Cop d'Estrasburg als drets dels migrants: avala ara les devolucions en calent a Melilla

Important canvi de criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal d'Estrasburg, sobre les devolucions en calent. El TEDH ha avalat per unanimitat aquesta pràctica, qüestionada per les organitzacions a favor dels drets civils.

Estrasburg rectifica la seva pròpia sentència que va condemnar Espanya l'octubre del 2017 per haver vulnerat drets humans.

El govern de Mariano Rajoy va recórrer la condemna i, ara, els 17 jutges de la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg li han donat la raó, de manera que Espanya ha quedat absolta.

La sentència no admet recurs i estableix un precedent que pot tenir repercussions en la política migratòria europea.

"Es van posar ells en situació d'il·legalitat"

El cas es remunta al 13 d'agost del 2014, quan dos migrants, un de Mali i un altre de la Costa d'Ivori, van aconseguir saltar la tanca de Melilla. Aquell dia, desenes de migrants van intentar saltar la tanca. Només 75 van poder enfilar-s'hi –s'hi van estar hores–. I els dos denunciants, entre altres, van aconseguir tocar terra baixant amb les escales que els van dur els policies.

El tribunal considera que els migrants "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat" perquè van accedir "a llocs no autoritzats" i van "recórrer a la força". La sentència considera que hi havia altres vies per entrar a Espanya:

"Van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol."

El tribunal remarca que els demandants van tenir l'opció de "disposar d'un accés real i efectiu al territori espanyol al lloc fronterer de Beni Enzar", així com les ambaixades i consolats espanyols

"El tribunal constata que la llei espanyola ofereix als demandant diverses possibles vies de demanar l'admissió al territori nacional. Podrien haver demanat un visat o protecció internacional, en particular en algun pas fronterer, però també a les delegacions diplomàtiques i consolars als respectius països d'origen o en trànsit o també al Marroc."

I afegeix que no es pot condemnar l'Estat tenint en compte la conducta dels demandants:

"No es pot fer responsable l'Estat de l'absència a Melilla d'una via de recurs legal que els hagués permès recórrer l'expulsió."

Diu la sentència que la falta d'un recurs contra l'expulsió "no suposa per si mateixa una violació de l'article 13" del Conveni Europeu de Drets Humans. Aquest article garanteix el dret a un recurs efectiu:

"Tota persona, els drets i les llibertats de la qual reconeguts en el present Conveni han estat violats, té dret a un recurs efectiu davant una instància nacional, àdhuc si la violació hagués estat comesa per persones en l'exercici de llurs funcions oficials."

Tampoc hi veu una violació de l'article 4 del Protocol número 4 del conveni, que prohibeix les expulsions col·lectives d'estrangers.

Sentència d'Estrasburg by Moderador Noticies Web on Scribd

Retornats sense cap assistència

Després d'estar-se hores a dalt de la tanca, els dos demandants en van baixar amb les escales que els va facilitar la Guàrdia Civil. Tan bon punt van ser a terra, els agents els van emmanillar i els van retornar al Marroc, sense haver-se pogut identificar ni haver tingut l'oportunitat d'explicar les circumstàncies personals que els havien dut allà. Tampoc els va poder assistir cap advocat ni intèrpret.

En comptes d'això, els van portar a la comissaria de Nador, uns quilòmetres al sud de Melilla. Allà van demanar assistència mèdica, però no se'ls va concedir. Finalment els van portar cap a Fes, a 300 quilòmetres.

Un dels afectats va deixar Mali per evitar la guerra. Va arribar al Marroc el 2013 i va estar nou mesos en un campament improvisat. El migrant procedent de la Costa d'Ivori va entrar al Marroc el 2012 i va anar a parar al mateix campament.

L'octubre i el desembre del 2014 van tornar a intentar saltar la tanca. El 2015, un va ser reenviat a Mali, mentre que l'altre és en algun lloc d'Espanya.

Suport de Bèlgica, França i Itàlia a Espanya

En aquesta causa, els governs de Bèlgica, França i Itàlia han fet costat als arguments d'Espanya. Han defensat que estan obligats a vigilar les fronteres i combatre les entrades il·legals.

Per la seva part, la comissaria de Drets Humans del Consell d'Europa, l'Agència de l'ONU per als Refugiats o Amnistia Internacional han al·legat que Espanya lidera les demandes d'asil rebutjades a la UE i que la policia marroquina veta l'accés al pas de Beni Enzar amb criteris de "discriminació racial".

La sentència que va condemnar Espanya

L'anterior sentència del TEDH va considerar que la devolució era una "expulsió de caràcter col·lectiu" que es feia "sense cap mesura administrativa o judicial prèvia" i, per tant, vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

El tribunal va obligar Espanya a indemnitzar amb 5.000 euros cada denunciant. Ara se'ls estalviarà.

Grande-Marlaska: "Es fan dins la normativa"

Poc abans de saber-se la sentència, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaksa, ha defensat que les devolucions es fan dins de la normativa i amb "garanties màximes":

"Les devolucions es fan en el marc de la normativa espanyola, que és el reflex de la normativa internacional en matèria de drets dels refugiats, en matèria dels drets de les persones sol·licitants de protecció internacional i amb un control judicial efectiu davant la devolució. Tots els procediments tenen el seu control judicial. (...) Totes les devolucions es fan amb garanties màximes."

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), el sindicat majoritari del cos, ha aprofitat la decisió per reclamar canvis legals que garanteixin els drets de tothom:

"Aquesta sentència ha d'implicar un canvi de legislació en matèria immigratòria en la qual quedi clar el protocol d'actuació dels agents davant l'entrada irregular de migrants en territori espanyol. S'ha de dotar de major garantia jurídica la feina dels guàrdies civils, protegir les fronteres eficaçment, essent a la vegada garants dels drets humans dels migrants."

Emmarcades en la llei mordassa

El 2015, el govern de Rajoy va introduir una disposició a la Llei de Seguretat Ciutadana, la coneguda com a llei mordassa, per intentar emparar aquesta pràctica. El text parla de "rebuig fronterer":

"Els estrangers que siguin detectats a la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta o Melilla mentre intenten superar els elements de contenció fronterers per creuar irregularment la frontera podran ser rebutjats a fi d'impedir que entrin de forma il·legal a Espanya."

"En tot cas, el rebuig es farà respectant la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional de la qual Espanya és part."

La normativa també estableix que les sol·licituds de protecció internacional s'ha de formalitzar "als llocs habilitats als passos fronterers".

Quan el PSOE va arribar a La Moncloa, el 2018, el ministre Grande-Marslaka va defensar que calia esperar a la sentència definitiva del TEDH abans de suprimir les devolucions i va admetre que se'n continuaven vent "en compliment de la legislació vigent".

El 2015, els socialistes, però, van recórrer la llei mordassa al Constitucional, i un dels punts qüestionats era aquest del rebuig fronterer.

Les pràctiques policials a Ceuta i Melilla han estat fortament qüestionades, amb extrems com el cas d'El Tarajal, on van morir 15 migrants, el febrer el 2014, quan intentaven arribar a la platja nedant. Guàrdies civils els van disparar bales de goma i pots de fum. El cas s'ha arxivat tres vegades.