Cop del Suprem israelià a Netanyahu: anul·la la part clau de la controvertida reforma judicial

El Tribunal Suprem d'Israel ha anul·lat aquest dilluns la llei impulsada pel govern de Benjamin Netanyahu aprovada al juliol que retallava les atribucions del mateix tribunal.

L'ha anul·lada amb una sentència validada per una majoria ajustada de vuit magistrats que hi han votat a favor, mentre que els altres set han votat en contra de l'anul·lació.

És una llei que limitava la supervisió judicial als poders legislatiu i executiu, i eliminava el marge del Suprem per anul·lar decisions del govern o del Parlament quan consideri que no són "raonables".

"Perjudici greu i sense precedents"

El text de la sentència afirma que la llei anul·lada "causa un perjudici greu i sense precedents a les característiques fonamentals d'Israel com a Estat democràtic."

També es reafirma que aquest tribunal té potestat per "intervenir en aquells casos rars i excepcionals en què el Parlament d'Israel s'excedeixi en la seva autoritat constitutiva."

És la primera vegada en la història d'Israel que el Suprem anul·la una llei bàsica, en concret una que havia aixecat molt rebuig al país, amb les manifestacions més massives de les últimes dècades.

Vuit recursos contra la llei, que té rang constitucional

L'oposició al govern de coalició de Netanyahu, considerat el més dretà que ha tingut mai Israel, opinava que la llei era contrària a la divisió de poders i la independència judicial.

Per això, les entitats i els partits opositors hi van presentar vuit recursos en contra, i al setembre els 15 magistrats del Suprem els van analitzar en una audiència que va aixecar molta expectació.

Els partits del govern de Netanyahu van dir llavors que si el Suprem anul·lava la llei seria un atac a la democràcia i van amenaçar de no acatar la decisió.

La llei es va aprovar com a esmena a una de les Lleis Bàsiques, que són les normes fonamentals d'Israel, país que no té una Constitució com a base de l'Estat.

Més de mig any de grans protestes contra la llei

El govern israelià sortit de les eleccions del novembre del 2021 va anunciar fa un any reformes legislatives per limitar el poder del Tribunal Suprem sobre l'executiu.

Això va aixecar tot de protestes en contra, amb vagues generals i de fam, que van fer que al març Netanyahu acceptés d'ajornar les reformes.

Però a finals del juliol i, malgrat les grans manifestacions en contra de l'oposició, la majoria de dreta i extrema dreta del Parlament d'Israel va aprovar la llei que ara el Suprem ha anul·lat.

Les protestes i el clima en contra de les reformes legislatives van continuar els següents mesos, fins que el 7 d'octubre els atacs de Hamas van acabar amb les protestes i amb un govern de concentració amb participació de l'oposició.

207 palestins morts més en les últimes 24 hores

Mentrestant, la guerra a la Franja de Gaza continua: aquest primer dia del 2024, Hamas ha fet un llançament massiu de coets que Israel ha neutralitzat amb el sistema antiaeri.

L'exèrcit israelià, per la seva banda, ha bombardejat durament el centre i el sud de Gaza, amb el resultat de 207 palestins morts i 338 ferits. Amb aquestes, el nombre de víctimes mortals ja s'acosta als 22.200 i els ferits a uns 60.000.

L'exèrcit dona per fet que la guerra continuarà durant tot l'any, però reduint la intensitat de l'ocupació de Gaza i concentrant-se en atacs selectius contra Hamas.

En aquest sentit, han anunciat que desmobilitzaran reservistes enviats a la Franja i retiraran part de les tropes.