Cospedal i Sánchez-Camacho neguen l'operació Catalunya i els àudios amb Villarejo: "És una ficció"

L'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal i l'exlíder del PP català Alícia Sánchez-Camacho han negat aquest dilluns l'existència de l'operació Catalunya quan el PP era al govern espanyol.

Ho han dit en la comissió del Congrés que investiga la guerra bruta contra l'independentisme, on Cospedal ha comparegut al matí i Sánchez-Camacho ho ha fet a la tarda.

L'exnúmero dos del PP ha negat haver impulsat cap operació Catalunya i Sánchez-Camacho, que ha seguit la mateixa estratègia, ha afirmat que l'operació Catalunya és una "ficció" que "no es correspon amb la realitat".

A totes dues se les ha citat arran dels àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo, tot i que, en la seva declaració, ni l'una ni l'altra no han donat veracitat a les gravacions perquè creuen que podrien estar manipulades.

Nous àudios que implicarien Cospedal

La declaració de Cospedal ha començat a les onze del matí i s'ha allargat tres hores. Precisament aquest dilluns han sortit a la llum àudios nous que l'implicarien. És una conversa del 2014 entre l'exministra i Villarejo que ha destapat RAC1.

En l'àudio, l'exinspector dona per fet que la informació que li van passar ella i Sánchez-Camacho sobre un suposat compte a l'estranger d'Artur Mas li va fer baixar 12 diputats a les eleccions al Parlament del 2012:

"José Manuel Villarejo: ¿Quién se ha enterado que yo me vi con Alícia? Nadie. Nadie. Ni el ministro ni nadie.

María Dolores de Cospedal: No hemos contado lo que no podíamos contar.

José Manuel Villarejo: (Alícia Sánchez-Camacho) me parece una tía más lista que la otra. Mucho más lista de lo que aparenta. Una tía... A mí me gusta, esta mujer.

María Dolores de Cospedal: Sí.

José Manuel Villarejo: Y con la información que tú me habías dado, y con la que ella me dio, pues hicimos lo que hicimos. Humildemente, un trabajo que cambió un poco la historia de Cataluña. De 62 a 50, yo creo que fue positivo."

Cospedal: "La policia política no ha existit"

En la compareixença a la comissió, María Dolores de Cospedal ha dit que no ha sentit els àudios filtrats aquest dilluns perquè després del que s'ha anat publicant ha decidit "no sentir res més".

L'exministra ha admès haver-se reunit entre sis i nou vegades amb l'excomissari Villarejo, tot i que no ha concretat la xifra exacta. I ha assegurat que ell ja no estava en actiu quan hi va parlar:

"Parlàvem de temes d'actualitat que podien afectar el meu partit, per si ell ho coneixia com a persona que tenia informació però que no treballava a la policia."

Cospedal ha negat credibilitat als àudios de Villarejo tot i la insistència dels diputats que l'hi han preguntat. I ha afirmat: "Amb l'excomissari no vam parlar de Catalunya".

"No he impulsat cap operació Catalunya, que crec que és una ficció. L'única operació Catalunya és un intent de cop d'estat que es va parar el 2017."

El diputat de Junts Josep Pagès ha insistit en els àudios filtrats aquests dilluns i Cospedal ha reiterat: "No dono per bona aquesta suposada conversa perquè no he encarregat mai res que tingui a veure amb una operació Catalunya."

A preguntes de la diputada de Podem Ione Belarra, l'exministra del PP ha assegurat que "la policia política és una creació fictícia i no ha existit mai, almenys en aquell moment".

I ha apuntat que mai va tenir competències al Ministeri de l'Interior. A preguntes del PSOE, ha dit que "potser aquest tipus d'actuacions amb la policia s'han volgut fer en temps posteriors al govern del PP".

En el torn del diputat d'ERC Francesc-Marc Álvaro, Cospedal ha defensat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya el 2017 i ha descartat l'ús de mètodes que anaven contra l'estat de dret:

"Confiava i segueixo confiant en el lideratge de Mariano Rajoy per usar tots els mitjans de l'Estat per frenar un intent de cop d'estat."

Al final de la intervenció, els grups d'EH Bildu, ERC i Junts han demanat a la mesa que valori traslladar a la Fiscalia les declaracions de Cospedal i les referències a informacions publicades per si poden ser indicadores de delicte.

Segons ha apuntat el diputat de Junts Josep Pagès, les manifestacions de l'exministra i als àudios que s'han fet públics "podrien ser indicadors d'indicis de delicte". Perquè prosperi, la petició de les tres forces independentistes haurà de comptar amb el suport del PSOE.

Sánchez-Camacho es presenta com a víctima

Per la seva banda, l'exlíder del PP català i ara diputada a l'Assemblea de Madrid Alícia Sánchez-Camacho ha afirmat que els àudios i documents que acrediten la participació de totes dues en una estratègia deliberada per fabricar proves i perjudicar els partits independentistes són "absolutament falsos" i poden estar "editats":

"Si volen basar aquesta comissió d'investigació en àudios, hi tenen dret, però jo no reconec la credibilitat d'uns àudios que no han tingut cap custòdia judicial. No reconec el contingut d'aquestes gravacions i per a mi no tenen cap validesa perquè no estan sota custòdia judicial."

Sánchez-Camacho ha mantingut el mateix guió durant tota la compareixença i ha recordat que ni tan sols ha escoltat els àudios que s'han publicat aquest dilluns.

En aquest marc, ha sostingut que només ha mantingut "algunes converses privades" amb Villarejo de les quals "no recorda el contingut", però ha insistit que "mai" ha vulnerat l'estat de dret.

En un discurs marcat pels moments de tensió, sobretot amb Junts i ERC, l'exlíder del PP català ha criticat el Congrés dels Diputats per donar validesa a la vulneració de la seva intimitat i del secret en les comunicacions.

"Vostès haurien d'estar legislant per garantir aquests drets", ha dit, i ha arribat a demanar als diputats que es posin "a la seva pell" després "d'anys" de "patir" els efectes de la publicació de documents "falsos" sobre ella.

Així, ha afirmat que ha estat objecte d'una "persecució", i ha afirmat que l'independentisme ha construït un "relat del victimisme" quan la víctima, ha dit, era ella, i ha apuntat que va ser espiada pels Mossos durant "mesos".  

Ni ha existit l'operació Catalunya ni ha existit "cap policia fictícia", ha recalcat, per afegir tot seguit que el que sí que ha existit és "una operació Catalunya en què alguns han vulnerat l'estat de dret" i l'han obligat a anar-se'n a viure fora de Catalunya, en al·lusió a la declaració unilateral d'independència.

Durant la cara a cara amb el diputat de Junts Josep Pagès s'ha produït un dels moments més tensos de la compareixença en retreure al diputat independentista que en la seva formació no se sentin "representants de la ciutadania espanyola" però en canvi "cobrin" del Congrés. Aquest han estat alguns dels moments més destacats de la seva intervenció:

La petició de Sánchez-Camacho a Villarejo

En el cas de Sánchez-Camacho, com a presidenta del PP català hauria demanat a l'excomissari actuar contra l'expresident Artur Mas i altres dirigents nacionalistes, com l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida.

El 2010 Sánchez-Camacho va dinar al restaurant La Camarga, a Barcelona, amb Victoria Álvarez, suposadament amb l'objectiu d'obtenir informació sobre Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident Jordi Pujol, a qui Álvarez va acabar denunciant.

Les declaracions de Cospedal i Sánchez-Camacho arriben tres setmanes després de les de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Tots dos van negar l'operació Catalunya.

Qui ha comparegut fins ara

La comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya a la cambra baixa és una de les condicions que Esquerra i Junts van posar al PSOE l'estiu del 2023 per votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

No és la primera vegada que el Congrés investiga la guerra bruta contra l'independentisme. En el cas de l'operació Catalunya, ja hi va haver una comissió a principis del 2023 que va quedar interrompuda per la dissolució de les Corts.

En aquella edició només hi va comparèixer l'excomissari José Manuel Villarejo, que va assenyalar Rajoy com a impulsor de l'operació Catalunya.

En la nova edició de la comissió, més enllà de Rajoy i Fernández Díaz, també han comparegut l'exnúmero dos d'Interior Francisco Martínez i el director adjunt operatiu de la Policia Nacional entre el 2012 i el 2016, Eugenio Pino. Tots dos es van acollir al dret de no declarar.

El novembre passat també va comparèixer el comissari retirat Marcelino Martín Blas, que havia estat cap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional. A la comissió va revelar que la cúpula d'Interior tenia un registre amb les investigacions il·legals de l'operació Catalunya.