Cop a una banda de "vishing" que va estafar 10.000 persones fent-se passar pel seu banc

Hi ha una vuitantena de detinguts entre Espanya i el Perú: trucaven les víctimes fent-se passar pel seu banc i després treien diners del caixer, fins a un total de 3 milions d'euros
Enllaç a altres textos de l'autor

Roger Rovira

Periodista de la secció de Societat de TV3 especialitzat en tribunals

@RogRovi
Actualitzat
TEMA:
Ciberdelicte

La Policia Nacional ha desmantellat una organització criminal que ha estafat 3 milions d'euros a partir de trucades telefòniques en què es feien passar per entitats bancàries. És el conegut mètode del "vishing".

Hi ha una vuitantena de detinguts entre Espanya i el Perú. 

L'origen de la macroestafa i els seus màxims responsables se situa al Perú. Allà, des del país sud-americà, la banda criminal tenia un call center des del qual una cinquantena de treballadors feien trucades massives a les víctimes.

En l'argot policial es coneix com "pesca d'arrossegament", de la qual van acabar picant 10.000 víctimes a l'estat espanyol.


En què consisteix l'estafa del "vishing"?

La paraula "vishing" prové de l'anglès dels termes "voice" (veu) i "phising" (pescar). Aquesta estafa consisteix a enganyar les víctimes amb trucades telefòniques fent-se passar pel seu banc, fent-los creure que se'ls havia fet un càrrec erroni al seu compte corrent.

Un engany amb total credibilitat, per dos motius. Primer, perquè, prèviament, els ciberdelinqüents tenien les dades personals dels afectats, com, per exemple, el nom, l'adreça i el banc. Unes dades que fonts policials assenyalen a TV3 que haurien sortit de la "deepweb", la coneguda "internet fosca", on els ciberdelinqüents venen aquest material.

L'altre motiu que donava credibilitat és que aconseguien emmascarar el número de telèfon des del qual feien la trucada --un mètode conegut com  "spoofing"--, aconseguint que a la pantalla del mòbil dels afectats hi sortís el nom i el número oficial del servei d'atenció al client de l'entitat bancària.

Un cop fet el contacte i, després de guanyar-se la confiança de les víctimes, els estafadors donaven un codi als afectats per fer creure que així el fals càrrec erroni seria retirat. En realitat, però, aquesta maniobra permetia als ciberdelinqüents poder tenir informació bancària per poder retirar diners dels afectats.
 

L'epicentre al Perú, amb ramificacions a Espanya

Quan la banda, amb epicentre al Perú, obtenia les dades bancàries de la víctima, s'activava la ramificació espanyola del grup criminal.

De la vuitantena de detinguts, 53 són al Perú.

Des d'aquí, 35 persones --detingudes a Barcelona, Salamanca, Madrid i Vigo-- actuaven ràpidament mentre es feia la trucada la víctima. Els membres de la banda anaven al caixer per retirar diners en efectiu dels comptes de les víctimes. D'aquests diners, se'n quedaven un percentatge i la resta l'enviaven al Perú.

En total, un botí valorat en 3 milions d'euros. En els escorcolls fets, 29 en total, la Policia Nacional i la policia del Perú ha decomissat nombrós material informàtic, telèfons mòbils i documentació que acredita les estafes.

 

ARXIVAT A:
Ciberdelicte
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut