Cornet: "Catalunya destaca per la complicitat dels professionals de la salut amb les noves tecnologies"
L'impuls de les tecnologies de la informació i la cxomunicació (TIC) en la sanitat és la missió de la fundació TICSalut, creada pel govern la tardor del 2006 però amb implicació del sector privat. Aquesta entitat, que elabora estratègies, dóna suport tècnic i estableix relacions internacionals, ha estat coorganitzadora de la conferència internacional eHealth, que s'ha tancat aquest migdia a Barcelona. El president de TICSalut és Joan Cornet i el 3cat24 li ha demanat una avaluació de la convocatòria i de les qüestions que s'hi han tractat.
La seva valoració és positiva i les dades que exhibeix no semblen desmentir-lo: 3.000 assistents, 140 experts que hi han participat com a conferenciants, quasi un centenar d'empreses amb un lloc a la fira que ha complementat les sessions de treball i l'oportunitat de compartir l'experiència amb professionals d'una trentena de països. "En el món de la tecnologia no hi ha fronteres. Hem fet acords amb els Estats Units i hem afermat els nostres lligams amb els col·legues de la Unió Europea. La eHealth Week ha estat una prova i Catalunya ha estat a l'altura. Estem més que mai en el mapa mundial de les TIC i la salut".
Quan se li fa notar que el màxim responsable del centre d'innovació en salut del Canadà, Alex Jadad, ha proposat que els sistemes de salut incorporin les TIC per defecte, sense haver-hi de posar cap etiqueta, com la maleïda lletra "e", Cornet s'hi mostra del tot d'acord. "Les TIC han de ser un element integrat en el sistema de salut i no una acció paral·lela o externa. Quan prenem un medicament o es fa una operació quirúrgica no ho veiem com una cosa externa sinó com una part integral del procés terapèutic. Volem que passi el mateix amb l'aplicació de les noves tecnologies de la informació". Però tot seguit exposa els reptes més immediats per a la digitalització de l'atenció sanitària, que potser es troben en una etapa prèvia: "El més important és saber implicar els ciutadans i veure com es redefineix el paper dels professionals".
Una conclusió encoratjadora de les sessions la va aportar Zoran Stancic, un dels màxims responsables d'aquesta matèria a la UE, quan va proclamar davant d'un auditori ple de gom a gom que si bé els Estats Units disposen d'una estratègia molt clara des del nivell més alt de la seva administració, quan els nord-americans busquen models per aprendre miren cap a Dinamarca o Catalunya.
És raonable preguntar-se en què destaquem exactament i Cornet ho aprofita per llançar un missatge als actors principals del sistema: "Val a dir que a pocs lloc del món hi ha la complicitat dels professionals de la salut en la implantació de les TIC que existeix al nostre país". I subratlla "la visió estratègica del Departament de Salut i el lideratge de Joan Guanyabens".
Els referents de Catalunya es troben, en efecte, a Dinamarca, amb el cas de MedCom, o en el sistema de salut suec, i ho han estat també Finlàndia o el Quebec, però el doctor Cornet, evitant un excés de cofoisme europeista, també anomena la Kaiser Permanent, dels Estats Units.
És un procés llarg
Abans que sense voler estiguem pintant un paisatge idíl·lic, s'observa que també hi ha qüestions per millorar. Quan la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, anunciava que aviat serà possible que un ciutadà amb la targeta sanitària d'una comunitat autònoma pugui ser atès amb accés a la seva història clínica a qualsevol altra autonomia, admet d'una manera implítica que això ara no és possible. No sembla que anem gaire avançats...
Però el president de TICSalut esmena aquesta mirada amb rotunditat: "No estem enrere, és un llarg procés que es porta molt bé i s'ha de donar temps al temps. Tot ha anat molt de pressa i hem de trobar les eines que ens permetin comunicar entre les diferents autonomies. La tecnologia ha evolucionat molt i ara és més fàcil d'aconseguir la interoperabilitat necessària. Estem tractant amb sistemes molt complexos on s'ha d'assegurar la confidencialitat de les dades. Anem bé", insisteix.
Per això situa la "història clínica compartida, la recepta electrònica i la imatge mèdica digital, que permet la seva transferència amb gran qualitat", com els objectius assolits des de la institució que presideix. En efecte, a la sessió inaugural la consellera Marina Geli va recordar que en aquests tres camps "Catalunya ja ha fet els deures" i la ministra va agrair aquest esforç, que altres governs autonòmics miren de seguir.
Pla de telemedicina
Cornet té altres motius de satisfacció i els esmenta quan se li demanen casos d'èxit: "Hem posat en marxa el pla estratègic de la telemedicina, que permet l'atenció professional a distància en situacions com l'ictus cerebral i la diabetis, a més d'actuacions concretes en oftalmologia, cardiologia..."
Però prefereix posar el focus en els aspectes més abstractes, convençut que les idees són més definitives que les eines: "Per damunt de tot, la nostra feina consisteix a estendre una cultura basada en la certesa que les TIC no són només tecnologia aplicada sinó una transformació de la manera com s'atrenen els pacients".
Aplicacions al mòbil: falta poc
Per acabar amb una mica de prospectiva, té sentit preguntar-li si mentre la inversió es concentra en els sistemes de transport i emmagatzematge de dades no correm el risc de no estar prou amatents a altres solucions, com per exemple els mòbils. Cornet no se sorprèn i confirma que "tindran un paper clau, per la seva ubiqüitat, accessibilitat i popularitat; aviat podrem accedir a la nostra història clínica des del mòbil i podrem interactuar amb els facultatius o les infermeres". I ho remata amb un anunci: "Falta molt poc". És una altra prova, assegura, "que estem sent pioners".
Joan Cornet, que va ser alcalde de Manresa (1979-1987), conclou amb un missatge de cara i creu: "Hi ha molta feina a fer. Però tenim uns professionals excel·lents i uns ciutadans amatents a acompanyar el procés de canvi del nostre sistema de salut".
Quan se li fa notar que el màxim responsable del centre d'innovació en salut del Canadà, Alex Jadad, ha proposat que els sistemes de salut incorporin les TIC per defecte, sense haver-hi de posar cap etiqueta, com la maleïda lletra "e", Cornet s'hi mostra del tot d'acord. "Les TIC han de ser un element integrat en el sistema de salut i no una acció paral·lela o externa. Quan prenem un medicament o es fa una operació quirúrgica no ho veiem com una cosa externa sinó com una part integral del procés terapèutic. Volem que passi el mateix amb l'aplicació de les noves tecnologies de la informació". Però tot seguit exposa els reptes més immediats per a la digitalització de l'atenció sanitària, que potser es troben en una etapa prèvia: "El més important és saber implicar els ciutadans i veure com es redefineix el paper dels professionals".
Una conclusió encoratjadora de les sessions la va aportar Zoran Stancic, un dels màxims responsables d'aquesta matèria a la UE, quan va proclamar davant d'un auditori ple de gom a gom que si bé els Estats Units disposen d'una estratègia molt clara des del nivell més alt de la seva administració, quan els nord-americans busquen models per aprendre miren cap a Dinamarca o Catalunya.
És raonable preguntar-se en què destaquem exactament i Cornet ho aprofita per llançar un missatge als actors principals del sistema: "Val a dir que a pocs lloc del món hi ha la complicitat dels professionals de la salut en la implantació de les TIC que existeix al nostre país". I subratlla "la visió estratègica del Departament de Salut i el lideratge de Joan Guanyabens".
Els referents de Catalunya es troben, en efecte, a Dinamarca, amb el cas de MedCom, o en el sistema de salut suec, i ho han estat també Finlàndia o el Quebec, però el doctor Cornet, evitant un excés de cofoisme europeista, també anomena la Kaiser Permanent, dels Estats Units.
És un procés llarg
Abans que sense voler estiguem pintant un paisatge idíl·lic, s'observa que també hi ha qüestions per millorar. Quan la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, anunciava que aviat serà possible que un ciutadà amb la targeta sanitària d'una comunitat autònoma pugui ser atès amb accés a la seva història clínica a qualsevol altra autonomia, admet d'una manera implítica que això ara no és possible. No sembla que anem gaire avançats...
Però el president de TICSalut esmena aquesta mirada amb rotunditat: "No estem enrere, és un llarg procés que es porta molt bé i s'ha de donar temps al temps. Tot ha anat molt de pressa i hem de trobar les eines que ens permetin comunicar entre les diferents autonomies. La tecnologia ha evolucionat molt i ara és més fàcil d'aconseguir la interoperabilitat necessària. Estem tractant amb sistemes molt complexos on s'ha d'assegurar la confidencialitat de les dades. Anem bé", insisteix.
Per això situa la "història clínica compartida, la recepta electrònica i la imatge mèdica digital, que permet la seva transferència amb gran qualitat", com els objectius assolits des de la institució que presideix. En efecte, a la sessió inaugural la consellera Marina Geli va recordar que en aquests tres camps "Catalunya ja ha fet els deures" i la ministra va agrair aquest esforç, que altres governs autonòmics miren de seguir.
Pla de telemedicina
Cornet té altres motius de satisfacció i els esmenta quan se li demanen casos d'èxit: "Hem posat en marxa el pla estratègic de la telemedicina, que permet l'atenció professional a distància en situacions com l'ictus cerebral i la diabetis, a més d'actuacions concretes en oftalmologia, cardiologia..."
Però prefereix posar el focus en els aspectes més abstractes, convençut que les idees són més definitives que les eines: "Per damunt de tot, la nostra feina consisteix a estendre una cultura basada en la certesa que les TIC no són només tecnologia aplicada sinó una transformació de la manera com s'atrenen els pacients".
Aplicacions al mòbil: falta poc
Per acabar amb una mica de prospectiva, té sentit preguntar-li si mentre la inversió es concentra en els sistemes de transport i emmagatzematge de dades no correm el risc de no estar prou amatents a altres solucions, com per exemple els mòbils. Cornet no se sorprèn i confirma que "tindran un paper clau, per la seva ubiqüitat, accessibilitat i popularitat; aviat podrem accedir a la nostra història clínica des del mòbil i podrem interactuar amb els facultatius o les infermeres". I ho remata amb un anunci: "Falta molt poc". És una altra prova, assegura, "que estem sent pioners".
Joan Cornet, que va ser alcalde de Manresa (1979-1987), conclou amb un missatge de cara i creu: "Hi ha molta feina a fer. Però tenim uns professionals excel·lents i uns ciutadans amatents a acompanyar el procés de canvi del nostre sistema de salut".
