Cop de calor: què és, com evitar-lo i primers auxilis

Les altes temperatures típiques de l'estiu són cada cop més extremes a conseqüència de la situació d'emergència climàtica. Una de les moltes derivades que això pot tenir per a les persones és l'augment del risc de patir un cop de calor. És un trastorn que pot arribar a tenir conseqüències molt greus, i causar fins i tot la mort. Per això cal estar atents i cal saber identificar-los i com actuar.

Què és un cop de calor?

Un cop de calor és una situació en què el cos ja no pot regular la temperatura. La termoregulació o capacitat de mantenir la temperatura corporal dins d'uns límits és una de les funcions corporals imprescindibles per a la vida. La temperatura interna del cos considerada normal està entre els 36,1 ºC i els 37,2 ºC.

Per mantenir constant aquesta temperatura, l'organisme disposa d'alguns mecanismes per equilibrar els guanys de calor, principalment originats per l'activitat muscular, i les pèrdues, com ara l'evaporació de la suor, la respiració o la circulació de la sang.

Tal com recorda el Departament de Salut, en condicions de calor extrema o davant la realització d'activitats físiques intenses en ambients calorosos, aquest equilibri es pot trencar: els guanys superen les pèrdues, de manera que la calor s'acumula en l'organisme i la temperatura tendeix a elevar-se de forma contínua. És llavors que estem davant d'un cop de calor.

Símptomes d'un cop de calor

Els símptomes més freqüents inclouen, entre d'altres, un augment de la temperatura corporal superior a 40 ºC, mal de cap, nàusees i vòmits, pell envermellida, calenta i no suada, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i alteracions de l'estat mental o el comportament, com ara confusió, irritabilitat o deliri.

Davant d'aquests símptomes, les autoritats sanitàries recomanen traslladar la persona afectada a un lloc més fresc, mullar-la i ventar-la, i avisar urgentment els serveis d'emergències (112).

Un cop de calor no és cap broma: pot causar la mort d'una persona sana en pocs minuts. Requereix atenció mèdica immediata, ja que si no es tracta pot danyar ràpidament el cervell, el cor, els ronyons i els músculs. El dany empitjora com més es retarda el tractament, de manera que augmenta el risc de tenir complicacions greus o de mort.

Mesures de prevenció

Els experts i les autoritats fan una crida a prendre un seguit de precaucions davant d'episodis de calor intensa:

- Controlar la temperatura a casa: tancar les persianes allà on toca directament el sol, refrescar-se sovint i obrir finestres a primera hora del matí i a la nit.

- Evitar el sol directe al carrer.

- Evitar riscos a la feina.

- Evitar fer esport durant les hores centrals del dia, quan fa més calor.

- Vigilar la beguda i l'alimentació: evitar ingerir alcohol i aliments hipercalòrics.

Primers auxilis

És important, també, tenir presents algunes recomanacions per saber què hem de fer si ens trobem en una situació de cop de calor:

- Allunyar la persona de la font de calor.

- Abaixar la temperatura de l'entorn:

• Obrir les finestres o engegar un ventilador.
• Treure l'excés de roba.
• Mullar la persona amb aigua.

- Si la persona perd la consciència, cal col·locar-la en posició lateral de seguretat (PLS).

- Si deixa de respirar, cal començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).

Persones de risc:

• Majors de 75 anys.
• Infants menors de 4 anys.
• Persones amb malalties cròniques, com ara hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d'Alzheimer o obesitat.
• Persones amb determinades circumstàncies socials (viure soles, situació de pobresa...).
• Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
• Persones que prenen medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops) o diürètics.
• Persones amb problemes mentals i de conducta a causa del consum de substàncies psicoactives o d'alcohol.
• Persones que fan una activitat física intensa.
• Persones que treballen en ambients calorosos, ja sigui a l'aire lliure, com en el cas de la construcció, l'agricultura, la ramaderia, o la pesca, o en llocs tancats amb focus radiants de calor (mineria, forns, cuines, hivernacles...).

Cal mirar la temperatura, però també la humitat

Una recerca recent alerta que el llindar suportable quan es combinen temperatura i humitat relativa és inferior del que es creia i que, a l'hora de protegir-se de la calor o d'evitar fer exercici físic, no cal mirar només la temperatura, sinó també la humitat.

Es considera que la temperatura màxima a què l'organisme humà pot adaptar-se són 35 ºC. Però això depèn de la humitat: com més baixa, millor es poden suportar temperatures més elevades, perquè l'evaporació de la suor és una de les estratègies del cos per abaixar la temperatura interna. Si hi ha molta humitat, la suor s'evapora molt menys. Amb un 50% d'humitat el cos encara pot reaccionar amb temperatures de 46 ºC.

Segons aquesta recerca, publicada per investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània al Journal of Applied Physiology, aquesta temperatura és molt més baixa amb humitat elevada.

Els autors van situar homes i dones joves i sans en una cambra amb un sensor que els mesurava la temperatura corporal. Havien de simular activitats senzilles, com cuinar o menjar. Els investigadors feien variar la temperatura i la humitat de la sala.

Els resultats indiquen que una temperatura de 31 ºC amb 100% d'humitat és el límit perquè l'organisme respongui. Si la humitat és del 60%, la temperatura a la qual el cos encara és capaç de respondre és de 38 ºC.

La prova es va fer amb gent jove i sana. Si parlem de gent gran o amb certes malalties o factors de risc, la temperatura que el cos suporta encara és més baixa.

Així doncs, una calor menys intensa però amb una humitat relativa molt elevada pot dificultar que el nostre organisme respongui i pugui regular la temperatura interna.