COP16 de la biodiversitat: entre la pressió als països i el crit dels indígenes

Quan falten poques hores perquè es tanqui la cimera de biodiversitat de les Nacions Unides, la presidenta de la COP16 i ministra de Medi Ambient de Colòmbia, Susana Muhamad, ha demanat als 196 països que hi participen que cedeixin en les seves posicions per tal d'arribar a un bon acord.

Ha definit el punt actual de les negociacions com una "sopa d'espaguetis" que caldrà desenredar per aconseguir un plat que agradi a tothom.

Qui també ha instat els països a desbloquejar les negociacions de manera urgent ha estat Florika Fink-Hooijer, directora general de Medi Ambient de la Comissió Europea. I ho ha fet referint-se als "efectes catastròfics" de les inundacions al País Valencià.

Després de donar el condol per les pèrdues humanes i a les famílies afectades, ha assegurat que una tragèdia com aquesta afecta Espanya, però també tot Europa:

" És important veure que aquests impactes tant devastadors estan causats pel canvi climàtic, per les altes temperatures, per la sequera i per la pèrdua de biodiversitat. És una il·lustració del que va malament al món. I aquesta COP és una oportunitat per implementar accions en pro de la biodiversitat perquè si l'ajudem, podrem ajudar a esmorteir els efectes del canvi climàtic."

Durant la cimera s'ha plantejat en diverses ocasions unificar les agendes de biodiversitat, COP16 a Cali, i crisi climàtica, COP29 a Bakú. Dues cimeres que se celebren pràcticament seguides però amb acords diferents. Científics, ecologistes i activistes creuen que haurien d'estar interrelacionades.

Primer gran acord a la COP16

Mentrestant, el que sí que s'ha tancat és el primer gran acord global per protegir àrees marines. Ha costat vuit anys de negociacions assolir aquest pacte per identificar i protegir àrees marines d'alta importància ecològica, en aigües internacionals.

S'ha establert crear un grup de treball amb experts de diferents regions del món que s'encarregarà d'identificar i descriure les àrees marines d'importància ecològica basant-se en criteris científics.

Cal destacar també que es promou la participació activa dels pobles indígenes i de les comunitats locals amb el finançament de països com Alemanya, el Canadà i Suècia.

?? ¡Aprobada en plenaria de la #COP16Colombia decisión sobre zonas marinas de importancia ecológica! pic.twitter.com/Mj1lNCaYLS

— COP16 COLOMBIA ?? (@COP16Oficial) October 31, 2024

Entitats ecologistes celebren la decisió, però també s'ho miren amb ulls crítics. Perquè volen que també inclogui un pla de gestió efectiu per protegir-les, realment.

Rémi Parmentier, responsable de la iniciativa Let's Be Nice to the Ocean, en declaracions a 3Cat ha insistit en la importància de tenir cura de l'oceà:

"Fins i tot els països que no tenen mar, se'n beneficien. L'oceà és la sala de màquines del sistema climàtic mundial. La protecció de l'oceà ha de ser la norma i no l'excepció."

Compte enrere de les negociacions

Els països ja tenen ben encaminats alguns dels punts; sembla que les posicions estan molt properes i l'acord seria imminent per arribar a reduir la introducció, en un 50%, de les espècies invasores exòtiques el 2030. A Catalunya, els científics ja n'han identificat prop de 200.

L'Informe IPBES sobre biodiversitat determina que aquestes espècies invasores, és a dir, les introduïdes fora del seu hàbitat natural, són les responsables de la desaparició del 60% de les plantes i els animals del planeta.

Jimena Nieto, professora de la Universitat de Rosario i exnegociadora de Colòmbia, destaca que fins ara no s'ha aconseguit un acord sobre com els països poden lluitar conjuntament contra aquest motor de pèrdua de biodiversitat, però que podrien estar a prop d'aconseguir-ho:

" Un cas molt popular és el cas dels hipopòtams del narcotraficant Pablo Escobar, que encara avui són una espècie exòtica invasora."

Escobar en va comprar quatre i els va portar a la seva finca. Ara n'hi ha més de 170 que amenacen tot l'ecosistema.

Però encara falta arribar a consens en temes com el finançament. Ara fa dos anys, a la COP15 a Mont-real, Canadà, els països van acordar destinar 200.000 milions de dòlars a la protecció de la biodiversitat d'aquí al 2030. Uns diners que han de donar els països desenvolupats als del Sud Global, una negociació amb molts interessos i difícil de desencallar.

Tampoc no és clar encara l'acord perquè tots els països acceptin que els indígenes tinguin poder institucional i siguin ells els qui rebin directament els diners que s'inverteixen en la protecció de la biodiversitat.

No es tracta només de reconèixer la seva tasca, sinó de crear un òrgan subsidiari permanent perquè tinguin veu i vot a les negociacions, com una part més. Ara, només hi participen com a espectadors.

Desde la @COP16Oficial, José Gregorio Díaz de @coicaorg explica la necesidad de escuchar las demandas de los pueblos indígenas para la preservación de la naturaleza.#COP16 #crisisclimatica pic.twitter.com/a2xkWUC7WX

— LATINDADD (@latindadd) November 1, 2024

Amb aquests estira-i-arronses dels països caldrà veure quins són els acords finals i si hi ha compromisos reals per fer accions globals que protegeixin la biodiversitat del món.

La penúltima jornada de la COP16 s'ha acabat amb la votació d'Armènia com a seu de la COP17 d'aquí dos anys. 

Accions de protesta

Mentre els països negocien, un grup d'activistes ha fet una marxa lenta dins de la COP16 amb el lema "Defensar els defensors". Una protesta contra els assassinats de defensors climàtics de tot el món.

Amb llàgrimes als ulls i portant fotografies, han cridat consignes contra els governs. Membres de comunitats indígenes han fet de portaveus contra aquests crims.

Segons Global Witness, com a mínim 196 activistes ambientals van ser assassinats l'any 2023.