Córrer
Un nou llibre del francès Jean Echenoz, que, amb el seu particular sentit de l'humor i capacitat de síntesi, traça una curiosa mirada a la vida d'un dels mites de l'atletisme, Emil Zátopek, conegut com "La locomotora humana" i un dels grans personatges de la mitja i llarga distància de tots els temps.
Jordi Cervera
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
L'escriptor francès Jean Echenoz és un autèntic especialista a l'hora d'explicar fets que quasi tots coneixem d'una manera singular i sorprenent. I Raig Verd s'està convertint en la seva casa mare a l'hora d'editar aquí, Després de "14", un particular mirada a la primera gran guerra, ara arriba "Córrer", un biografia força "sui generis", d'Emil Zátopek, el corredor txecoslovac que sortint del no-res es va convertir en una legenda després de participar als Jocs Olímpics d'Hèlsinki de 1952 després de guanyar l'or en les proves de 5.000 i 10.000 metres i la Marató. La traducció és d'Anna Casassas.
Nascut l'any 1922, abans d'això va treballar en una fàbrica de sabates i després va ingressar a l'exèrcit. L'any 1944, quasi com una necessitat vital, sense proposar-s'ho, va aconseguir la seva primera gran marca i, de manera fulgurant ho va anar guanyant tot i convertint-se en un heroi gràcies a les seves fites i la peculiar i personal manera de córrer, començant a poc a cop i augmentant la velocitat de manera progressiva, la qual cosa li va fer guanyar el malnom de "La locomotora humana".
Echenoz agafa l'home i el mite, un mite que, per cert va caure en desgràcia per no pensar com tocava durant la Primavera de Praga, va ser expulsat de l'exèrcit, del partit i va acabar fent d'escombriaire per poder subsistir, i l'analitza sota el seu propi prisma. El resultat és com tots els seus llibres, directe, diferent, crític i irònic i tot això quasi sense que es noti. La literatura de Jean Echenoz et va amarant com una pluja fina. El seu missatge original i captivador fa que puguis llegir qualsevol cosa que ell escriu sense deixar en cap moment l'atenció i la fascinació a parts iguals. Com un encantador de serps, com un saltimbanqui capaç d'explicar rondalles úniques sense perdre en cap moment la concentració del públic que l'escolta bocabadat. Echenoz és, de fet, un mag, i no de les paraules, sinó més aviat de la manera d'administrar-les i de dosificar-les. I aquest "Córrer" n'és una nova prova. I encara que no t'interessi en absolut l'atletisme ni la vida d'un dels seu mites, acabaràs corrent per acabar-lo.
