El tancament de Wuhan el gener del 2020 és la imatge del que ha representat la pandèmia a la Xina (Reuters)

Covid-19 a la Xina: les preguntes que tres anys de pandèmia no han respost

L'opacitat d'un règim que lluita pel relat sobre la gestió de la pandèmia mundial més important de l'últim segle
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

L'11 de gener del 2020, Pequín informava oficialment de la primera mort causada pel nou coronavirus detectat a Wuhan. No se sap si ja n'hi havia hagut abans i, ara que la Xina ha posat fi a la draconiana política covid zero, que els carrers recuperen l'activitat i que intenta deixar enrere la pandèmia, l'opacitat continua sent un dels mals associats a la gestió de la covid-19 per part del règim xinès, amb les conseqüències que se'n poden derivar amb l'eventual aparició de noves variants impulsades pel contagi galopant al gegant asiàtic.  

La primera víctima mortal segons les estadístiques oficials era un home de 61 anys. Havia mort un parell de dies abans per una pneumònia, set persones més estaven en estat crític i en total 41 havien estat diagnosticades pel mateix patogen, que primer coneixeríem com a "virus de Wuhan" i després com a covid-19.

Tot havia esclatat just a la fi del 2019, quan un grup de metges, en particular l'oftalmòleg Li Wenliang, havien llançat el crit d'alerta en grups de missatgeria sobre la presència d'un nou coronavirus letal.

La reacció fulminant de la policia va ser silenciar la informació i obligar Li Wenliang a firmar que no difondria rumors.

El relat oficial per sobre de les dades

Avui, com aleshores, tres anys després de la pandèmia que ha modificat més profundament els hàbits socials de tot el planeta, la credibilitat de les xifres oficials xineses és nul·la.

No sabem realment quantes persones havien mort realment a Wuhan quan es va anunciar el primer decés.

Com tampoc sabem ara quantes persones acaben morint de les que ingressen als hospitals xinesos en l'actual contagi general per la variant òmicron.

En qualsevol cas, els testimonis de les famílies, els vídeos a les xarxes socials d'hospitals i crematoris saturats, la proporció incomparablement baixa de morts respecte del contagi general resten tota versemblança a les dades del govern xinès.

Això sí, el relat oficial, al cap i a la fi, dirà que a la Xina han mort uns milers de persones per covid, ara mateix menys de 5.300, enfront de les desenes de milers de morts en qualsevol altre país.

Aquesta setmana, l'editorial de l'òrgan oficial Diari del Poble parla de canvi de cicle: la vida torna a anar endavant, diu, "gràcies a la política del govern, que ha passat de prevenir la infecció a prevenir els casos greus".

"Avui el virus és més dèbil, nosaltres som més forts...", conclou triomfant el Diari del Poble.

Tres anys després del primer mort oficial, el relat del règim és donar per superada la pandèmia.


El final de la política covid zero: temor i desconfiança exterior

La Xina ha iniciat un capítol completament nou, amb la fi dels confinaments, l'obertura de fronteres i la supressió de les quarantenes a l'arribada --aquells aïllaments draconians en hotels o mòduls especials durant dues o tres setmanes, en alguns casos quatre.

Amb la fi de les quarantenes a l'arribada a la Xina, molts països de l'entorn temen que es dispari la mobilitat ara que els contagis estan desbocats al gegant asiàtic.

De moment, potser no hi haurà turisme estranger, perquè per anar a la Xina cal visat i perquè el nivell de contagis és tan alt que el trànsit de persones encara pot trigar a recuperar-se. Els vols són pocs i cars.

Però per a les classes més acomodades que s'ho poden pagar, molta gent està pensant a viatjar a l'estranger en aquestes pròximes vacances de l'Any Nou xinès, a finals d'aquest mes de gener.

S'allarguen les cues a les oficines d'immigració per renovar passaports, fins ara un tràmit aturat, i sol·licitar el visat de sortida que dona la policia. La població xinesa encara el necessita per poder viatjar a l'estranger.

Al sud-est asiàtic, per exemple a Tailàndia, estan esperant amb candeletes el retorn massiu del turisme xinès. Als primers a arribar els han rebut amb flors.

Però Corea del Sud, el Japó, l'Índia, la Unió Europea i els Estats Units han posat controls pandèmics a les arribades dels viatgers procedents de la República Popular.

En el cas de Corea del Sud i el Japó, s'apliquen fins i tot quarantenes als casos positius. La Xina ja ha anunciat mesures de reciprocitat i ha suspès els visats de curta durada per a sud-coreans i japonesos.

La desconfiança entre els veïns i la comunitat internacional s'alimenta de les moltes preguntes encara sense resposta després de tres anys de pandèmia.

Qüestions pendents: vacunes, vacunats i origen del virus

Sense anar més lluny, la Xina ha passat de la nit al dia de tenir restriccions tant extremes com surrealistes a desarticular tota la seva preuada política de covid zero.

Per què ara, a principis de desembre, a l'hivern, amb els contagis disparats?

Per descomptat que les protestes van ser un detonant. Però el cert és que amb l'alta capacitat de contagi d'òmicron, la covid zero, que implicava mantenir el país parat i aïllat del món, no podia ser una solució a llarg termini sense destruir completament l'economia xinesa, que ja ha patit enormement aquest any amb confinaments generals com el de Xangai, la capital econòmica del país, a la primavera.

Que la Xina mantindria la covid zero fins al Congrés del Partit Comunista a la tardor era evident, era una qüestió, un cop més, del relat. El president xinès, Xi Jinping, el gran impulsor de les mesures draconianes, va dir en el seu discurs que salvar vides anava abans que l'economia.

Zero casos, zero morts; tot anava en la línia del mantra que la gestió xinesa de la covid --basada en l'autoritarisme paternalista que vetlla pel bé del poble-- és superior a les capacitats occidentals.

No sabrem mai quant morts ha fet la covid a la Xina (Reuters/Carlos Garcia Rawlins)

Aquest relat, però, va impedir, per exemple, el que ara es comenta en privat entre alguns metges o personal sanitari xinès: que s'obrís la Xina a la primavera o l'estiu, després del confinament de Xangai, quan tothom ja sabia que l'òmicron era menys letal que les anteriors variants. No era hivern, època de més circulació del virus, i s'hauria pogut escalonar el contagi.

Però igualment la pregunta és: si després del Congrés, tard o d'hora, la Xina havia d'acabar obrint-se, per què no es va vacunar massivament la població, sobretot la gent gran i els vulnerables, abans que vingués el contagi més gran de l'hivern?

Per què en tres anys de pandèmia la Xina no ha desenvolupat la seva pròpia vacuna ARNm? D'entrada la Xina no disposava d'aquesta tecnologia i un cop més el relat nacionalista es va imposar.

Pequín va desenvolupar molt ràpidament diverses vacunes tradicionals, les que es coneixen com a "desactivades", i va vacunar la majoria de la població, però molt poc la gent gran.

Una altra pregunta: per què? Previsiblement per possibles efectes secundaris en saluts precàries que haurien causat morts i, per tant, inevitablement, haurien generat encara més desconfiança entre una població ja recelosa pels múltiples escàndols mèdics i farmacèutics.  

A més, amb la covid zero i les primeres variants, hi havia pocs casos.

Tot i això, ja des del 2020 corria la informació que una de les grans farmacèutiques xineses, Fosun, tenia un acord per comercialitzar a la Xina BioNtech, la vacuna de Pfizer a la resta del món.

Però a poc a poc aquesta informació va anar desapareixent i no se n'ha sabut mai res. La narrativa era que la Xina no necessitava vacunes estrangeres i promovia les seves a països en vies de desenvolupament com a element d'allò que en diríem "poder tou".

I tres anys després de la primera mort, tampoc hi ha una seguretat total sobre l'origen del coronavirus, més enllà de la conclusió de l'OMS sobre l'origen considerat més probable, és a dir, la transmissió des d'un ratpenat a una persona via un animal intermediari. I que, a finals del 2019, un coronavirus desconegut va començar a matar de manera fulminant els qui freqüentaven el mercat d'animals vius i marisc de Wuhan.

En el món distòpic del règim xinès, si preguntes al voltant del mercat, tothom assegura que el virus el van dur a Wuhan els nord-americans en els Jocs Olímpics militars que s'hi van celebrar la tardor del 2019.

Qüestió de relats.
ARXIVAT A:
Coronavirus Vacunes Covid-19 Xina
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut