Creix la conducta suïcida com a forma d'expressar el malestar entre els adolescents

Els suïcidis causen la mort cada any de més de 550 persones. Les últimes dades conegudes són del 2020: 3.941 a Espanya, 556 a Catalunya. Les previsions que fan els experts per al 2021 no són optimistes, més encara quan constaten que la conducta suïcida s'ha incrementat arran de la pandèmia.

Des que va començar, les consultes de persones a qui els ha passat pel cap acabar amb la seva vida o que ho han intentat han crescut, especialment entre els menors d'edat.

El 2020 van morir 62 menors de 19 anys per suïcidi, un d'ells no arribava als 9 anys. De fet, dels 15 als 29 anys, a Catalunya, el suïcidi és la segona causa de mort, la primera per causes externes. I es calcula que per cada menor que mor per suïcidi, n'hi ha 200 que ho han intentat sense arribar a consumar-lo.

Segona causa de mort dels 15 als 29 anys

Si ens fixem, per exemple, en un del grans centres especialitzats en menors, l'Hospital Sant Joan de Déu, l'any passat va registrar 1.049 urgències per intents i idees suïcides, això és un 300% més que tres anys abans.

De moment, aquest any, les dades no milloren, al contrari; ja s'han atès més consultes que en tot el 2020: fins al dijous 11 de maig, 487 nois i noies han volgut morir per suïcidi el 2022.

Frenar-ho a temps

A banda que les temptatives han pujat, aquest increment s'explica, en part, perquè s'identifiquen abans els menors en risc i es dediquen més recursos a la prevenció.

El doctor Francisco Villar, psicòleg clínic de l'Hospital Sant Joan de Déu, porta des de 2013 al capdavant del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor en aquest centre, i explica que el fet que arribin més menors a les urgències d'un hospital per una conducta suïcida pot representar abordar abans una situació de crisi i, per tant, frenar-la a temps:

"Una visita que nosaltres atenem a urgències per una crisi suïcida que no ha fet un intent de suïcidi és un èxit de la societat."

Sobre això, Villar explica que "l'única forma de poder reduir la mort per suïcidi és entendre com funciona el procés d'ideació, identificar-lo i que ens ho prenguem seriosament abans".

Amb dades de l'any passat, a l'Hospital Sant Joan de Déu les urgències representen gairebé una de cada tres del total d'urgències psiquiàtriques que atenen, en concret el 28%. La proporció respecte al total és cada vegada més alta.

Lluita en primera persona

Les entitats i els centres especialitzats en infants i adolescents han hagut d'entomar l'increment d'intents de suïcidi en primera persona. Des que va començar el curs, i de manera molt inesperada, ho han constatat a la Fundació Germina, on cada any atenen centenars d'infants i joves de famílies vulnerables a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet.

Derivats dels serveis socials, quan no són a casa o a classe, aquí els acompanyen i supervisen les seves necessitats.

Des que va començar al curs, s'han topat amb la crua realitat dels intents de suïcidi: vuit menors, tots adolescents d'entre 13 i 18 anys, s'han intentat treure la vida, quan en els últims 10 anys ho havien intentat 4 menors.

L'impacte per als educadors és devastador. Anna Palazón, directora centre Fundació Germina Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, ens explica que han hagut de recórrer a especialistes i treballar en equip per enfrontar-se a la conducta suïcida i també a les autolesions, que també han crescut.

La situació de la Fundació Germina, segons Villar, no és única: "Hi ha entitats que s'hi han trobat: ha començat un adolescent, i després han vist molts intents de suïcidi, per què? Perquè els clústers de suïcidi existeixen, i l'efecte contagi també."

"Si aturem la ideació de suïcidi en un jove, el que veurà un altre que s'ho estigui plantejant és que hi ha un lloc on adreçar-se i demanar ajuda."

Els abusos sexuals, un factor de risc

A la Germina també han vist un patró que es repeteix en alguns dels casos d'intent de suïcidi: en tres ocasions hi havia hagut abusos sexuals per part d'una persona de l'entorn de confiança.

I una de les coses que es plantegen és si hi ha relació entre els intents de suïcidi i els abusos que han patit els menors. "Segurament parteix d'una complexitat en què hi ha moltes variables en joc, però hi ha un patró: en el tema de l'abús sexual en l'historial de les temptatives de suïcidi sí que hem vist que podrien anar de la mà", afirma el director de la Fundació Germina, Mario Cuixart.

I si preguntem a qui treballa amb víctimes d'abusos sexuals des de fa molts anys, com la Fundació Vicki Bernadet, el que expliquen és que s'ha observat que hi ha una correlació més alta entre l'intent de suïcidi i els abusos sexuals, que entre l'intent de suïcidi i la depressió.

De fet, d'acord amb un estudi de l'institut de recerca de l'Hospital del Mar, els nens i adolescents que han estat víctimes de violència tenen més risc de fer un intent de suïcidi quan arriben a la joventut i, en concret, els que han patit abusos sexuals tenen gairebé 4 vegades més risc.

Però, com passa amb el suïcidi, els abusos sexuals en menors continuen sent una realitat molt invisibilitzada, encara que els especialistes coincideixen a parlar d'una dada dramàtica: una de cada cinc persones han estat víctimes d'abusos durant la seva infantesa, més del 80 per cent dels quals a l'entorn familiar o de confiança.

Com detectar el malestar

El doctor Francisco Villar, de l'Hospital Sant Joan de Déu, constata que la conducta suïcida està creixent com a forma d'expressar el malestar entre els adolescents.

Assegura que davant d'aquest malestar emocional, propi de l'edat i també de la vida en general, pot ser que l'adolescent doni alguna pista sobre si la idea d'una mort per suïcidi se li ha passat pel cap.

"Els adolescents no contenen bé el seu malestar, se'ls veu, en el seu comportament, en els canvis que fan", diu aquest psicòleg clínic, que alerta que "el més difícil és veure en quin punt va més enllà aquest malestar que els toca passar, perquè és intrínsec a la vida:

"Si comença a dir que aquesta vida és una merda o no valc per res, llavors cal parlar amb ell o ella i comentar-ho: 'Escolta, ja t'he sentit moltes vegades dir això, i em preocupa. Ja sé que ho estàs passant malament, però realment has pensat en la mort?, fins on HI has pensat?'"

Parlar amb els adolescents

Segons el responsable de la unitat de l'Hospital Sant Joan de Déu, parlar amb els adolescents, sobre com se senten, des d'un entorn de confiança, i preguntar-los directament si han tingut idees suïcides, és el millor mètode per valorar la conducta suïcida.

Villar ho destaca al seu llibre "Morir antes del suicidio", que acaba de publicar Herder, on el psicòleg dona claus sobre la conducta suïcida, amb exemples d'experiències reals.

"Era impossible prevenir cap mort per suïcidi de les que s'han donat fins avui amb el que sabíem fins ara; el que volem és canviar aquest escenari, que aquestes morts puguin servir per prevenir les futures morts", diu.

Amb el llibre es vol aproximar la conducta suïcida a tots els agents implicats en la vida dels adolescents, també a les famílies, per ser més capaços de detectar-la i frenar un desenllaç fatal:

"Quan en una habitació d'hospital li pregunto a un nen de 15 anys com arriba a fer un intent de suïcidi, sempre hi ha una història al darrere. Està estudiat que hi ha un any de pensament suïcida abans de passar a l'acte. Molts expliquen fins i tot consultes a fòrums i xats de dubtosa intencionalitat."

Xarxes socials i pandèmia

Per Francisco Villar, les xarxes socials poden ser un factor de risc que durant la pandèmia pot haver guanyat pes: "Són fantàstiques, però són molt potents, i jo el que veig és devastador", diu.

Explica que, abans d'entrar als fòrums de suïcidi, els nois "han rebut un bombardeig de missatges que imposen l'èxit i la felicitat":

"Els arriben missatges d'has de ser feliç, has de ser el millor, ara estàs a la millor etapa de la teva vida... I ell o ella està a casa, amb la seva adolescència, que està passant ja el seu tràngol, i tots aquests missatges el fan sentir culpable, que no val prou, i s'incrementa el seu dolor."

Durant la pandèmia s'ha intensificat l'aïllament, l'angoixa, la incertesa, la pressió social i els problemes d'adaptació, que han provocat en petits i grans un malestar emocional que pot explicar en part aquest augment de la conducta suïcida.

Segons Villar, "a un adolescent de 12 o 13 anys, un any li sembla una vida, i si l'ambient on ell ha de passar la seva crisi està tan tens i amb tanta por, ell al final s'angoixa més".

Interpel·la els que els acompanyen a rebaixar tensions: "Si els pares ens presentem en un escenari de molta fragilitat, que qualsevol cosa que pugui passar enfonsarà la família, ells poden tenir un neguit que els porti a pensar que són una càrrega per a la família":

"Es poden angoixar tant que poden acabar pensant això que sembla tan estrany: 'El millor que els pot passar als meus pares és que jo no hi sigui'".

Però per algú que es planteja acabar amb la seva vida sempre hi ha una oportunitat, defensa Villar: "Tothom viu en una ambivalència per totes les decisions que pren a la vida, mai es té la certesa que aquesta sortida és la sortida més clara, i això fa pensar que si tenim una oportunitat per vincular l'acció en un altre sentit que no sigui la mort".

No menysprear els avisos

Al seu llibre, el psicòleg també parla de creences sobre la ideació suïcida que cal desmuntar, diu, per poder actuar en prevenció.

Diu, per exemple, que quan un menor verbalitza que té intenció d'acabar amb la seva vida, s'ha de considerar un avís, i en cap cas s'ha de menysprear o pensar que no té la capacitat per fer-ho:

"Moltes vegades ho comuniquen en un moment complicat, d'una discussió amb els pares, per exemple, en clau d'amenaça..., però la immensa majoria de nois i noies que estant pensant en el suïcidi ho comuniquen d'una manera o d'una altra, a algú del seu entorn."

Alternatives al patiment

La veu dels experts crida a implicar tota la societat a lluitar contra la xacra de les morts per suïcidi en menors. Però parlar de suïcidi, i més en nens i adolescents, encara és difícil, sense potenciar l'efecte contagi, que existeix.

Els especialistes animen a fer-ho en termes de prevenció: de reforçar els llaços amb la vida i d'oferir alternatives al patiment que expressen els nens i adolescents que veuen la mort com a única sortida.

"És incompatible estar molt enllaçat amb la vida amb desitjar abandonar-la, per tant és important que tu puguis saber que la gent et necessita, que formes part d'alguna cosa, que pots aportar alguna cosa, perquè el que han de superar els nois i noies que passen per una crisi suïcida és: soc útil o no?", explica el responsable de la unitat de conducta suïcida de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Afegeix que la mort suposa un pensament normal que pot tenir qualsevol persona davant d'una situació molt crítica, però quan l'adolescent se sent desbordat, li calen recursos:

"L'adolescent té molts menys recursos que l'adult i, a més a més, nosaltres ja hem vist que quan ho veus tot negre, després surt el sol, però ells encara no, i de vegades l'intent de morir per suïcidi es produeix amb la primera crisi forta."

No obstant, hi ha molts recursos que poden ajudar un jove que passa per una crisi vital a aferrar-se a la vida, a part de l'atenció clínica: formar part d'un grup, tenir amics, estar unit a la família o a una activitat pot ser clau, pels experts, per gestionar el malestar emocional. Com diu Villar:

"El patiment, el dolor està directament relacionat amb el suïcidi, però també si tinc o no alguna vinculació amb la vida: com em sento jo d'important per als altres i també que jo no suposi una càrrega per als meus."

Telèfons d'atenció gratuïts

Finalment, els experts reclamen més recursos per a la prevenció. Un d'aquests recursos són els telèfons d'atenció gratuïta. L'Ajuntament de Barcelona va posar un número en marxa el novembre del 2020, en plena pandèmia, el 900 92 55 55, mentre que el Ministeri de Sanitat ha trigat un pèl més: dimarts passat va activar el 024, i en un sol dia ja va atendre al voltant de mil trucades.