COP21: Un acord sense xifres clares ni ambicioses, però un pas en la bona direcció
Dos especialistes en canvi climàtic analitzen el tractat aprovat a París
Els dos científics entrevistats al canal 3/24 per valorar l'acord, Olga Alcaraz, codirectora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, coincideixen a valorar-lo com un pas més en la bona direcció.
Alcaraz creu que, a més del compromís de limitar la pujada de la temperatura, l'últim esborrany d'aquest tractat "concreta la metodologia que se seguirà per complir aquest objectiu". En aquest text hi consten les intencions de mitigació, que estan obligats a revisar cada 5 anys i que han de revisar per fer-les més ambicioses.
Aquest text, explica Alcaraz, "incorpora un inventari, la suma del global de les intencions que manifesten els països. I el text ja diu que, de moment, les intencions que han manifestat són insuficients". El que no queda clar és com es farà per complir els objectius marcats. Alcaraz creu que a mesura que es vagi fent evident que no es poden complir els objectius, s'aniran articulant els mecanismes per arribar a complir-los. Alcaraz ha remarcat que "no hi ha xifres clares i ni ambicioses de reducció d'emissions. Només metodologia".
Martín Vide ha fet notar que "és un moment històric molt destacat, és la reunió internacional més important en la lluita contra el canvi climàtic", però té llums i ombres. N'ha destacat que, per primera vegada, s'admet que no tots els països tenen la mateixa responsabilitat en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Es parla de "responsabilitat diferenciada". Martín Vide troba negatiu, en canvi, que no s'hagin proposat un repte més ambiciós: que les emissions de gasos d'efecte hivernacle al llarg d'aquest segle es redueixin a zero. Troba, això sí, que "és un pas en la bona direcció".
Alcaraz també ha ressaltat el fet que al preàmbul es parli de "justícia climàtica", una de les grans demandes dels països en desenvolupament. "Les desigualtats entre països, pel que fa a les emissions, són molt evidents. Tots els països en desenvolupament, el que estan reclamant és que aquestes desigualtats s'acabin llimant" i que es tingui en compte que en el passat ham emès molts menys gasos que els països fortament industrialitzats.
Javier Martín Vide també ha remarcat com a molt positiu el fet que l'acord sigui revisable cada 5 anys i s'ha mostrat confiat que cada estat revisi les seves emissions a la baixa.
L'acord que s'ha aprovat a París, però, com ha recordat Olga Alcaraz, no serà vigent fins que no l'hagin ratificat 55 països que representin un 55% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle.
