Cop d'estat al Níger: una junta militar reté el president Bazoum i suspèn les institucions

El Níger viu el segon intent de cop d'estat en poc més de dos anys. La mitjanit passada, una junta militar anomenada Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria ha anunciat la destitució del president electe, Mohamed Bazoum, i la suspensió de les institucions.

En un missatge difós a la televisió governamental, els colpistes també han decretat el tancament de fronteres aèries i terrestres:

"Totes les institucions resultants de la setena república estan suspeses. Els secretaris generals dels ministeris s'encarregaran del dia a dia, les forces de seguretat i defensa estan al càrrec de la situació. Demanem que no hi hagi ingerències dels socis externs."

La comandància de les forces armades nigerines s'ha adherit a la junta militar colpista per evitar, diu, "un bany de sang".

A hores d'ara, el president Bazoum es troba retingut al palau presidencial a Niamey, la capital nigerina, que han pres els colpistes.

Bazoum ha fet una crida a plantar cara al seu intent de derrocament a través de Twitter: "Se salvaguardaran tots els assoliments que hem obtingut amb esforç. Tots els nigerins aferrats a la democràcia i la llibertat vetllaran per això."

La UE i els EUA demanen l'alliberament de Bazoum

El Consell Europeu ha condemnat l'intent de cop d'estat i ha traslladat a Bazoum el suport dels 27. Cal recordar que el Níger és el gran aliat d'Occident en la lluita contra el jihadisme al Sahel.

Allà, França hi ha reposicionat les seves operacions antiterroristes, després de retirar-se forçosament de Burkina Faso i Mali.

El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, i el secretari general de l'ONU, António Guterres, també han demanat l'alliberament del president.

Des de Rússia, que aquests dies celebra una cimera de països africans, la portaveu d'Afers Exteriors del Kremlin, Maria Zakhàrova, ha fet una crida al diàleg i a evitar la força per resoldre la crisi política.

No és el primer intent de cop d'estat contra Bazoum. El 31 de març del 2021 es va frustrar una temptativa de cop militar dos dies abans de la investidura del president nigerí.

A l'anunci televisat, el cap visible dels militars colpistes, el major Amadou Abdramane, justifica l'aixecament "pel deteriorament de la seguretat i la mala situació econòmica i social" al Níger.

També ha llançat un missatge als aliats occidentals de Bazoum: "Demanem que no hi hagi ingerències dels socis externs."

Tot seguit, s'ha decretat el toc de queda nocturn. Segons recull la premsa nigerina, aquesta nit s'ha viscut amb relativa tranquil·litat. L'excepció han estat les manifestacions dels partidaris de Bazoum, que s'han dispersat amb trets dels colpistes.

El Níger, base de la lluita antiterrorista occidental

Aquest escenari d'inestabilitat inquieta Occident: la seva influència al Sahel s'ha reduït acceleradament en els darrers anys.

El seu lloc l'han ocupat Rússia i els mercenaris de Wagner, que s'han aliat amb els governs de la regió en la lluita contra les sucursals d'Al-Qaeda i Estat Islàmic.

El president Bazoum, en canvi, manté les seves aliances amb França: París ha desplegat a l'excolònia 1.500 soldats per cooperar amb les forces nigerines en la lluita contra el terrorisme.

Precisament, el que més preocupa és que aquesta inestabilitat l'aprofitin els grups jihadistes i dificultin, encara més, la seva contenció.

Des de la seva independència de França, l'any 1960, el Níger ha viscut quatre cops d'estat, a més de nombrosos intents fracassats.