Un algoritme per prevenir suïcidis a les xarxes socials

La població amb més risc de suïcidi son els adolescents i els joves. Detectar el malestar extrem i intervenir-hi per evitar aquestes conductes a través de les xarxes socials és el projecte que lidera Ana Freire, doctora en Informàtica, docent i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de psicòlegs i psiquiatres de l'Hospital Parc Taulí i el Centre de Visió per Computació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El punt de partida va ser la nota de suïcidi que una noia nord-americana va penjar a Facebook. Hi anunciava la seva intenció de treure's la vida després de compartir aquell escrit. Els seus amics van reaccionar escrivint-li i van avisar la policia. Però no hi van ser a temps.

Freire va pensar que es podia evitar si s'aconseguia detectar el risc de conducta suïcida a través dels missatges que els joves comparteixen a les xarxes socials. La idea era aprofitar la gran quantitat de dades que ofereix Twitter per aplicar tècniques d'intel·ligència artificial per crear un algoritme amb finalitats socials.

"La gent és molt explícita a les xarxes socials. En part perquè pots ser anònim i també perquè internet sovint serveix per expressar-te d'una manera que a la vida real no t'hi atreveixes", reflexiona la investigadora.

Per això va començar a analitzar en milers de tuits la freqüència d'ús de certes paraules, les imatges i el temps en què es connecten els joves, per trobar signes de depressió com l'insomni o la falta d'interacció social. Assessorada per psicòlegs i psiquiatres va filtrar aquells que tenien més risc per extreure els trets comuns en tots ells.

"Nosaltres intentem buscar en xarxes socials allò que els psicòlegs o psiquiatres intenten preguntar a les seves consultes presencials. Per exemple, si mencionen l'ús d'antidepressius, si parlen de sobredosi, o de problemes greus com addicció a les drogues, "bullying", abusos sexuals, expressions de solitud o desesperança com 'estic sol en aquesta vida'."

Joaquim Puntí, psicòleg clínic, coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Parc Taulí, va ajudar-la a filtrar els tuits i les expressions que havien de fer saltar les alarmes per crear categories de "risc alt", "risc mitjà" i "risc baix", i van crear un llarg llistat amb més de 5.000 paraules. A partir d'aquí van entrenar l'algoritme perquè fos capaç de detectar sol aquests missatges. Ho van fer amb l'ús de la intel·ligència artificial, deixant que la màquina aprengués per ella mateixa revisant dades i tuits per entrenar-se.

"Allò de 'qui diu que se suïcidarà no ho farà mai' sabem que no és cert. Sabem que la majoria de persones que fan un suïcidi consumat, en els dies previs o setmanes prèvies moltes vegades han donat senyals o fins i tot han fet algun missatge molt explícit en relació a què s'estan plantejant el final de la seva vida", exposa.  

Un cop desenvolupat l'algoritme, van posar-lo a prova. Van fer que analitzés missatges de Twitter que els psiquiatres havien valorats "d'alt risc". El grau d'encert a l'hora de detectar aquests tuits va ser del 85%.

Però aquí la investigació es va encallar. Per protecció de dades no podien fer el següent pas i enviar missatges directes a les persones amb aquesta situació.

"Realment per temes ètics i legals no podem monitorizar usuaris d'una xarxa social sense avisar-los prèviament que seran monitoritzats." Però no es van aturar.

En lloc d'adreçar-se als usuaris en risc, van decidir aprofitar tot el coneixement de l'algoritme per identificar les característiques comunes de cada grup de risc. Així van crear una campanya a través d'Instagram i Facebook perquè apareguessin en forma d'anuncis o "contingut patrocinat" posts d'ajuda psicològica en què se'ls adreçava a telèfons de prevenció del suïcidi com el Telèfon de l'Esperança.

"Jo penso que aquestes coses funcionen. Perquè en el fons quan una persona se sent desesperançada el suïcidi és l'opció que es planteja quan no veu cap sortida possible. Potser en aquell moment tenir un missatge amb un telèfon on trucar que t'aparegui i que digui, mira: 'Si estàs tenint aquests pensaments, això és el que pots fer', doncs penso que és molt útil. I a partir d'aquí començar a fer una intervenció, perquè el que no pot substituir la tecnologia és el tractament psicològic."

El primer test ha donat resultats positius. Durant els 20 dies que va funcionar la campanya, les trucades al telèfon de l'esperança van augmentar un 60%. Eren persones que havien trobat el número a través de les xarxes socials.

Els investigadors han publicat els últims avenços de la seva investigació "STOP: Suicide prevention in social platforms" a la revista "Journal of Medical Internet Research".

"Les xarxes socials poden ser perjudicials per a la salut mental, però nosaltres intentem girar la truita i activar aquestes campanyes que poder servir d'ajuda per a aquests usuaris", conclou Ana Freire.

Per al coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Parc Taulí, Joaquim Puntí, també és molt important transmetre que el suïcidi es pot prevenir, i que "davant del suïcidi, quan tenim temptatives de suïcidi, podem fer coses".