Coronavirus i confinament: Quines mesures ha adoptat cada país europeu?

L'extensió de la pandèmia del coronavirus avança imparable arreu del món. Quan a mitjans de gener començaven a arribar a Occident les notícies sobre els nous contagis i les morts provocades a la Xina per un nou tipus de coronavirus similar a la SARS i de com el govern xinès va decidir tancar Wuhan, la zona de l'epicentre del contagi, res va fer presagiar a ciutadans i responsables polítics europeus que el virus estava a l'aguait.

En només un mes, el nou coronavirus ja tenia nom (SARS-CoV-2) i s'informava dels primers casos de persones malaltes de la Covid-19 a l'Iran i a Itàlia. El 21 de febrer, i amb 16 casos confirmats i 250 persones en quarantena, les autoritats de la Llombardia i el Vèneto italians van restringir els moviments als 50.000 habitants de 10 poblacions.
 

Som a la primera setmana d'abril i les imatges de les UCIs dels hospitals col·lapsats per malalts de la Covid-19, els centenars o milers de morts diàries provocades pel coronavirus, els taüts amuntegats a l'espera de poder donar sepultura als morts i milions de persones en confinament obligatori a casa per frenar la transmissió del virus són ja una realitat a tot el món.
 

Però, com viuen els diferents països europeus les mesures de confinament?

Itàlia: el confinament més llarg

Itàlia va ser el primer país europeu en posar part de la població en quarantena i en restringir la llibertat de moviments a la zona més afectada per la pandèmia. I el 9 de març, després d'un augment accelerat del nombre de casos confirmats, el govern de Giuseppe Conte va declarar la quarantena a tot el país.

Dotze dies més tard, Conte ordenava mesures de confinament més restrictives i el tancament de totes les activitats productives no essencials a tot el país. Un confinament que s'allargarà, com a mínim, fins al 3 de maig.
 

Sota el decret #IoRestoaCasa, els italians que no treballin en activitats essencials han de mantenir el confinament. Però, a partir de dimarts 14 d'abril, es permetrà l'obertura de llibreries, papereries o botigues de roba de nens. També tornaran a l'activitat les indústries forestals i d'altres combustibles.

Els menors no poden sortir de casa. Només està autoritzat que surtin al carrer si viuen amb només una persona adulta quan aquesta hagi de sortir a fer la compra.

A Itàlia, està permès practicar esport o exercici a l'aire lliure, sempre que es faci de forma individual.

Els italians sí que poden assistir a cerimònies fúnebres per acomiadar els seus morts, però respectant la distància mínima d'un metre entre els assistents.

Les persones que se saltin el confinament poden ser penalitzades amb multes de fins a 3.000 euros i amb penes de fins a 5 anys de presó.

A més, tots els ciutadans de la regió de la Llombardia han de portar mascaretes per la via pública amb l'amenaça de sancions de fins a 400 euros si no ho fan.

França: esportistes i nens al carrer

A França, el govern va optar al principi per una política relaxada, que deixava en el ciutadà la responsabilitat individual de contenir el contagi. Però això va durar fins que es va disparar l'epidèmia.

El 16 de març, amb els casos de coronavirus multiplicant-se cada tres dies i després d'un cap de setmana amb els bulevards plens de persones passejant, Emmanuel Macron va anunciar el confinament obligat de tota la població no essencial. Aquest dilluns de Pasqua, Macron es dirigirà de nou als francesos i es preveu que anunciï l'allargament de la quarantena fins a finals d'abril.
 

Els francesos tenen autoritzat sortir de casa a caminar o a practicar esport al carrer si no s'allunyen més d'un quilòmetre del seu domicili i per un període d'una hora. I amb l'arribada de les temperatures més suaus del mes d'abril, els carrers han tornat a omplir-se de gent caminant o corrent o de compres pels mercats de carrer.

Davant aquest relaxament del confinament, l'alcaldessa de París ha pres mesures més estrictes. A partir del 8 d'abril, ningú pot sortir a fer esport al carrer entre les 10 del matí i les 7 de la tarda.

Els nens poden sortir una estona cada dia a fer curts passejos. I també està autoritzat treure les mascotes a fer les seves necessitats.

Els francesos que se saltin les normes de confinament s'exposen a multes de 135 euros (que poden ser de 1.500 de de 3.700 euros en cas de reincidència). Els multireincidents podrien estar penats amb sis mesos de presó.

Alemanya: "Responsabilitat i autodisciplina"

A Alemanya es van dictar les primeres mesures de confinament contra el coronavirus el 22 de març. Baviera es va autoconfinar dos dies abans, el 20 de març.

La cancellera Angela Merkel ha demanat "seny i solidaritat" als alemanys i ha insistir en la importància del sentit de la "responsabilitat" i de "l'autodisciplina" per fer front al coronavirus.

Amb el confinament, a Alemanya es va ordenar el tancament de centres comercials, restaurants i establiments d'oci amb l'objectiu de frenar la propagació del virus. Unes mesures que es mantindran, com a mínim, fins el 20 d'abril.

El tancament de negocis és similar a Espanya, amb perruqueries i salons de massatges tancats. Els bars i restaurants estan tancats i només poden obrir els que serveixen a domicili.
 

Però el confinament alemany és més lax que en altres països europeus: la gent pot sortir al carrer en companyia d'una altra persona, amb excepció de les unitats familiars que ho poden fer tots junts, inclosos els nens.

Als estats de Baviera i Hessen les mesures són més dràstiques: només es pot sortir al carrer en solitari, excepte quan es tracti de nuclis familiars.

Com a França, a Alemanya també està permès fer esport al carrer si es fa de forma individual i respectant el distanciament de més d'un metre i mig.

Regne Unit: tard i amb passejades permeses

Quan les mesures de confinament començaven a estendre's per l'Europa continental, al Regne Unit el govern de Boris Johnson va dir que no prendria cap decisió en aquest sentit. Però l'augment de casos de coronavirus va fer canviar la seva estratègia. El dilluns 23 de març, una setmana més tard que molts altres països, es va ordenar el confinament obligatori per un mínim de 3 setmanes. Els bars, restaurants i establiments d'oci havien hagut de tancar dos dies abans.

Els britànics només poden anar a treballar en casos d'"absoluta necessitat", segons va remarcar el primer ministre Boris Johnson. També poden sortir al carrer per comprar, fer exercici (una vegada al dia, ja sigui córrer, caminar o anar en bicicleta), anar al metge o bé cuidar persones vulnerables.

Els parcs públics continuen oberts perquè la ciutadania pugui anar-hi a caminar i a fer esport.

Els establiments i comerços que no venen productes essencials han hagut de tancar. I s'han suspès tots els esdeveniments socials i cerimònies, incloent-hi casaments i batejos, amb l'excepció dels funerals.

El missatge del govern britànic per aquesta setmana de Pasqua és prou eloqüent:

El missatge del govern britànic per aquesta Pasqua pic.twitter.com/0RgVqWgAOY

— Sergi Mulero (@sergimulero) April 9, 2020

Irlanda: confinament fins el 5 de maig

Irlanda ha ampliat el confinament del país fins al 5 de maig. El primer ministre, Leo Varadkar, diu que els contagis per coronavirus s'han alentit, però no s'han aturat.

Des del 28 de març, els irlandesos que no treballin en activitats essencials, han de romandre als seus domicilis. Només poden sortir a comprar aliments o productes de primera necessitat, per atendre persones dependents o a fer exercici físic. En aquest cas, es podran allunyar fins a dos quilòmetres de la seva residència.

Dinamarca: els primers a reobrir escoles

Des del 13 de març, els treballadors danesos de feines no essencials del sector públic estan obligats a quedar-se a casa. Al sector privat, el govern ha recomanat el mateix, però ho ha deixat a decisió de l'empresari.

Han tancat tots els establiments que no són de primera necessitat i tots els centres comercials i estan prohibides les reunions de més de 10 persones.

Van ser dels primers a establir mesures de confinament i també seran els primers a fer el desconfinament gradual. Dinamarca començarà la desescalada el 15 d'abril, quan està previst que es reobrin llars d'infants i escoles per a nens menors d'11 anys, si la xifra de nous contagis i morts per coronavirus es manté estable.

El govern danès no preveu reobrir cafès, restaurants i perruqueries abans del 10 de maig.

Àustria: dimarts podrà reobrir el petit comerç

A Àustria el petit comerç podrà tornar a obrir el 14 d'abril i els establiments de més de 400 metres està previst que puguin tornar a l'activitat a partir de l'1 de maig.

A excepció de les farmàcies i botigues d'alimentació, tots els establiments comercials i de restauració van tancar el 17 de març. En aquest temps només estaven autoritzats els serveis d'entrega de menjar a domicili.

És obligatori portar mascareta dins dels establiments comercials i s'imposaran mesures de control perquè només hi hagi un client per cada 20 metres quadrats de superfície. També cal portar mascareta dins del transport públic.
 

Tot i demanar a la població que restringís al màxim els moviments, les autoritats d'Àustria han permès sortir a passejar i a fer esport, en solitari o amb les persones amb què es conviu a casa.

Noruega: llars d'infants, les primeres de reobrir

El govern noruec va decretar el confinament el 12 de març, el mateix dia que es va confirmar la primera mort per la Covid-19 al país.

Des d'aquella data han estat tancades botigues que no fossin d'articles de primera necessitat, centres comercials, restaurants, perruqueries, gimnasos, llars d'infants, escoles, instituts i universitats. Tampoc han estat permesos els esdeveniments esportius o culturals.

Les llars d'infants del país podran tornar a obrir a partir del 20 d'abril, i una setmana més tard ho faran les escoles per a nens fins a quart grau. Serà el primer pas d'una desescalada de les mesures de confinament.


Suècia: l'excepció, amb escoles i bars oberts

Suècia ha estat la gran excepció a Europa en les mesures contra el coronavirus. El govern suec ha deixat a la "responsabilitat individual" dels seus ciutadans l'adopció de mesures per frenar l'expansió del coronavirus i no ha decretat el confinament.

A aquest país nòrdic, les classes no s'han suspès a escoles, instituts ni universitats. Els bars i restaurants han continuat oberts i només s'ha prohibit el servei a la barra.
 

En un primer moment només es van prohibir els actes que comportessin aglomeracions de més de 500 persones. I setmanes més tard es va reduir a un màxim de 50. S'han fet recomanacions de reforçar el distanciament social, d'evitar les visites a les residències de gent gran i de fomentar el teletreball per evitar desplaçaments en transport públic.

El govern suec ha confiat que la baixa densitat de població de Suècia (23 habitants per quilòmetre quadrat) i el caràcter fred dels seus ciutadans serien prou per imposar un distanciament social que freni la transmissió del coronavirus.

Finlàndia: tancament de fronteres

Quan van aparèixer els primers casos de coronavirus, Finlàndia va decidir aïllar la regió més poblada, Uusiamaa, on hi ha la capital Helsinki, de la resta del país.

El 16 de març van tancar escoles i universitat i es van prohibir les concentracions de més de 10 persones. Uns dies més tard es van tancar bars, restaurants, pubs, discoteques i establiments d'oci fins al 31 de maig.

En la mateixa línia que els suecs, a Finlàndia també s'han pres mesures de restricció del trànsit transfronterer. Unes mesures que s'han reforçat a mesura que els casos de coronavirus s'han multiplicat a Suècia.

Fins al 13 de maig, s'han endurit els controls a les fronteres terrestres amb Suècia i s'ha demanat a les empreses navieres que deixin de vendre passatges a Estònia, Suècia i Alemanya.