que el flux s'ha invertit.

Així, onades de visitants que arriben amb creuers inunden petites poblacions dels fiords noruecs. Mentre a casa nostra hi ha manifestacions contra la massificació turística i la gentrificació de les nostres ciutats, en latituds septentrionals el desembarcament de visitants és ben rebut... de moment.

"Queda clar que és una mica xocant quan, de sobte, l'equivalent d'un poble segons els estàndards europeus passa la nit aquí, però ens hem adaptat", diu Jan Ove Tryggestad, exalcalde de la petita població noruega de Stranda.

Fins a 6.000 passatgers poden desembarcar en qüestió de minuts a poblets com Hellesylt, on viuen normalment 300 persones. I d'on venen els visitants? D'Espanya, França, el Regne Unit...

Cati Padilla ve de Tenerife, un destí clàssic de sol i platja, que ha canviat no només per les temperatures, també per la bellesa dels paisatges, esclar.

"Per fugir de la calor, bàsicament, i perquè Noruega ens cridava l'atenció de fa molt temps pel paisatge verd, les muntanyes, el gel."

Els turistes britànics i francesos també adoren els fiords. Aquí poden fer excursions sense haver de patir per la calor extrema. "No m'interessa asseure'm en una gandula, llegir un llibre, aixecar-me per menjar alguna cosa i tornar. Prefereixo visitar llocs, conèixer la història i admirar llocs bonics", diu la Pam, una turista britànica.

I és que els últims anys, en molts destins clàssics, les visites d'interès històric, cultural o paisatgístic es fan molt feixugues quan s'hi afegeixen temperatures sufocants, a més de les aglomeracions.

Països nòrdics: destins frescos número 1

A Noruega, un dels països preferits per molts turistes a l'estiu, l'any passat les pernoctacions van pujar un 22%. A Suècia, també van créixer un 11% el 2023. I Finlàndia està guanyant punts com a destinació d'estiu. En algunes zones les pernoctacions van fregar el 30% d'increment l'estiu passat.

Illes Fèroe sostenibles: tanquen per manteniment

Les illes Fèroe, situades enmig del mar del Nord, entre Escòcia i Islàndia, estan tenint un interès creixent com a destinació salvatge, lluny de les multituds i amb un paisatge natural espectacular. Ha passat de ser una de les destinacions més infravalorades d'Europa, segons publicava només fa un any Time Out, al destí que més ha crescut pel que fa al turisme de "coolcation" i de natura.

L'any 2019, aquestes illes van acollir 140.000 visitants, tres vegades més la seva població. Aquestes illes volcàniques enmig del mar amb poc més de 50.000 habitants, tenen una nova font d'ingressos, però també despeses com la reparació de camins per on transiten els excursionistes, el manteniment de les pastures o les carreteres. El turisme a les illes no té sentit si no beneficia la comunitat local i protegeix la natura i la cultura sense erosionar-la.

Com en altres destins, els feroesos s'han plantejat fer pagar una taxa turística per mantenir els senders o tenir serveis com lavabos públics i la recollida d'escombraries; o limitar el nombre de visitants. Però en aquesta illa, la majoria de les coses s'importen i els preus ja són alts, així que han ideat un pla: Tancar per manteniment.

Durant un cap de setmana, l'arxipèlag tanca l'entrada als turistes convencionals. Només acullen 100 persones voluntàries que, a canvi de llit, menjar i un barret de llana de fabricació local, ajuden a reparar camins, construir "cairns" --o fites de pedra--, fer senyals, portes i escales per facilitar el pas dels excursionistes entre els pobles i no malmetre les pastures.

La iniciativa, que permet viure de primera mà la cultura i la manera de viure dels feroesos, ha estat un èxit, ja que s'ha convertit en un altre reclam. Només hi ha hagut places per a un 3% de les sol·licituds rebudes.  El 2019, el Fòrum Econòmic Mundial la va nomenar una de les iniciatives més innovadores del món per al turisme.

Iniciatives similars es fan a Nova Zelanda o les illes Palau.

Canviar d'estació o d'hemisferi

Amb el canvi climàtic i la pujada general de les temperatures hi ha destins que es consideraven frescos que ja no ho són tant, com el camp anglès, Escòcia o els Alps. En aquestes localitzacions, sovint, els hotels o aeroports o transports públics no tenen aire condicionat, i ara es troben que han de fer inversions en les seves infraestructures per acollir aquest nou turisme d'estiu.

Així que a més dels països nòrdics, altres opcions per trobar destins frescos per passar les vacances d'estiu és canviar d'hemisferi o canviar l'època, i fer les vacances a la tardor o a la primavera.

Si al destí que ens interessa hi fa massa calor a l'estiu, haurem de canviar d'estació per anar-hi, com a Itàlia, Grècia, Egipte...  o al Japó, que s'hi pot anar a la primavera coincidint amb la florida dels cirerers.

A més d'evitar les temperatures excessives també esquivarem la massificació, i podrem trobar lloc més fàcilment en restaurants o altres establiments, fora de temporada.

Una altra opció és triar destins a l'altre hemisferi, on estan entre la tardor i l'hivern. És el moment d'anar a Austràlia, o a Sud-amèrica. A l'Argentina o Xile podem fer vacances d'esquí o passejades per glaceres.  

Inconvenients de fer "frescances"

No tot poden ser avantatges, també cal tenir en compte alguns petits inconvenients per tenir unes bones i fresques vacances. Triar un destí on faci fred, vol dir dur més equipatge i en alguns casos això es traduirà en un sobrecost. Els anoracs i els jerseis de llana ocupen més a la maleta que el banyador i les xancletes i caldrà anar més preparat per a les adversitats del clima, pluja, vent, calçat...

Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que si viatgem a algun país on és temporada baixa d'hivern potser ens podem trobar amb visites o indrets tancats, i per això cal que ho planifiquem abans. A més també és bo calcular els temps dels desplaçaments que solen ser diferents en funció de l'estació de l'any.

Els viatges amb canvi d'hemisferi són més llunyans i, per tant, més cars, tot i fer-los en temporada baixa.

Que hi ha un canvi de tendència en les preferències turístiques en funció del benestar climàtic es va notant en els països de destí, però també, tot i que lentament, en els destins clàssics de sol i platja.

Creixement moderat

Espanya continua sent el primer país a rebre turisme del món. Les últimes dades facilitades pel Ministeri d'Indústria i Turisme indiquen que amb un 7,8% el creixement turístic s'ha moderat respecte a l'any anterior, on la postpandèmia va disparar els desplaçaments. El turisme interior també es modera, i on creix més és al País Basc amb un 8,3%, mentre a Catalunya, les Balears i les Canàries -- destins de platja per excel·lència-- el creixement és molt més limitat, entre el 3,9%, el 2,4% i l'1,9% respectivament.

Entre els estrangers que més visiten l'estat espanyol, els procedents del Regne Unit i Alemanya encara són els més nombrosos, però els que pugen més són els nord-americans, un 20%. Entre els que més gasten el 50,8% provenen de la Xina, un 21,2% del Pròxim Orient, un 18,7% són nord-americans i un 16,3% de l'Europa Occidental, segons un informe de CaixaBank.