Creen el primer cor complet fet amb una impressora 3D

Investigadors israelians han aconseguit produir un cor a partir de materials biològics amb una impressora 3D. El seu treball s'ha publicat a la revista "Advanced Science".

Fins ara, altres investigadors havien aconseguit crear vasos sanguinis amb teixits naturals. I també s'havien creat cors amb impressores 3D, però no a partir de cèl·lules o teixits humans. Aquesta és la primera vegada que s'aconsegueix crear un cor complet a partir de cèl·lules extretes d'un pacient.

La recerca ha estat motivada perquè el trasplantament és l'únic tractament possible per a malalts en estadis molt avançats d'insuficiència cardíaca. Però el nombre de donants no pot cobrir les demandes de les llargues llistes d'espera. Produir cors o les parts més deteriorades del cor seria una possible solució.

Un dels directors de l'estudi, Tal Dvir, de l'Escola TAU de Biologia Cel·lular Molecular i Biotecnologia, explicava així el procés:

"Aquest cor està fet amb cèl·lules humanes i teixits específics d'un pacient. En el nostre procés, aquests materials serveixen de "biotintes", substàncies fetes de sucres i proteïnes que es poden utilitzar per impressió en 3D de teixits complexos".

Els investigadors van obtenir teixit greixós del pacient. Van separar les cèl·lules de la resta de material. Les primeres van ser reprogramades per convertir-les en cèl·lules mare pluripotents i que es poguessin transformar en qualsevol tipus de cèl·lula de l'organisme. La resta del material, format per col·lagen i per glicoproteïnes, es va convertir en un hidrogel, el material que serviria com a "tinta" de la impressora 3D.

Després es va barrejar l'hidrogel amb les cèl·lules, que es van anar diferenciant en els diversos tipus que havien de formar un cor complet, amb els vasos sanguinis, els ventricles i les cambres.

L'ús de cèl·lules procedents d'un pacient asseguraria, en cas de trasplantament, la compatibilitat de l'òrgan i evitaria el problema del rebuig.
 

Com un cor de conill

L'òrgan té la mida d'un cor de conill, però els investigadors afirmen que amb la mateixa tecnologia es podran obtenir cors de mida humana.
 

El següent pas és ensenyar el cor "a comportar--se com a tal". Els investigadors han explicat que les cèl·lules es contrauen, però que han d'aconseguir que treballin de manera coordinada per produir batecs, tal com faria un cor normal.

Un cop aconseguit això, es trasplantaran a animals per comprovar si poden suplir el cor natural.

Els investigadors esperen que algun dia es fabriquin així cors que es puguin trasplantar a humans i parts concretes que permetin regenerar els cors que no funcionin correctament en alguns malalts.

Per això, però, encara falta molt de temps, com explica Dvir:

"Potser en deu anys hi haurà impressores d'òrgans en els millors hospitals del món i aquest procediment es pugui dur a terme de forma rutinària".

Una pràctica rutinària que hauria de començar, com afegeix Dvir, amb òrgans molt més senzills que el cor.