Cottet, Prats i Etnia, l'avantguarda de l'òptica, un sector que ha sabut repensar-se

La indústria òptica va sorgir a Catalunya de la mà de la família Cottet fa més d'un segle. Amb el pas del temps, i després de crisis i guerres, l'imperi que va arribar a ser s'ha hagut de redimensionar. Però la llavor, a través d'altra gent que al llarg dels anys hi ha col·laborat, d'una manera o altra ha acabat arrelant en altres empreses, com Etnia i Prats.

A "Valor afegit" hem volgut fer un retrat de tres companyies catalanes d'èxit centrades en la fabricació de lents, de muntures o en la comercialització d'ulleres que beuen d'aquesta tradició.

Els fonaments d'un sector

A les parets de la botiga que l'òptica Cottet té a la rambla de Catalunya de Barcelona, han volgut fer un recorregut per la història de l'empresa amb una sèrie de quadres que representen les grans fites de la companyia.

Començant pels orígens, a finals del segle XIX, quan Constantino Cottet, el rebesavi de Javier Cottet, l'actual president, arriba a la Barcelona de l'Exposició Universal per donar a conèixer les lents que fabricava a França.

"Ve a Barcelona el 1888, s'enamora de la ciutat, i obre la primera botiga al Portal de l'Àngel el 1902, i aquest és l'origen de l'empresa."

En aquest més d'un segle d'història, la fórmula per sobreviure ha estat assegurar la propietat familiar del negoci, però alhora fer-ho amb una presa de decisions professionalitzada.

"Tenir externs a la família, d'una forma professional, en un consell d'administració on es pugui parlar només d'empresa sense parlar de la família, això és molt important i és el que hem fet nosaltres durant molts anys. Però si hi ha una urgència, jo puc agafar el telèfon i trucar als meus germans: tenim això per a aquesta tarda. I ho podem fer. És la rapidesa en la presa de decisions. Però també poder dir: estem tots d'acord que trigarà el retorn d'una inversió deu anys? Sí, ens agrada i trigarà deu anys, no hi ha problema. I això, si estàs a borsa o estàs amb socis externs és més complicat."

Perdre volum i guanyar solidesa

I de la venda de filials per fer front a les crisis, com va ser el cas d'Indo, que va arribar a ser la cinquena empresa mundial del sector, també n'han tret lliçons.

"Nosaltres tampoc volem créixer com bojos, perquè a nosaltres ens agrada el que fem. I tenim molt clar que, si fas una expansió molt ràpida i molt agressiva, això pot fer que l'empresa deixi de ser teva, l'hagis de vendre, perquè la gestió de l'expansió també és molt complicada."

Ara, centrats en una xarxa relativament petita de botigues, fan front, amb les seves pròpies armes, a la competència de grans cadenes franceses, italianes i alemanyes. Segons David de Antonio, el director general de Cottet Òptica i Audiologia, no entren "en competició amb tota aquesta gran multinacional que, òbviament, també ens pot prendre clients. Perquè el nostre model de negoci no està basat en el preu. El nostre model de negoci està basat fonamentalment en el servei i la qualitat del servei que oferim al client. Nosaltres volem que quan el client surti de la botiga estigui completament satisfet".

I, més de 120 anys després de la creació del negoci, es preparen per a la revolució tecnològica que arribarà aviat al sector de l'òptica i que pot canviar-ho tot:

"El món militar, a nivell d'òptica, ja és digital. I això arribarà d'aquí un, dos o tres anys, però arribarà segur", pronostica Javier Cottet.

"La ullera es convertirà en un competidor bastant important de l'smartphone. Aviat tindrem realitat augmentada a dins de la lent, amb la qual cosa tota la informació que tens al mòbil la podràs visualitzar internament", diu David de Antonio.

Una altra òptica centenària

El besavi de Francisco Prats es dedicava a comerciar amb préssecs en un petit poble de Terol i els venia al mercat del Born de Barcelona. Però va decidir invertir en un sector menys exposat a la meteorologia i va fundar una fàbrica de lents de vidre. Actualment, Prats és una empresa puntera tecnològicament en el mercat de les lents òptiques.

"D'això han passat, just aquest any, 100 anys. I actualment ja estem treballant en 22 països amb quatre laboratoris, totes les fàbriques automatitzades, i hem estat pioners de la robotització".

Eugeni de Legórburu és el director comercial de l'empresa:

"Estarem una de les empreses més robotitzades d'Europa. Per tant, això ens fa ser molt competitius."

A més, gràcies a la seva aposta per l'R+D, van ser els primers, juntament amb una empresa alemanya, a llançar lents progressives al mercat, amb tecnologia pròpia tant en el disseny com en la fabricació.

Per a Francisco Prats, l'aposta tecnològica és el que els diferencia en el sector: "Diguem que, per a la nostra grandària d'empresa, no hi ha cap empresa al món que tingui una R+D com la nostra, així de clar. Les empreses normalment són molt més grans i, per tant, es permeten tenir els seus físics, els seus enginyers, per a tot el desenvolupament. I les empreses més petites o del nostre volum, el que fan és comprar aquests dissenys i els paguen.

Legórburu afegeix: "Tot el desenvolupament d'R+D és propi, la qual cosa ens dona un avantatge competitiu molt ampli per ser a molt àgils i ser molt punters en el desenvolupament de producte".

Centrats en les lents i àgils en les decisions

Posen el focus en els mercats peninsular i llatinoamericà, amb fàbriques aquí, a Madrid, a Lisboa i a Costa Rica, per poder servir els clients més ràpidament.

"Què demana el client? El que vol el client final és veure-hi bé i estar guapo, i que la lent sigui fina i estètica. Què vol l'òptic? Doncs que la lent li arribi tan ràpidament com es pugui i que, quan li està subministrant al seu client final, no li doni problemes. Per tant, que tingui una fabricació molt controlada", explica Francisco Prats.

Uns avantatges que els permeten competir contra multinacionals que són, com a mínim, vint vegades més grans que ells, i que integren des de la fabricació de lents i muntures fins a la venda al públic.

"El fet de ser una empresa més petita és un avantatge en el moment en què som molt ràpids. Les decisions es prenen en un grup de persones molt reduït, i això ens permet ser una empresa molt ràpida de resposta", afegeix Eugeni de Legórburu.

"Jo no vull ser el més gran, però sí el que millor subministri i el més rendible. Aquest és una mica l'objectiu. Aleshores, al final dels finals, el que estem veient és que, si tenim entre el 10 i el 15% del mercat, aquell segment del mercat que vol una fabricació precisa, una qualitat bona, que accepta un preu que no és l'asiàtic, bé, doncs aquest seria el nostre nínxol de mercat", conclou Francisco Prats.

Un esclat de color "made in Barcelona"

A l'entrada de la botiga que Etnia Barcelona té al Born, just davant de Sant Maria del Mar, acaben de col·locar-hi, com a reclam, la nova col·lecció d'ulleres de la marca inspirades en la casa Batlló, l'edifici de Gaudí convertit en una icona turística de la ciutat.

David Pellicer va crear Etnia Barcelona a començaments dels 2000 amb només 20 anys. El taller de fabricació d'ulleres familiar tenia problemes i ell va decidir refundar l'empresa al voltant d'una idea: posar color a les ulleres.

"L'origen d'Etnia ve de la fabricació de les ulleres, tercera generació. El meu avi, el meu pare i, com aquell qui diu, jo mateix vam néixer en una fàbrica d'ulleres. I, d'aquí, la competència xinesa ens va fer independitzar i fer la nostra marca pròpia. I, des d'aleshores, ens hem centrat en qualitat, cultura i color, bàsicament".

Segons Daniel Claramunt, que és l'ambaixador corporatiu de la marca, "les ulleres eren negres i marrons, no sortien d'aquí. I el David, escoltant diferents òptics i gent que tenia al costat --era un xaval molt jove--, va veure que el que realment no hi havia en el mercat era això: el tema del color. Ell veu que internacionalitzar l'empresa és el més important que ha de fer i comença a créixer d'una manera exponencial".

Arrelats però amb visió internacional

En dues dècades han passat de 6 treballadors als 650 actuals, tenir presència a 80 països i convertir-se en la segona marca d'ulleres graduades més venuda a Europa, competint amb les grans marques de moda.

"Tenim a dins de la nostra empresa, des del primer moment, des del disseny fins a la fabricació, i fins a la distribució. Tot és nostre. És aquest complet que donem el que és diferent de la resta. Hi ha marques que, al final, és la marca de moda, fan igual bosses de mà que perfums, que ulleres, que jaquetes. Nosaltres no: som fabricants d'ulleres", diu Claramunt.

El secret d'aquest creixement ha estat també un catàleg de més de 1.500 ulleres adaptades als gustos i les modes de cada país i la utilització de vidres minerals i acetats naturals fabricats amb fusta i cotó. A més de l'olfacte pels negocis i l'ambició.

"Nosaltres som uns obsessionats amb la qualitat. Doncs, des del "feeting", que jo m'emprovo personalment totes les ulleres que han de sortir al mercat i si no queden bé les elimino... Ja sabeu que s'ha d'empènyer molt. Per ser la primera marca d'ulleres del món, que és el que volem, no pots parar". 

Aquest èxit, però, l'han volgut acompanyar amb un retorn a la societat. Des de fa vuit anys impulsen projectes socials, a través dels quals, per exemple, s'han fet revisions oculars a més de 3.000 infants en edat escolar sense accés a la salut visual, perquè pertanyen a famílies desafavorides.

Aitana Modolell és la directora de la Fundació Etnia Barcelona: "Si ho requereixen, els posem unes ulleres graduades... Si necessiten una teràpia visual, doncs també la financem... Tot el que engloba, diríem, la salut visual d'un nen."