Creix la població d'os bru al Pirineu: el 2024 han nascut 10 nous cadells a Catalunya

La població d'ossos bruns al Pirineu bat rècords. La xifra d'exemplars que hi viuen continua creixent i s'acosta al centenar d'exemplars. Actualment, n'hi ha 96 a tot el Pirineu, 47 dels quals s'han detectat a Catalunya. D'aquests, deu són cadells repartits entre l'Aran, el Pallars, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell.

Segons les dades del Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru, el 2024 van néixer 22 cries d'os bru a tot el Pirineu, un 37% més que el 2023. 

A Catalunya en van néixer 10: tres mascles, sis femelles i un de sexe no identificat, que han nascut de sis femelles i cinc mascles diferents. 

És la xifra de naixements més alta des de l'inici de la reintroducció de l'os al Pirineu, el 1996.

D'altra banda, hi ha cinc exemplars que es donen per morts o desapareguts, la majoria dels quals no havien arribat a l'edat adulta. 

Això és perquè s'han trobat evidències de la seva mort o perquè no se n'ha trobat cap indici des de fa dos anys. També hi ha 13 exemplars que no s'han detectat al llarg del 2024, però que encara no es poden considerar oficialment desapareguts.

L'os s'estén pel territori

Dels ossos bruns trobats a Catalunya hi ha 21 femelles, 25 mascles i un individu de sexe no identificat. Per territori, la gran majoria, 35, s'han identificat al Pallars Sobirà; 10 més s'han trobat a l'Aran, i també s'han detectat exemplars a l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell. 

Això sí, només 9 d'aquests ossos s'han localitzat exclusivament a Catalunya; la resta s'han detectat, també, a França o a Andorra.

En tot cas, la població de l'os bru també continua estenent-se pel territori: es calcula que l'àrea per on es mou l'os arriba als 7.200 quilòmetres quadrats, cent més que fa un any i 1.500 més que en fa dos. A Catalunya, l'àrea de distribució és d'uns 1.800 quilòmetres quadrats.
 

Més atacs a ramats i més mesures per protegir-los

La població d'os ha crescut i també ho han fet els atacs a la ramaderia. Segons les dades de Territori, hi ha hagut 17 atacs a ramats, quatre més que l'any passat, amb 31 animals morts i ferits. Les compensacions de la Generalitat a ramaders van fregar els 10.000 euros.

Fa anys que s'apliquen mesures de prevenció, com ara la contractació de pastors i vaquers, el tancament dels ramats d'ovelles i cabres a la nit en tancats electrificats, tanques per a explotacions d'apicultura o dispositius de geolocalització per a cavalls i vaques.

Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, explica que treballen amb l'objectiu de minimitzar els efectes de la presència de l'os bru al Pirineu per a les explotacions ramaderes.

"Volem que l'os no sigui un problema per a les comunitats locals, especialment per a la ramaderia extensiva. Per això treballem per impulsar projectes pilot, com ara els collars intel·ligents en diferents espais d'expansió de l'os, amb l'objectiu de minimitzar els danys i facilitar la ramaderia extensiva."

Tot i això, el sector de la ramaderia assegura que les dades del Govern estan lluny de la xifra real d'atacs. Joan Guitart, coordinador de Muitanya, d'Unió de Pagesos, denuncia que no reben totes les compensacions pels animals que ataca l'os.

"Després que passi l'os, passen els voltors, i no queden proves d'aquest atac, i així no ens poden indemnitzar per l'animal que perdem. N'han desaparegut molts: n'hi ha molts que els trobem molt més tard de l'atac i d'altres que ni tan sols els trobem. I això genera molta desconfiança entre els ramaders."

Els ecologistes, optimistes però amb cautela

Les entitats que advoquen per la presència de l'os al Pirineu consideren que el creixement demogràfic d'aquest animal és una bona notícia, però avisen que el futur de l'os encara no està assegurat. 

Creuen que l'elevat nivell d'endogàmia pot ser perjudicial i acabar reduint la població. Pau Vázquez, portaveu de l'Associació en Defensa del Llop i l'Os, explica que molts dels exemplars comparteixen parentiu i això posa en risc la viabilitat genètica.

"Hi ha femelles i mascles germans, o fins i tot mares i fills, que tenen descendència. Això multiplica els nivells de consanguinitat, i podria reduir dràsticament la població d'aquí a uns anys, quan arribem als límits d'endogàmia que permet la viabilitat genètica."

Entitats franceses ja estan estudiant els efectes de la consanguinitat en la població d'ossos del Pirineu. Vázquez assegura que els últims anys ja han mort diversos cadells per problemes genètics, i que aquesta consanguinitat fa que les xifres de descendència siguin baixes. 

Per això, demana introduir més individus que no comparteixin genètica amb els ossos ja presents, i que es restitueixin, com a mínim, els ossos morts per causes humanes els últims anys.