Cranis sota el pantà: la destrucció de la presa de Kakhovka retorna Ucraïna al 1944

L'atac a la presa de Nova Kakhovka la setmana passada va agafar amb el pas canviat les tropes ucraïneses i va desembassar violentament el riu Dnipró. Les imatges van fer la volta al món en ple conflicte bèl·lic.

Zelenski en va culpar el Kremlin i, després d'una pausa per recuperar forces, material i efectius, des de divendres passat, Kíiv diu que recupera terreny i prova d'acorralar les tropes russes a Crimea.

Els enfrontaments entre russos i ucraïnesos reobren velles ferides de guerra... dia rere dia. Tant en el sentit metafòric, en l'àmbit geopolític, com en el terreny més físic i realista. La mostra són les impressionants imatges que han emergit després que la presa hagi perdut 14,395 km³ d'aigua.

Ara, a la superfície, afloren quantitats ingents d'ossos i calaveres de soldats caiguts a la Segona Guerra Mundial, probablement restes d'una batalla assestada prop de Níkopol i Kamianka-Dniprovska, fa 80 anys, com les de Jason Jay Smart, periodista dels Estats Units que informa per al Kíiv Post.

Un panorama de desolació i vestigis del passat

Les hostilitats es van produir entre l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica, format per múltiples ucraïnesos, i les forces del Tercer Reich d'un Adolf Hitler entestat a mantenir viu el front oriental, entre el 30 de gener i el 29 de febrer del 1944, data en la qual els nazis van haver d'abandonar la zona.  

Les imatges difoses per les xarxes mostren una estampa de devastació històrica amb esquelets coberts de fang. A les zones més seques de l'embassament i les ribes del riu Dnipró, abans curull d'aigua, han aparegut cranis i cascs de la Segona Guerra Mundial.

La batalla del Dnipró va ser el focus d'una de les operacions militars més importants de la segona gran guerra, un contraatac de l'exèrcit soviètic sobre l'alemany, en què van intervenir més de 6 milions de soldats.

A finals del 1943, l'atenció es va centrar en Níkopol, a la riba dreta del riu, l'enclavament amb jaciments mines que el führer Hitler estava decidit a conservar fos com fos.

Oleksii Kokot, expert en vestigis militars alemanys a Ucraïna, ha dit a l'agència Reuters que, mentre que la majoria de soldats soviètics morts van ser enterrats, "els soldats alemanys morts van quedar estirats al camp de batalla."

Aquest fet convida a pensar que la majoria d'esquelets que han aparegut serien restes dels cossos alemanys submergits sota l'aigua amb la construcció de la presa de Nova Kakhovka, el 1956.