COP29: 250.000 milions l'any per als països en desenvolupament, nova proposta amb rebaixes
La xifra que s'ha posat sobre la taula per a l'acció climàtica dels països en desenvolupament està lluny dels 1,3 bilions que es demandaven
Després d'hores de negociació, la presidència de la COP29 ha presentat un nou esborrany de text de l'acord final. Tot i això, les discussions es mantenen i obliguen a continuar debatent per buscar un consens, de moment llunyà.
L'última proposta, a diferència de la que es va presentar dijous, sí que inclou una xifra del nou objectiu de finançament climàtic: "En aquest context, es decideix establir un objectiu, que lideraran els països desenvolupats, de 250.000 milions de dòlars anuals per al 2035 per als països en desenvolupament destinats a l'acció climàtica."
El document també recull que cal "treballar junts per permetre l'augment del finançament als països en desenvolupament per a l'acció climàtica de totes les fonts públiques i privades fins a almenys 1,3 bilions de dòlars anuals l'any 2035".
Aquesta cimera havia de revisar l'objectiu de finançament climàtic per primera vegada en 15 anys. L'any 2009, a la COP15 a Copenhaguen, els països van acordar l'objectiu col·lectiu de pagar 100.000 milions de dòlars anuals entre el 2020 i el 2025. Enguany calia revisar aquesta xifra, que tant els països del Sud Global com la societat civil havien considerat que calia que superés el bilió de dòlars.
Amb aquest nou text es pot interpretar que no es posarien ara sinó que progressivament, passaríem dels 100.000 milions anuals fins a arribar a 250.000 anuals l'any 2035. Sense especificar quina quantitat es donaria cada any.
Si el primer esborrany presentava dues opcions, la nova proposta ho ha deixat només en una. Mentre que al punt 7 reconeix que calen 1,3 bilions de dòlars, al punt 8, el compromís dels països, es queda a pagar 250.000 milions anuals per al 2035 per a l'acció climàtica. Una xifra que es posa sobre la taula per primer cop el dia que la cimera hauria d'acabar.
Les primeres reaccions als passadissos de Bakú és que seria una estratègia negociadora de la presidència de la cimera, en mans de l'Azerbaidjan, per aconseguir un text amb una xifra més elevada i arribar al consens. Unes primeres valoracions que qualifiquen la proposta de "molt insuficient".
La presidència de la COP ha instat les parts a revisar aquest nou text i continuar treballant per aconseguir "el resultat més ambiciós".
The COP29 Presidency just published updated texts on the #NCQG.
COP29 Azerbaijan (@COP29_AZ) November 22, 2024
Read the full statement here: https://t.co/Po5GCWqjtv#COP29 #COP29Azerbaijan pic.twitter.com/MHjkMULAW1
La COP viu les hores més complicades
Durant la tarda aquí a Bakú han continuat les negociacions per mirar d'aconseguir un acord entre les parts. Valvanera M. Ulargui, directora de l'Oficina de Canvi Climàtic del govern espanyol i negociadora a la COP29, ha assegurat que "ens trobem a les hores més complicades de la negociació i tots els grups regionals estem treballant per aconseguir el millor acord possible. Qualsevol pas en fals pot suposar que no aconseguim un acord."
"No volem enfrontar Nord i Sud Global. És important que treballem tots junts. És un esforç global i és important que el finançament públic que es posi sobre la taula sigui suficient, que ajudi a mobilitzar tots els fluxos financers que són necessaris i ajudi a canalitzar aquestes inversions als països en desenvolupament i als països més vulnerables."
Valvanera ha assegurat que el principal objectiu de la UE és aconseguir que aquests diners públics que es posen sobre la taula siguin útils per als països en desenvolupament.
Més quantitat i més qualitat
Sandra Guzmán, directora del Grup de Finançament Climàtic d'Amèrica Llatina, ha qualificat la xifra d'irrisòria i ha assegurat que tots els països en desenvolupament demanaren una ambició més gran en la xifra i en la qualitat.
"El problema fonamental ara mateix és la xifra perquè no és correspon amb les necessitats que tenen els països en desenvolupament. No podem acceptar un número d'aquesta naturalesa."
Guzmán considera imprescindible arribar a un acord i dubta molt que la cimera acabi sense un augment de l'ambició quantitativa i qualitativa. Que la xifra sigui més gran i que sigui principalment finançament públic.
Crítiques a la nova proposta
Ali Mohamed, negociador de Kènia a la cimera, i portaveu del grup africà creu que "La proposta feta pels països desenvolupats d'aportar 250.000 milions de dòlars anuals fins a l'any 2035 és totalment inacceptable i inadequada per implementar l'Acord de París".
Tina Stege, Enviada del Clima de les Illes Marshall, ha qualificat de "vergonyós presentar un text com aquest".
"Només se'ns ofereix una fracció del que el món ha gastat en la guerra l'últim any. És incomprensible que any rere any portem les nostres històries d'impactes climàtics a aquestes reunions i només rebem simpatia i cap acció real de les nacions riques. No som aquí per explicar històries. Som aquí per salvar les nostres comunitats"
Els ecologistes també han estat molt crítics amb el nou text. Javier Andaluz, portaveu d'Ecologistes en Acció a la COP, ha definit la proposta com la "pitjor redacció" que ens podíem trobar i creu que no hauria de passar el filtre de molts dels països. Ha lamentat que aquest text "descontenta a tothom" i ha afirmat que aquesta Presidència no està a l'altura de l'emergència climàtica. Espera que aquest text canviï les pròximes hores.
Stephen Cornelius, portaveu de clima i energia de WWF, considera que "el text del finançament climàtic és completament inadequat".
" La quantitat és massa baixa i els països rics ni tan sols es comprometen a lliurar-ho tot. Tot i que el text reconeix amb precisió les necessitats de finançament climàtic dels països en desenvolupament, el compromís de les finances públiques i el calendari no s'acosten a satisfer-les. No és prou bo i dedueixo que hi haurà 'focs artificials' quan els països es trobin més tard."
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica