Cooperatives de conductors de camió, taxi o autobús, una alternativa a la precarietat

La Cooperativa de Transports de Tortosa porta més de seixanta anys de funcionament i és un referent en un sector molt afectat per la precarietat dels transportistes autònoms. L'onada de protestes que es va aixecar per l'increment del gasoil també va posar de relleu el drama de molts camioners que treballen en solitari depenent d'aplicacions on es contracten viatges a baix preu.

A l'aparcament de la Cooperativa de Transports de Tortosa es veuen pocs camions entre setmana perquè la major part són de viatge. Són un centenar de conductors propietaris dels seus camions, molts dels quals fills dels fundadors.

Sisco Miralles és un d'aquests casos i l'exposa al programa "Valor afegit". Es va unir a la cooperativa el 1991 de la mà del seu pare. "Sempre hem cregut en la filosofia de les cooperatives pel transportista autònom. El fet d'estar agrupats ajuda a reduir molt els costos. Tenim clients directes i evitem passar per intermediaris, que és el que sagna el transportista autònom. A més, tenim el combustible i les assegurances en comú, que ens surten més econòmiques".

Els camioners han de pagar una quota d'entrada de 3.450 € per ser membres de la cooperativa, una aportació que es fa a fons perdut. Els camioners de Cotrat es divideixen en dos grups: el primer treballa directament amb la cooperativa mentre que el segon grup treballa per a altres empreses, tot i que es beneficia dels serveis comuns.

A la cooperativa també hi ha incorporacions de camioners sense cap relació prèvia amb l'empresa, com el romanès Iuliu Boaga. El Iuliu havia passat molts anys treballant com a autònom a la rodalia de Saragossa. Fa un any i mig que es va fer membre de la cooperativa, que troba molt avantatjosa per abastir-se de gasoil de qualitat i a un preu més econòmic. "Aquí m'hi trobo molt bé perquè soc a la vora de casa, tinc lloc per deixar el camió i hi ha més viatges per escollir".

L'equip de gestió de la cooperativa s'encarrega de buscar viatges per als camioners. De fet, tenen una agència pròpia que ha de contractar també camioners de fora de la cooperativa perquè els seus no donen l'abast a fer tota la feina que tenen.

Àngels Bladé, que és la gerent de la cooperativa, diu: "Ens encarreguem de tota la gestió. Des que entra un viatge que sol·licita un client fins al cobrament de tal viatge, la cooperativa s'encarrega de tot. El transportista l'únic que fa és realitzar el transport".

Segons la gerent, la cooperativa factura entre 3,5 i 4 milions d'euros l'any. Per entrar a formar part de Cotrat cal tenir un camió i els permisos de transportista. A les oficines gairebé cada dia reben trucades de camioners que s'interessen per entrar-hi, però en l'últim any només s'han admès tres nous socis.

La cooperativa del taxi de Barcelona

Les cooperatives de taxistes havien estat molt importants a Barcelona abans i després de la Guerra Civil. L'última va decaure fins que un grup promotor l'ha recuperat recentment amb el propòsit de cohesionar un sector molt fragmentat.

Munir Hajouir és un dels socis de la cooperativa, que té com a servei més destacat l'aplicació Enjoy tele taxi, una eina que comparteixen amb altres organitzacions de taxistes de Madrid i Sevilla.

L'aplicació els aporta càrrega de treball, tot i que de forma moderada. "Es solen fer 5 o 10 viatges al dia en funció del tipus del treball que facis, si estàs disponible a la zona o si et trobes a l'aeroport o l'estació de Sants".

La Cooperativa del Taxi de Barcelona té actualment 220 socis, pocs en comparació amb els 10.000 taxistes que hi ha a la ciutat. Cal pagar una quota d'entrada de cent euros i una mensualitat de cinc, que donen accés a descomptes en assegurances, gestoria o gasoil.

Juan Carlos Molina és secretari de la cooperativa i diu que "és l'única manera de lluitar contra les multinacionals i les empreses privades locals que es beneficien del sector". La cooperativa, ve a dir, és la forma com els taxistes es poden beneficiar del col·lectiu.

La cooperativa va rebre l'empenta inicial del sindicat Taxi Company, però volen que l'empresa estigui per sobre els colors sindicals i polítics i estigui al servei del col·lectiu. La referència és l'Associació de Taxistes, que a la ciutat de Madrid agrupa una tercera part de tots els professionals de la capital.

La cooperativa dels autobusos de Sabadell

Transports Urbans de Sabadell és una empresa que té forma de cooperativa des de fa quaranta anys. El primer ajuntament democràtic de la ciutat va impulsar aquesta iniciativa, que va substituir una empresa privada de l'era franquista. Els primers socis van ser conductors de formigoneres i des de llavors impera una gran igualtat dins la cooperativa.

Josep Pinyol és un dels conductors i explica que "quan entra un conductor és igual que acabi d'arribar o que porti quinze anys a l'empresa. Comença a fer el mateix que el que porta quinze anys. Hi ha un quadrant que es publica cada setmana i es fa una rotació entre tots els conductors, sense distingir entre socis o treballadors contractats".

A la sala on es fan les assemblees de la cooperativa, hi poden seure els 110 socis que té actualment l'empresa. A més, tenen una seixantena de treballadors contractats, la major part dels quals aspiren a fer-se socis després de sis mesos de contracte i de pagar una entrada de 32.000 euros.

Francesc López és el president de la cooperativa i valora especialment la poca rotació de treballadors. "El que ve aquí s'arrela. Dels primers 80 que van començar, uns 70 s'han jubilat a la mateixa empresa".

L'Ajuntament de Sabadell subvenciona el servei de transport públic com es fa a totes les ciutats. La cooperativa manté una administració molt rigorosa que li permet tenir uns excedents econòmics que li donen estabilitat i s'acaben repartint als socis al cap de deu anys.

Francesc López explica que la cooperativa té una concessió per 50 anys que es revisa cada 10. "L'últim cop van votar favorablement a la revisió els 27 regidors de l'Ajuntament".

Durant la pandèmia no es va fer cap expedient temporal i els treballadors van demostrar implicació netejant autobusos i fent feines fora d'hores. Són noves proves de les virtuts del model cooperatiu, la democràcia portada a l'empresa.