Cop diplomàtic: París reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental

Quan es compleixen 25 anys de regnat de Mohamed VI al Marroc, França li ha fet un dels millors regals que Rabat pot rebre: el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental.

El cap d'Estat francès ha solemnitzat la nova posició diplomàtica de París amb relació al Sàhara amb l'expressió que el pla d'autonomia que el Marroc vol desplegar a la zona és "l'única base" per solucinar el conflicte que hi ha.

Si quedava algun dubte sobre el moll de l'os de la qüestió --Qui té la sobirania sobre el Sàhara?-- l'Elisi ho rebla: "El present i el futur del Sàhara Occidental s'inscriuen en el marc de la sobirania del Marroc".

París va més enllà que Madrid, que fa dos anys ja va trencar una de les bigues de la bastida diplomàtica espanyola, quan va abandonar la política de "neutralitat activa" en el conflicte sahrauí.

Madrid, parafrasejant una expressió carregada políticament, va acceptar que la via proposada per Rabat per resoldre el conflicte era "la base més seriosa, realista i creïble". Ara, per París, és "l'única".
 

Més de 50 anys de conflicte no resolt 

El Sàhara Occidental arrossega un conflicte no resolt des de fa gairebé 50 anys i està, de facto i en bona part, sota control del Marroc. Rabat proposa un pla d'autonomia sota la seva sobirania, que és el que París acaba d'avalar sense pal·liatius. El Front Polisario manté l'exigència d'un referèndum d'autodeterminació, previst durant un alto el foc el 1991, però mai organitzat.

La carta que França ha enviat al monarca alauita dona també informació sobre els avantatges que París obté com a compensació pel suport cada vegada més irrompible al Marroc i a la seva negativa a un referèndum d'autodeterminació pel Sàhara.

"França acompanyarà el Marroc" en el desenvolupament econòmic de la zona. En llenguatge planer: companyies i capital francès aterraran al Sàhara per fer-hi negocis; un moviment valuós per París, que ha vist com la inestabilitat al Sahel, generada per l'islamisme radical i per la implantació de Moscou a través dels mercenaris de Wagner, ha expulsat fins i tot les seves tropes de zones on abans feia negocis.

El Sàhara, doncs, que havia de decidir el seu futur en un referèndum, prescrit per l'ONU, acaba sent víctima de la realpolitik. Fa gairebé 50 anys, Espanya ja va ignorar el seu paper d'administració sobre la zona i la va "entregar" al Marroc i a Mauritània.

I ara, amb interessos creuats, que van des de la pesca, fins als minerals, passant pel control migratori i els Acords d'Abraham, Rabat va enterrant el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. En 50 anys, l'ONU ha passat de demanar un referèndum a quedar satisfeta amb solucions viables i consensuades.

El darrer moviment francès ha generat un enorme malestar a Algèria, el país valedor dels habitants del Sàhara i que n'acull més de 170.000 als camps del Tindouf. Alger ha cridat a consultes el seu ambaixador a París. El Quai d'Orsay "n'ha pres nota".