COP25: una declaració de bons desitjos que no concreta cap mesura ni obliga a res
Les decisions importants sobre nous compromisos i sobre el comerç d'emissions es deixen per a la conferència de Glasgow de l'any vinent
La declaració final aprovada pels països participants en la COP25 de Madrid conté diverses vegades paraules com "preocupació", "ambició" i "encoratjar", però no esmenta cap obligació concreta. Això podria resumir la valoració que diversos experts fan del resultat de la conferència sobre la crisi climàtica.
Anna Pérez Català, ambientòloga de l'ONG Climate Tracker, ho veia venir, tot i que mantenia certes esperances.
"Tal com anava la setmana, es veia a venir que no en sortiria res, però em pensava que amb tantes reunions a última hora en podria sortir alguna cosa. El resultat final és un document amb declaracions de bons desitjos i intencions, però sense que hi hagi cap paraula que obligui o que manifesti que s'ha de fer, ineludiblement, alguna cosa. Es parla de preocupació i d'ambició, d'encoratjar, però sense concretar que s'obliga a fer res."
Un dels objectius de la COP25 era que els països enviessin nous plans per complir amb l'Acord de París, perquè amb els actuals no es poden reduir les emissions per no superar 1,5 ºC respecte a nivells preindustrials. Però no s'ha fet i les reduccions d'emissions seguiran sent voluntàries.
Sense acord sobre el comerç d'emissions
També era molt important arribar a alguna decisió concreta pel que fa al punt 6 de l'Acord de París, sobre el comerç d'emissions. Però la presidenta de la COP25 ha dit que no ha estat possible i que es deixa per a la reunió de l'any vinent a Glasgow. Així ho reconeixia Teresa Ribera, ministra per la Transició Ecològica en funcions.
Se trabajó intensamente para asegurar unos mercados de carbono globales que aseguren una contabilidad robusta, respetuosa de la integridad ambiental. Algunos no se sintieron cómodos, así que queda pendiente para el año que viene. #COP25
Teresa Ribera /🌹 (@Teresaribera) December 15, 2019
Tampoc s'ha concretat res sobre la manera de compensar pèrdues i danys, un problema greu per a molts països en desenvolupament. Es parla del Fons Verd, però no s'esmenten quantitats ni es diu d'on sortiran els diners.
D'altra banda, sembla que rebaixa el paper de la ciència. El document aprovat afirma que les mesures contra la crisi climàtica "són més efectives si es basen en la millor ciència disponible". Sembla un retrocés respecte als acords de París, on es diu que les actuacions s'han de fer "de conformitat amb la millor informació científica disponible". El redactat de la COP25 només indica que seran més efectives si s'hi basen.
Les contundents crítiques de Tuvalu
Un dels països més crítics ha estat Tuvalu, un petit estat de la Polinèsia on l'altitud màxima no arriba a 5 metres sobre el nivell del mar. Està, doncs, en perill de desaparèixer a causa de l'escalfament global.
La pujada del nivell del mar amenaça Tuvalu (Flickr)
El representant de Tuvalu ha criticat els Estats Units perquè han volgut incloure aquest tema a l'Acord de París i treure'l de la Convenció Marc de les Nacions Unides. Això es deu al fet que els Estats Units abandonaran l'acord d'aquí un any, però continuaran formant part de la Convenció. Traspassant el compromís, se n'alliberen.
Així destaca a Twitter Tennant Reed, assessor en polítiques públiques establert a Austràlia, les crítiques de Tuvalu:
Tuvalu: observation: during last fortnight we've had one party insist WIM be solely under CMA. Ironically this party won't be a party to PA in 12 months. Ie they'll wash their hands of any actions to assist countries impacted by climate change. Tragedy and travesty.
Tennant Reed (@TennantReed) December 15, 2019
El representant de Tuvalu ha recordat que en el seu país millions de persones ja estan patint els efectes de l'escalfament global i ha afirmat que "negar-ho podria ser interpretat con un crim contra la humanitat".
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica